L’edició genètica permet a les cèl·lules afinar el seu atac contra el càncer

Un equip científic ha aconseguit utilitzar la tecnologia d’edició genètica CRISPR per inserir gens que permeten a les cèl·lules immunitàries centrar el seu atac en les cèl·lules canceroses, i que deixen potencialment il·leses les normals. Aquest nou enfocament que augmenta l’eficàcia de la immunoteràpia s’ha provat en un assaig clínic en fase I amb 16 pacients amb diversos tipus de càncer (còlon, mama i pulmó); es tracta d’una prova de concepte primerenca que demostra que el sistema immunitari d’un pacient pot ser reprogramat per reconèixer el seu propi càncer.

Els resultats es van presentar a la reunió anual de la Societat d’Immunoteràpia del Càncer i es publiquen a la revista ‘Nature’. El treball està codirigit per l’espanyol Antoni Ribas, investigador al Jonsson Comprehensive Cancer Center, de la Universitat de Califòrnia (UCLA), i professor de medicina de la mateixa universitat.

¿En què consisteix aquesta tecnologia?

CRISPR/Cas9 és una eina biològica que permet modificar el genoma; igual com un editor de textos, és capaç de manipular el genoma mitjançant un mecanisme que «talla i enganxa» seqüències de l’ADN. La tècnica CRISPR s’ha utilitzat anteriorment en humans per eliminar gens específics i permetre que el sistema immunitari s’activi més contra el càncer.

En aquest nou treball, els investigadors informen sobre la possibilitat d’utilitzar CRISPR no només per eliminar gens específics, sinó també per inserir-ne de nous a les cèl·lules immunitàries, redirigint de manera eficient aquestes perquè reconeguin mutacions a les mateixes cèl·lules canceroses del pacient.

¿Com funciona?

Segons una nota de premsa de l’UCLA, quan s’infonen de nou als pacients, aquestes cèl·lules immunitàries dissenyades amb CRISPR s’adrecen preferentment al càncer i es converteixen en les cèl·lules immunitàries allà més representades.

El sistema immunitari conté cèl·lules T que poden utilitzar receptors específics per trobar i eliminar les cèl·lules canceroses. Desgraciadament, els pacients no solen tenir prou d’aquestes cèl·lules immunitàries per atacar el càncer de manera completa i eficaç.

A més, els receptors són diferents per a cada pacient, per la qual cosa trobar una manera eficient d’aïllar-los i inserir-los en les cèl·lules immunitàries és clau per generar una teràpia cel·lular personalitzada contra el càncer.

La nova recerca dona compte d’una manera eficient d’aïllar aquests receptors immunitaris de la mateixa sang del pacient mitjançant tecnologies desenvolupades per l’equip de Ribas en col·laboració, entre d’altres, amb el nobel David Baltimore, i posteriorment desenvolupades per a l’assaig per PACT Pharma.

Tractament personalitzat

«Es tracta d’un salt endavant en el desenvolupament d’un tractament personalitzat per al càncer, en què l’aïllament dels receptors immunitaris que reconeixen específicament les mutacions del mateix càncer del pacient s’utilitzen per tractar-lo», assenyala Ribas.

Després de l’administració de quimioteràpia, es van infondre als pacients fins a tres d’aquestes preparacions de cèl·lules immunitàries editades genèticament, cosa que va suposar l’aplicació d’un total de 37 receptors immunitaris als 16 pacients que van participar en la recerca. El tractament va donar lloc a l’estabilització de la malaltia en cinc dels 16 pacients analitzats, mentre que els altres 11 van experimentar una progressió, resumeix la revista ‘Nature’. Només dos pacients van mostrar respostes adverses atribuïdes a la teràpia de cèl·lules T (tots dos es van recuperar ràpidament), mentre que tots van experimentar els efectes secundaris esperats del tractament de quimioteràpia.

Notícies relacionades

Èxit del primer assaig en humans d’un fàrmac que ataca el càncer més comú

El risc d’impacte de l’asteroide 2024 YR4 contra la Terra s’eleva fins al 3,1%, el més gran mai pronosticat per a aquest tipus d’esdeveniments

Tot i que el benefici clínic en termes de resposta dels pacients va ser limitat, l’estudi demostra la viabilitat potencial d’aquesta estratègia terapèutica, diu ‘Nature’. Recorda que els autors destaquen algunes limitacions del seu enfocament, com el temps necessari per caracteritzar els antígens potencials i per aïllar, clonar i provar els receptors de cèl·lules T.

No obstant, els investigadors indiquen que alguns dels processos van millorar al llarg de la durada de l’assaig i suggereixen que, per tant, són possibles futures millores.