L’Artemis torna a casa: la nau Orió amara amb èxit al Pacífic

Després de més de 25 dies viatjant per l’espai, sobrevolant la Lluna i explorant el camí que, algun dia, tornarà a recórrer la humanitat, l’Artemis per fi torna a casa. Aquest diumenge s’ha tancat amb èxit la primera missió espacial del nou programa lunar de la NASA. Sobre les 18.40 (hora peninsular espanyola), la càpsula Orió ha amarat al Pacífic, just davant l’illa mexicana de Guadalupe, entre els aplaudiments de l’equip tècnic de la missió. En aquest primer vol de prova, la nau anava buida. Però després de l’èxit aconseguit aquest diumenge, el següent llançament ja anirà carregat d’una nova generació d’astronautes.

Les dades sobre aquesta tornada triomfal són aclaparadores. Es calcula que la càpsula ha travessat l’atmosfera terrestre a uns 40.000 quilòmetres per hora i, en el seu punt àlgid, ha arribat a aguantar temperatures de fins a 2.800 graus centígrads. Les primeres imatges de la càpsula mostren que, malgrat tot, l’Orió ha sobreviscut amb èxit. Tot i així s’haurà d’esperar als resultats de les anàlisis més exhaustives per confirmar que l’aeronau ha aguantat aquestes condicions extremes i si, efectivament, és apta per transportar éssers humans en pròximes missions.

Splashdown.

After traveling 1.4 million miles through space, orbiting the Moon, and collecting data that will prepare us to send astronauts on future #Artemis missions, the @NASA_Orion spacecraft is home. pic.twitter.com/ORxCtGa9v7

— NASA (@NASA) 11 de diciembre de 2022

Un dels elements que s’examinaran amb més atenció és l’escut tèrmic de la nau espacial. Es tracta d’una peça de seguretat construïda, d’una banda, per evitar que la nau es desintegri durant la seva reentrada a l’atmosfera i, per l’altra, per protegir els futurs tripulants de les condicions extremes d’aquest moment. L’estructura, que fa uns cinc metres de diàmetre, és la més gran construïda mai per a una missió espacial. Els futurs llançaments del programa Artemis depenen, en gran part, que aquest escut funcioni correctament. Sobretot perquè a partir del segon vol ja s’hi incorporaran astronautes.

‘Splashdown’ de la missió

Després d’un esprint d’infart, l’Orió ha aconseguit posar-se ‘delicadament’ sobre el mar gràcies a l’ajuda de tres enormes paracaigudes que han esmorteït el vertiginós impacte. En el moment de tocar l’aigua, conegut en anglès com ‘splashdown’, l’equip científic i tècnic de la missió ha esclatat en un enorme aplaudiment. Tot ha anat com estava previst. «L’èxit d’aquesta missió obre un nou capítol dels llibres d’història», ha exclamat entusiasmat el director d’operacions del programa just després de l’amaratge d’aquest diumenge.

L’Orió continuarà a l’aigua durant almenys dues hores per estudiar, entre altres coses, com la nau es va refredant. A continuació, un equip liderat per la Marina nord-americana recuperarà la càpsula i la traslladarà al laboratori per al seu posterior estudi. La missió ha recopilat informació sobre la seva travessia espacial a partir d’uns 1.200 sensors, així com un sistema de GPS i diverses antenes. Tots aquests instruments permetran estudiar en detall com ha sigut el primer viatge de l’Artemis i com, a partir d’aquest, s’han de planejar els següents. 

Cinquanta anys 

L’èxit de l’Artemis té lloc just cinquanta anys després de l’enlairament de l’última missió tripulada a la Lluna. El desembre de 1972 s’enlairava l’Apollo 17, l’últim vol del programa espacial que va aconseguir aquell «petit pas per a l’home i gran pas per a la humanitat». Mig segle després, l’Artemis inaugura una nova generació de missions espacials que el 2025 portarà les primeres dones astronauta a la Lluna i que, al seu torn, establirà les bases perquè algun dia els terrícoles puguin arribar al planeta vermell i més enllà.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

El full de ruta d’aquest nou programa lunar és clar. Un cop aconseguit l’èxit d’una missió, se’n desplegarà una de més complexa. Amb nous reptes i cada vegada més ambició. Si tot va segons està previst, el 2024 el llançament de l’Artemis II es plantejarà com el primer test de vol tripulat de la nau espacial Orió. La missió sortirà de la Terra, orbitarà al voltant de la Lluna i tornarà al planeta mare. El vol durarà uns 10 dies, estarà liderat per quatre astronautes i servirà per posar a prova les tecnologies necessàries per als viatges espacials de llarga distància amb humans a bord.

El 2025 s’enlairarà el vol més important d’aquest programa: Artemis III, la primera missió lunar tripulada del segle XXI. Més de cinquanta anys després que Neil Armstrong deixés les primeres petjades humanes sobre el terra lunar, el programa Artemis aconseguirà les primeres d’una dona fora del nostre planeta. També serà la primera vegada que una persona de color protagonitzi una caminada lunar. Fins ara, els únics a caminar sobre la Lluna han sigut els 12 homes, blancs i nord-americans, de la generació Apollo.