El Webb no troba naus més enllà d’Orió però observa un cosmos inèdit

En els primers mesos observant el cosmos, el telescopi espacial James Webb no ha vist naus en flames més enllà d’Orió, però sí que ha aconseguit captar coses que nosaltres, els humans, no hauríem cregut mai. I a diferència del que deia Roy Batty, l’icònic replicant de ‘Blade Runner’, les imatges captades pel Webb no es perdran com llàgrimes a la pluja. Segons explica amb entusiasme la comunitat científica, el destí d’aquestes «postals galàctiques» és transformar la nostra visió de l’Univers.

Fa poc més de dos mesos, el dia 12 de juliol, el telescopi espacial més gran i sofisticat mai llançat per la nostra espècie va presentar la primera bateria d’imatges que havia captat del nostre cosmos. Aquell dia, el Webb va mostrar l’espectacular naixement d’estrelles a la nebulosa de la Carina, un quintet de galàxies xocant entre si, una estrella moribunda envoltada d’un mar de i la imatge infraroja més profunda i nítida mai captada de l’Univers distant.

Des d’aleshores, l’observatori espacial no ha deixat de donar notícies. El Webb ha detectat per primera vegada la presència de diòxid de carboni en l’atmosfera d’un exoplaneta, ha fet un ’retrat infraroig’ de les aurores de Júpiter i ha aconseguit el retrat químic més complet fins a la data d’un planeta distant. Les càmeres a bord també han obtingut espectaculars imatges de la galàxia de la Roda de Carro, de la nebulosa de la Taràntula i la famosa nebulosa d’Orió, una de les formacions més brillants que existeixen.

No és la primera vegada que una missió espacial es fixa en aquests racons de l’Univers. L’icònic telescopi Hubble, llançat fa més de 32 anys, ja havia mirat, analitzat i fotografiat molts d’aquests objectes celestes que ara acaparen portades. Però només fa falta veure les imatges captades per un i per l’altre per veure que la diferència entre els dos telescopis és abismal. Els instruments del Webb estan aconseguint mirar l’Univers amb un nivell de detall fins ara inèdit.

Univers inexplorat

La ’fotografia’ del Webb de la nebulosa de la Carina, a diferència de la que al seu dia va captar el Hubble, mostra centenars d’estrelles, galàxies i cúmuls de pols còsmica que fins ara ni tan sols sabíem que hi eren. Cada un d’aquests elements, segons explica l’equip científic a càrrec d’aquest projecte, podria portar a nous i emocionants descobriments sobre el nostre Univers. «En algun lloc, alguna cosa increïble està esperant a ser trobada», va afirmar Bill Nelson, administrador de la NASA, després de la presentació de les primeres imatges del Webb. 

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Tot just abans de l’enlairament, l’astrofísica espanyola Begoña Vila (Vigo, 1963) explicava entusiasmada, en una entrevista a aquest diari, que «el Webb ens mostrarà l’Univers com no l’havíem vist mai abans». «Veurem coses que no havíem vist abans i que fins ara, ni tan sols sabíem que eren allà. Galàxies llunyanes. Formacions estel·lars a través de la pols còsmica. Atmosferes de planetes. Potser fins i tot ens sorprèn algun racó del nostre Sistema Solar que no coneixíem», vaticinava la científica.

L’equip científic i tècnic a càrrec d’aquest telescopi espacial d’última generació calcula que la vida útil d’aquesta missió podria arribar als 20 anys. Durant aquest temps, el Webb anirà fent una exhaustiva llista de tasques planificada, fins al més mínim detall, per grups d’investigació de tot el món. Es calcula que aquest instrument, el seu primer any de vida, dedicarà al voltant del 25% del temps a l’observació d’exoplanetes. Si tot va segons el previst, aquesta missió apuntarà cap a desenes i desenes de cossos celestes per descobrir què hi ha on, fins ara, no havíem vist res.