El repte dels cultius extraterrestres
Com es poden cultivar plantes a la Lluna, el tutorial pas a pas
Un equip de científics espanyols treballa en un prototip d’«hivernacle lunar» per alimentar els futurs habitants de la Lluna
El projecte preveu enviar el primer «kit de cultiu espacial» a la Lluna el 2026
Imagini l’escena següent. És vostè a la Lluna. És un dels primers éssers humans seleccionats per viure fora del seu planeta mare. A la seva nau especial té un mínim de provisions, però necessita començar el seu propi cultiu lunar per sobreviure. ¿Per on començaria? El projecte d’investigació ‘Green Moon Project’, liderat per un equip de científics espanyols, apunta algunes claus per plantar aliments a la Lluna. Apunti el tutorial perquè, si s’arriba a produir la situació, podria salvar-li la vida (o almenys el sopar).
El primer que s’ha de tenir en compte per muntar un cultiu a la Lluna és que, més enllà de les espectaculars vistes que tindria des d’allà, a la superfície lunar les condicions són molt adverses. Començant, per exemple, per l’atmosfera. Allà no hi ha ni oxigen ni nitrogen ni diòxid de carboni. És a dir, res d’aliment per a les plantes (o aire per als humans, valgui l’apunt). El terra lunar té tants metalls pesants que és impossible que hi brolli la vida. I per si no fos prou, a la Lluna les temperatures són extremes. De nit es poden arribar als -184 graus centígrads i durant el dia poden pujar fins als 214 graus.
¿És possible que alguna cosa brolli en aquest entorn tan hostil? «És complicat, però ja s’ha aconseguit»
Juan Hernández, astrobiòleg
¿És possible que alguna cosa brolli en aquest entorn tan hostil? Contra tot pronòstic sembla que sí. «És complicat, però ja s’ha aconseguit. El 2019 un equip xinès d’investigadors va aconseguir que brotés una planta a la Lluna. Ara estem perfeccionant la tecnologia perquè, en un futur, sigui més fàcil plantar fora de la Terra», explica Juan Hernández, astrobiòleg del projecte ‘Green Moon Project’ en una entrevista amb EL PERIÓDICO. La iniciativa, que aspira a convertir-se en un referent de l’agricultura extraterrestre, preveu enviar el primer «kit de cultiu espacial» a la Lluna el 2026 en col·laboració amb un equip de científics de la Xina.
Així que aquí hi ha el tutorial definitiu sobre com cultivar plantes a la Lluna. Presti atenció als passos i al material que necessita perquè, recordi, que portar un quilo de material a la Lluna costa prop d’un milió de dòlars. Així que millor no deixar-se res.
Un hivernacle espacial
El primer pas d’aquest tutorial (sense el qual no té sentit seguir endavant) és emportar-se una sonda a la Lluna. En realitat, segons explica Hernández, el que vostè necessita és una espècie d’hivernacle en miniatura per protegir les plantes de l’hostil entorn lunar. En el prototip desenvolupat per l’equip espanyol, la càpsula és capaç d’encapsular l’oxigen, el nitrogen i el diòxid de carboni necessari per a les plantes i, al seu torn, mantenir una «temperatura òptima» entre els zero i els 25 graus centígrads.
Barreja de sòl
El segon pas és la preparació del sòl. Aquí millor posi’s els guants de jardineria perquè necessita crear una barreja de terres. En primer lloc, reculli una mica de sòl lunar (ric en regolita). A continuació, barregi’l amb una part de matèria orgànica (que vostè haurà portat directament de la Terra). Finalment, afegeixi un grapat de microorganismes terrestres (com bacteris del gènere ‘bacillus’). En aquesta amalgama plantarà el seu futur aliment.
Llavors i plantes espacials
Una vegada hem creat l’entorn idoni per plantar toca, per fi, sembrar la llavor. ¿Però amb què comencem? «En un entorn com la Lluna s’hauran de plantar espècies molt eficients, que creixin ràpid, que no necessitin gaire aigua i que tinguin una important aportació nutricional», explica Hernández.
Els cultius de fulles (com enciams i espinacs) són, per ara, els que millor han funcionat en entorns experimentals. També hi ha moltes esperances posades en els raves i els tubercles (pel que sembla, la plantació de patates de Matt Damon a Mart no anava tan desencaminada). Si el que vostè vol és menjar mango o alvocat millor quedin-se a la Terra perquè, segons explica l’astrobiòleg, a la Lluna no surt a compte cultivar espècies que necessiten tanta aigua i tant temps per prosperar.
Sabor extraterrestre
Arribats a aquest punt, si ha seguit pas a pas el tutorial, és molt probable que amb temps i paciència ja tingui vostè les seves plantes lunars. Enhorabona, ja les pot disfrutar. Però abans de tastar-les, un últim apunt. Pot ser que el sabor no sigui exactament igual al que recorda de la Terra. Fa anys que els astronautes de l’Estació Espacial Internacional han iniciat les seves plantacions experimentals a gravetat zero i, segons expliquen els comensals, les plantes extraterrestres no tenen el mateix gust.
Les patates espacials tenen menys midó que les terrestres. Els tomàquets, menys vitamines. I els bitxos surten més picants. En el cas dels cultius lunars, que brollaran en un entorn on la gravetat és sis vegades menor que a la Terra, encara no hi ha dades clares sobre com seran els seus fruits. Així que si està llegint vostè aquest tutorial des de la Lluna, ja ens explicarà de què tenen gust les primeres patates extraterrestres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
