Leònids 2022: quan, com i on veure la pluja d’estrelles

Els Leònids és un esdeveniment celeste en el qual s’observa la irradiació de diversos meteors des d’un punt al cel nocturn. Cada any es poden veure des del 6 de novembre fins al dia 30, una pluja d’estrelles especialment visible en la constel·lació Leo. Però des del dia 14 i fins aquest divendres és quan es podrà disfrutar millor de l’esdeveniment.

La franja horària idònia per contemplar aquest fenomen lluminós és entre la 1 i les 3 de la matinada. Aquest esdeveniment astronòmic és visible a simple vista si el temps ho permet, per tant no és necessari fer servir prismàtics ni telescopi.

Per a aquells aficionats que vulguin observar els Leònids en l’hemisferi nord, el millor punt per veure’ls és en l’angle comprès entre els 0 graus i els 40 graus NE, quan el radiant dels Leònids –l’estela de llum que deixen al seu pas– se situa per sobre de l’horitzó des de la mitjanit fins a trenc d’alba. Així mateix, aquest espectacle lluminós és un dels més coneguts de l’any junt amb elsPerseids d’agost.

¿On veure’ls i com?

L’Institut Geogràfic Nacional ha recordat que qualsevol mirador, muntanya o espai obert i sense obstacles és idoni per observar els Leònids. El més recomanable és sortir de la ciutat per evitar així la contaminació lluminosa.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

En aquest sentit, es recomana arribar al punt d’observació entre mitja hora i una hora abans que comenci l’espectacle per acostumar així la vista a la foscor. Malgrat l’estat de la Lluna, és preferible mirar cap als punts més foscos, amb indiferència de la direcció.

Finalment, a causa de les baixes temperatures, es recomana portar una bona jaqueta per disfrutar de l’espectacle, tot i que el 2022 no serà un bon any per a l’observació dels Leònids, ja que el seu moment de màxima activitat es produirà amb la lluna en fase minvant: aquest dimecres 16 la Lluna ha entrat en la seva fase de quart minvant a les 14.28 hora peninsular espanyola, i així deixa enrere la fase de Lluna geperuda minvant –etapa en què més de la mita de la Lluna està il·luminada però en fase decreixent–.