Un coet xinès sense control obliga a tancar l’espai aeri a Catalunya durant 40 minuts

Catalunya i altres comunitats autònomes de la meitat nord d’Espanya han tancat aquest divendres al matí l’espai aeri pel pas sense control d’un coet xinès, que finalment ha caigut en una zona de l’oceà Pacífic Sud a les 11.01 hores (horari peninsular).  El gestor nacional de navegació aèria Enaire ha seguit les recomanacions de l’Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) i ha restringit tots els vols dels aeroports de Barcelona i Reus (Tarragona) des de les 09.38 hores i les 10.18 hores. El tancament preventiu també ha afectat les infraestructures d’Eivissa, Aragó, i Navarra, La Rioja, i Castella i Lleó.

El trànsit aeri s’ha reestablert a l’hora prevista, però les afectacions es prologaran als grans aeroports durant tot el dia en forma de retards de vols. La Xina va llançar aquest dilluns el quart i últim coet Long March 5B (CZ-5B) des del Centre de Llançament Espacial Wenchang, a Hainan. Com els altres tres, aquest divendres s’ha precipitat de manera descontrolada cap a la Terra. Una cosa sorprenent, però habitual, ja que no hi ha cap llei ni tractat que regeixi com els artefactes espacials han de tornar a entrar a l’atmosfera. De fet, no és la primera vegada que el món conté la respiració per la caiguda descontrolada d’un coet espacial.

Degut al risc associat pel pas de l'objecte espacial CZ-5B travessant l'espai aeri espanyol, s'han restringit totalment els vols des de les 09:38 a les 10:18 hores a Catalunya i altres comunitats.

Els aeroports i organismes ja han estat informats

— Protecció civil (@emergenciescat) 4 de noviembre de 2022

Destí final: l’oceà Índic

La zona afectada per la trajectòria del coet ha implicat gran part de la meitat nord de la península Ibèrica, des de la costa del mar Mediterrani fins a l’oceà Atlàntic. En aquesta línia, l’aeroport de Lisboa també ha aturat les seves operacions de manera temporal com a mesura preventiva. «L’entrada no controlada a l’atmosfera de l’objecte espacial xinès ha sigut monitoritzada en tot moment per diferents organismes i institucions nacionals i internacionals», ha precisat Enaire, el gestor nacional de navegació aèria.

Com ja va passar a finals del juliol passat, ara el coet ha de reentrar a l’atmosfera terrestre. Estava previst que ho fes aquest cap de setmana, en concret a les 4.17 de la matinada hora peninsular de dissabte, segons els càlculs aportats per The Aerospace Corporation. No obstant, les últimes prediccions avancen l’impacte: finalment serà aquest divendres a les 12.20 hores. L’entitat nord-americana, a més, es cura en salut i dona un marge de tres hores.

«Encara és massa aviat per determinar una empremta de runa significativa», afirma The Aerospace Corporation. El que ja se sap amb certesa és on caurà. Al principi, la zona d’impacte incloïa pràcticament tot el planeta, des del sud d’Europa fins a l’Àfrica al complet, passant per Austràlia i tot el continent americà des d’Amèrica del Nord cap al sud.

Estació espacial xinesa

Aquests llançaments formen part del projecte per construir la primera estació espacial xinesa, que estarà acabada abans de finals d’any i es dirà Tiangong (Palau Celestial, en català). Aquest coet, a més, tenia una missió concreta: enviar el mòdul del laboratori Mengtian a la petita ciutat científica flotant a l’espai.

L’acoblament va ser un èxit i el Mengtian, juntament amb al mòdul central Tianhe i un altre laboratori anomenat Wentian, ja estan units i l’estació espacial té una forma de lletra T. Pesa 70 tones i s’espera que funcioni durant 15 anys, orbitant a uns 400 quilòmetres de la superfície terrestre.

20 tones convertides en ferralla

El coet feia 17,8 metres, tenia un diàmetre de 4,2 metres i pesava unes 23,3 tones en el moment de l’enlairament. L’artefacte pesarà 20 tones quan entri a l’atmosfera i en gran manera es desintegrarà i es convertirà en restes de ferralla espacial.

Eurocontrol informa de la reentrada no controlada de un cohete chino en la atmósfera. Se ha establecido Rate Cero para determinadas zonas de espacio aéreo español y ello puede afectar al tráfico aéreo en forma de retrasos en tierra y desvíos de ruta en vuelo. pic.twitter.com/kfFBYG9s8z

— 😉Controladores Aéreos 🇪🇸 (@controladores) 4 de noviembre de 2022

La trajectòria serà erràtica i caòtica, però l’organització espacial nord-americana precisa que caurà en algun lloc de l’oceà Índic i que, per tant, no hi ha risc per a la població. Com en ocasions anteriors, és probable que la zona de l’impacte no se sàpiga fins uns minuts abans de la reentrada a la Terra.

Els objectes que venen de l’espai viatgen a velocitats que arriben als 28.164 quilòmetres per hora, cosa que significa que un error d’una hora en el temps de reingrés es tradueix en un error de 28.164 km en la ubicació prevista de l’accident.

Our latest prediction for #CZ5B rocket body reentry is:
🚀04 Nov 2022 11:20 UTC ± 3 hours
Reentry will be along one of the ground tracks shown here. It is still too early to determine a meaningful debris footprint. Follow here for updates: https://t.co/KZZ9LgLk0k pic.twitter.com/GlnE8C0Iok

— The Aerospace Corporation (@AerospaceCorp) 3 de noviembre de 2022

Quart coet descontrolat

Aquesta serà la quarta vegada que un coet de Long March 5B entrarà a la Terra de manera descontrolada Les altres tres vegades, les restes van caure sobre una àrea habitada al llarg de la costa occidental de l’Àfrica; a l’oceà Índic a prop de les Maldives; i al nord de Borneo. Afortunadament, ningú va resultar ferit o mort.

¿L’única estació espacial?

Notícies relacionades

No és la primera vegada que el món conté la respiració per la caiguda descontrolada d’un coet espacial

Vigilar les deixalles orbitals, primera missió espacial de l’Exèrcit

El 2030 és probable que l’estació espacial de la Xina es converteixi en l’única estació espacial del món si l’Estació Espacial Internacional es desmantella, tal com està previst. Aquell any cessarà les seves operacions i tindrà un dramàtic final: el gran mòdul espacial, que ha estat en òrbita baixa des de 1998, caurà a l’oceà Pacífic i se n’anirà al fons del mar a principis del 2031.

En els últims anys, el programa espacial xinès ha aconseguit diferents èxits. El 2018 va allunar una sonda, la Chang’e 4, a la cara oculta de la Lluna per primera vegada en la història. Des d’aleshores, es va proposar conquerir la Lluna. Al setembre, la Xina va descobrir un nou mineral lunar.