Estudi científic
L’ADN més antic del món permet reconstruir com era el món fa dos milions d’anys
Un equip internacional d’investigadors dibuixa el paisatge prehistòric més antic fins avui del nord de Groenlàndia
Els experts consideren que aquesta troballa obre «un nou capítol en la història de l’evolució»
Mireu al vostre voltant i fixeu-vos en un paisatge qualsevol. Ara intenteu imaginar com devia ser aquest entorn fa milions d’anys. ¿Com seria aquest ecosistema? ¿Quin tipus de plantes tindria? ¿I quins animals pul·lularien per aquí en aquell moment? Pot ser que la imatge que estigueu esbossant al cap se sembli en certa manera a la d’algunes pel·lícules però, a partir d’avui, podeu tenir algunes pistes més ‘realistes’ per imaginar aquest món prehistòric. La troballa de les mostres de l’ADN més antigues trobades fins ara han permès reconstruir un paisatge prehistòric de fa dos milions d’anys.
La història d’aquest ‘retrat prehistòric’, publicada aquest dimecres a la portada de la revista científica ‘Nature’, presenta almenys dos grans avenços. En primer lloc, es tracta d’un nou rècord científic. Fins ara, les mostres genètiques més antigues van pertànyer a un mamut siberià que va viure fa un milió d’anys. Les mostres que protagonitzen aquest estudi es remunten dos milions d’anys enrere i, per tant, es converteixen en el material genètic més antic analitzat fins ara.
El segon gran avenç que presenta aquest estudi té a veure amb com s’ha utilitzat aquest material genètic per reconstruir un ecosistema prehistòric. Per ser més exactes, l’anàlisi ha permès dibuixar com devia ser un paisatge al nord de Groenlàndia fa uns dos milions d’anys. «Això obre un nou capítol en la història de l’evolució. És la primera vegada que, gràcies a l’estudi de l’ADN, podem veure com era un paisatge tan allunyat en el temps», explica l’investigador Eske Willerslev, professor de la Universitat de Cambridge i un dels experts que ha liderat aquest estudi.
Viatge en el temps
Ara sí, sense més preàmbuls, parlem de com era el món fa dos milions d’anys. El retrat d’aquest paisatge prehistòric dibuixa un paisatge en el qual s’inclouen tant plantes com animals i microorganismes. En alguns casos, els científics han pogut relacionar aquests exemplars amb espècies o gènere coneguts en l’actualitat. En d’altres, els experts reconeixen que certs espècimens no encaixen al mostrari d’éssers vius del present o del passat que coneixem ara mateix.
Si ara mateix ens poséssim a examinar amb lupa aquest ecosistema prehistòric veuríem, en primer lloc, que abunda la vegetació. Concretament, segons apunta l’estudi, destaca la presència d’un bosc boreal obert amb arbres caducifolis com els bedolls, els àlbers i les tuies i una gran quantitat d’arbustos i herbes àrtiques. En aquest paisatge també hi ha una gran presència d’animals com rens, llebres, oques, petits rosegadors com els lèmmings i fins i tot crancs de ferradura de l’Atlàntic.
Un dels protagonistes inesperats d’aquest ecosistema són els mastodonts: una família extinta de mamífers, emparentats amb els mamuts, de cabell gruixut i llargs ullals. Fins ara es creia que aquests animals, originaris del continent nord-americà, no havien arribat fins a Groenlàndia. Però dos milions d’anys més tard, l’ADN els ha delatat. Els mastodonts es van expandir fins a l’extrem nord del globus.
«Aquest ecosistema no té un equivalent actual, ja que va existir a temperatures considerablement més altes que les que tenim avui dia», explica Mikkel W. Pedersen, coautor de l’article presentat aquest dimecres i científic del Centre de Geogenètica de la Fundació Lundbeck.
Gens amagats a les pedres
¿I què hi ha ara d’aquest utòpic ecosistema prehistòric? Doncs bé, el paisatge ha canviat radicalment. El mateix punt en el qual s’han extret les mostres genètiques utilitzades per a aquest estudi ara és un desert polar situat al nord de Groenlàndia, en una zona coneguda com la formació de Kap København (Peary Land). En aquesta zona, marcada per temperatures extremadament fredes, era fins ara una gran desconeguda ja que amb prou feines s’hi conserven fòssils de vertebrats. Però, segons apunta aquest últim estudi, aquestes mateixes condicions podrien haver preservat a la perfecció material genètic durant dos milions d’anys.
Recuperar mostres de l’ADN d’aquest entorn ha sigut definit com un veritable «treball detectivesc». En primer lloc, perquè els investigadors van haver de recollir primer mostres de terra en aquest remot paratge gelat. I després, perquè van haver de buscar entre l’argila i el quars del terra per veure si podien diferenciar els sediments de les possibles restes de material genètic. Sorprenentment, els científics van descobrir que l’ADN pot sobreviure en condicions fredes i seques protegit en aquest tipus de materials rocosos.
Segons explica l’investigador Kurt H. Kjær, un dels experts que ha liderat aquest treball, gran part de les mostres que es presenten en aquesta anàlisi es van prendre el 2006 en una expedició que va realitzar el seu equip en el marc d’un altre projecte. «No va ser fins que es va desenvolupar una nova generació d’equips de seqüenciació i extracció de l’ADN que vam poder localitzar i identificar fragments de l’ADN extremadament petits i fets malbé a les mostres de sediments», destaca l’expert després de la publicació d’aquest nou estudi. «Finalment hem pogut mapar un ecosistema de dos milions d’anys», exclama.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
