Una dona que va sobreviure a 12 tumors obre noves vies de diagnòstic precoç en càncer

El cas «excepcional» d’una dona que, amb menys de 40 anys ha arribat a desenvolupar 12 tumors, almenys 5 de malignes, obre «un camí per detectar cèl·lules amb potencial tumoral amb molta antelació a les proves clíniques i el diagnòstic per imatge» i també «una nova via per estimular la resposta immune davant un procés cancerigen», segons ha valorat el cap del grup de Divisió Cel·lular i Càncer del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), Marcos Malumbres.

 L’estudi, publicat aquest dimecres a la revista ‘Science Advances’, explica com la dona va tenir el seu primer procés tumoral sent gairebé un nadó, i després d’altres al cap de pocs anys. En els seus menys de 40 anys ha arribat a desenvolupar 12 tumors, almenys 5 de malignes; i cada un de tipus diferent a diferents parts de l’organisme. «No entenem encara com va poder desenvolupar-se durant la seva etapa embrionària, ni com ha pogut superar totes aquestes patologies», assenyala Malumbres.

 En un comunicat, el CNIO ha explicat que quan la pacient va anar per primera vegada a la Unitat Clínica de Càncer Familiar del CNIO «es va prendre una mostra de sang per seqüenciar els gens més freqüentment implicats en el càncer hereditari, però no s’hi va detectar cap alteració». Els investigadors van analitzar llavors tot el seu genoma, i van trobar mutacions en un gen, anomenat MAD1L1.

 Aquest gen és «essencial en el procés de la divisió i la proliferació cel·lular», segons el CNIO. Els investigadors van analitzar l’efecte de les mutacions detectades i van concloure que provoquen alteracions en el nombre de cromosomes de les cèl·lules –totes les cèl·lules del cos humà tenen 23 parells de cromosomes–.

 En models animals s’ha observat que quan hi ha mutacions en les dues còpies d’aquest gen –procedent cada una d’un progenitor–, l’embrió mor. Per sorpresa dels científics, la persona protagonista d’aquest cas té les dues còpies canviades i ha sobreviscut, portant una vida tan normal com li permet la seva delicada salut. El CNIO ha apuntat que no hi ha precedents d’un cas així. Segons el coautor del treball Miguel Urioste, que ha liderat la Unitat Clínica de Càncer Familiar del CNIO fins a la seva jubilació el gener d’aquest any, «acadèmicament no es pot parlar d’una síndrome nova per tractar-se de la descripció d’un únic cas, però biològicament ho és».

 Es coneixen altres gens amb mutacions que alteren el nombre de cromosomes de les cèl·lules, però «aquest cas és diferent per l’agressivitat, pel percentatge d’aberracions que produeix i per l’extrema susceptibilitat a patir un alt nombre de tumors diferents», ha aclarit.

Desaparició de tumors

 Un dels fets que més va intrigar l’equip investigador va ser que els cinc càncers agressius desenvolupats van desaparèixer amb relativa facilitat. La seva hipòtesi és que «la producció constant de cèl·lules amb alteracions ha generat en la pacient una resposta defensiva crònica contra aquestes cèl·lules, i això ajuda que els tumors desapareguin. Pensem que això pot ser útil per altres pacients: potenciant la seva resposta immune els ajudaríem a frenar el desenvolupament tumoral», explica Malumbres.

 El descobriment que el sistema immunitari és capaç de desencadenar una resposta defensiva contra les cèl·lules amb un nombre erroni de cromosomes és, segons aquest investigador del CNIO, «un dels aspectes més importants d’aquest estudi, que pot obrir noves opcions terapèutiques en el futur». El 70% dels tumors humans tenen cèl·lules amb un nombre de cromosomes anòmal.

Anàlisi dels familiars

 Per estudiar a fons la pacient i els seus familiars –alguns amb mutacions en el gen MAD1L1, però només en una de les còpies–, els científics van utilitzar la tecnologia d’anàlisi de cèl·lules úniques, que aporta una quantitat d’informació impensable fa només uns anys.

 Es tracta d’analitzar els gens «de cadascuna de les cèl·lules sanguínies per separat», explica Carolina Villarroya-Beltri, investigadora del CNIO i primera signant de l’estudi. En la mostra hi ha molts tipus de cèl·lules diferents i en general se seqüencia el conjunt, «però a l’analitzar milers d’aquestes cèl·lules per separat, una per una, es pot estudiar què li està passant a cada cèl·lula concreta i quines són les conseqüències dels canvis en la pacient».

 L’anàlisi de cèl·lules úniques va revelar –entre altres anomalies– que a la mostra de sang hi havia diversos centenars de limfòcits cromosòmicament idèntics, procedents per tant d’una única cèl·lula en ràpida proliferació». Els limfòcits són cèl·lules defensives que ataquen invasors específics; de vegades, en canvi, un limfòcit prolifera massa i s’estén fins a formar un tumor. Aquest és el procés que en aquest treball estaria captant l’anàlisi de cèl·lules úniques: els estadis més inicials d’un càncer.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

 Arran d’aquesta troballa els investigadors proposen en el seu article que l’anàlisi de cèl·lules úniques es pot utilitzar per identificar cèl·lules amb potencial tumoral molt abans que apareguin símptomes clínics, o marcadors observables en proves analítiques.

 L’estudi ha estat coordinat pels investigadors Sandra Rodríguez-Perales, cap de la Unitat de Citogenètica del CNIO; Marcos Malumbres, cap del grup de la Divisió Cel·lular i Càncer del CNIO; i Miguel Urioste, cap de la Unitat Clínica de Càncer Familiar del CNIO fins al gener d’aquest any.