Estudi científic
El primer retrat genètic d’una família neandertal: una història d’incestos i migracions
La revista ‘Nature’ presenta un gran estudi genètic de 13 individus trobats en dues coves del sud de Sibèria
L’anàlisi demostra el parentiu d’aquests homínids i reconstrueix alguns dels seus costums
Els neandertals, igual que els humans, també vivien en comunitats, cultivaven les seves tradicions i compartien la seva vida amb els seus éssers estimats. Molt s’ha escrit sobre la vida d’aquests homínids extints amb qui vam conviure fa desenes de milers d’anys, ¿però què sabem exactament sobre el tipus de vida que portaven aquests éssers prehistòrics? ¿Com eren les seves famílies i, sobretot, quin tipus de relacions mantenien amb els seus congèneres? Aquest dimecres, la revista ‘Nature’ publica el primer retrat genètic d’una família neandertal i revela una història inèdita d’incestos i migracions entre els nostres parents extints.
L’estudi, liderat per investigadors del Max Plank Institute, presenta una anàlisi genètica de 13 individus neandertals les restes dels quals van ser trobades en dues coves del sud de Sibèria (el jaciment de Chagyrskaya i el d’Okladnikov). Aquesta anàlisi suposa, per si mateixa, una fita en l’estudi dels neandertals. Des del 2010 fins ara, només s’havien seqüenciat els gens de 18 individus d’aquesta espècie. L’acabada de publicar investigació afegeix més d’una desena de retrats genètics per comprendre la vida i evolució d’aquests homínids. També aporta dades inèdites que permeten entreveure com podria haver sigut la convivència entre neandertals.
La família neandertal que protagonitza aquest estudi va viure fa uns 54.000 anys a les terres que ara coneixem com a Sibèria. La seva història s’ha reconstruït gràcies a 14 anys d’investigació i la troballa de més de 80 fragments ossis i prop de 90.000 artefactes de pedra. Segons expliquen els responsables d’aquest estudi, som davant un dels conjunts més grans de fòssils neandertals mai trobats fins ara. També és la primera vegada que s’analitzen individus d’aquesta espècie amb una relació de parentiu entre si. Per això la història explicada per aquests gens mostra un retrat inèdit de les vides d’aquests homínids.
Una família prehistòrica
Aquesta família neandertal estava composta per set homes i sis dones, dels quals hi havia vuit adults i cinc nens. Entre ells hi havia un pare i la seva filla adolescent i almenys dos parents de segon grau: un nen i una dona adulta amb qui compartia el 25% dels seus gens, per la qual cosa es creu que podria haver sigut la seva cosina, la seva tia o la seva àvia. L’anàlisi d’una variant genètica coneguda com a heteroplàsmia, que només persisteix en un petit nombre de generacions, suggereix que aquests individus devien haver viscut alhora. És a dir, no només eren familiars sinó que també eren coetanis.
«És la primera vegada que podem utilitzar la genètica per estudiar l’organització social dels neandertals»
«El fet que estiguessin vivint alhora és molt emocionant. Això significa que probablement provenen de la mateixa comunitat. És la primera vegada que podem utilitzar la genètica per estudiar l’organització social dels neandertals», explica l’investigador Laurits Skov, expert de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva i primer autor d’aquest estudi».
Segons manté l’anàlisi, tot apunta que aquests neandertals eren descendents de les poblacions europees (d’Alemanya o Europa de l’est) que van migrar cap al nord del continent. No tenien parentiu amb els denissovans, els misteriosos homínids trobats en terres siberianes. Les restes fòssils trobades a la cova de Chagyrskaya mostren una sèrie de rutines i costums d’aquesta família prehistòrica. Aquests neandertals caçaven cabres salvatges, cavalls, bisons i altres animals que pul·lulaven per la zona. També es desplaçaven desenes de quilòmetres al voltant a la recerca de matèria primera per elaborar els seus instruments de pedra.
Incest i migracions
Una de les troballes més sorprenents d’aquest estudi és la història d’incest en la família. Segons apunten els investigadors que han liderat aquest estudi, les anàlisis genètiques d’aquests individus neandertals apunta a una diversitat genètica sorprenentment baixa entre els membres d’aquesta família. «És molt més baix que el registrat en qualsevol altra comunitat humana antiga o actual. De fet, és més semblant al que passa entre animals al caire de l’extinció», apunta l’estudi.
Notícies relacionades
Una altra dada inèdita sobre la vida dels neandertals té a veure amb les migracions dels individus. Els experts expliquen que en la família analitzada hi havia més diversitat genètica mitocondrial (característica transmesa per les mares) que diversitat del cromosoma Y (transmès per línia paterna). Això suggereix que les dones eren les que més migraven dins de la família neandertal.
«Tota aquesta informació fa que els neandertals em semblin molt més humans»
«Aquest estudi proporciona una imatge concreta de com podria haver sigut una comunitat neandertal», explica Benjamin Peter, un dels autors de l’estudi acabat de publicar. «Tota aquesta informació fa que els neandertals em semblin molt més humans», conclou l’expert.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
