Les granotes de Txernòbil podrien ajudar els futurs astronautes

¿Podrien les granotes de Txernòbil contribuir al futur de l’exploració espacial? Per estrambòtica que sembli la pregunta, la resposta és sí. Per entendre el perquè, mantingueu-vos atents a aquesta història d’investigacions radioactives, rèptils que es ‘tenyeixen’ de negre per protegir-se de les amenaces externes i astronautes exposats a la radiació espacial.

La nostra història comença a Txernòbil. Per ser més exactes, el 26 d’abril de 1986, quan l’explosió d’un reactor nuclear va convertir la ciutat ucraïnesa en l’escenari del desastre nuclear més gran i un dels desastres mediambientals més grans mai coneguts. Han passat gairebé quaranta anys des d’aleshores i, segons recalquen innombrables informes, encara hi ha debat sobre com la radiació ha transformat l’ecosistema de la regió.

Fa cinc anys, un equip d’investigadors espanyols es va disposar a analitzar com eren els animals que encara vivien a prop de la central i van realitzar un curiós descobriment: les granotes que vivien a la ‘zona zero’ de l’accident eren més fosques que les que vivien en paratges més allunyats. Les granotes (Hyla orientalis) de Txernòbil eren completament negres, mentre que les d’‘extraradi’ eren d’un verd brillant. També es va observar que les poblacions d’aquests animals s’anaven ‘tenyint’ a mesura que s’acostaven a les zones que en aquell moment van quedar més exposades per la radiació i s’anaven aclarint així que s’allunyaven d’aquests punts. ¿A què es podria deure això?

Una possible explicació, segons apunta un nou estudi liderat per l’investigador Germán Orizaola de la Universitat d’Oviedo, té a veure amb la ‘protecció’ que podrien brindar els colors foscos davant la radiació. «La coloració fosca, associada a una concentració de melanina més gran, podria reduir el mal causat per la radiació en els organismes vius, al dissipar part d’aquesta radiació o disminuir l’acció de radicals lliures», recalca la investigació, publicada aquesta setmana a la revista científica ‘Evolutionary Applications’.

Evolució natural

Els científics espanyols també van estudiar si les granotes més fosques havien absorbit més radiació que les seves companyes verdes brillants. I la resposta, basada en l’anàlisi de gairebé dos-cents exemplars, sembla indicar que no. L’estudi apunta que les granotes negres de Txernòbil podrien ser fruit d’un procés de selecció natural generat, en primer lloc, per l’exposició inicial a nivells molt alts de radiació i, en segon lloc, a la supervivència dels exemplars amb aquesta característica.

«Els individus amb una coloració més fosca, és a dir, amb nivells de melanina més alts, haurien patit un menor impacte de la radiació alliberada per l’accident. Aquesta protecció més gran hauria fet que la seva freqüència dins de la població es veiés augmentada, fins als nivells detectats en l’actualitat», conclou la investigació.

Exploració espacial

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Llavors, com poden aquestes granotes ajudar al futur de l’exploració espacial? Doncs bé, segons expliquen els impulsors d’aquest treball, aquest estudi obre noves línies d’investigació per entendre si la melanina pot jugar en la protecció davant radiacions de tot tipus (ja sigui generades per les centrals nuclears i els seus residus o la radiació electromagnètica de l’espai).

Aquest tipus de coneixements podria aplicar-se, en un futur, al desenvolupament de les missions extraterrestres. O al disseny dels vestits dels astronautes que, algun dia, trepitjaran el planeta vermell. Protegir-se de la radiació serà clau per a l’èxit d’aquestes missions. I pot ser que les granotetes de Txernòbil, a la seva manera, ajudin els futurs exploradors espacials.