Catalunya aprova la seva primera llei de la ciència

Un dels principals punts d’inflexió que marca l’aprovació d’aquesta llei té a veure amb les millores laborals per al personal científic i investigador de Catalunya. El nou marc normatiu planteja, de fet, una sèrie de mesures per lluitar contra la precarietat dels investigadors, donar estabilitat a la carrera professional i promoure la renovació generacional als centres d’investigació. En aquest sentit també es plantegen eines per promoure la «generació, retenció i atracció» de talent.

El nou marc legal també es compromet a reforçar el model de finançament en ciència. D’una banda, fent un «esforç econòmic públic sostingut en el temps» que garanteixi l’estabilitat dels projectes d’investigació. I, d’altra banda, promovent les inversions del sector privat. En aquest sentit, una de les mesures estrella serà el reforç del mecenatge científic: un sistema que facilita les donacions d’empreses a la ciència i que, al seu torn, suposa un incentiu fiscal per als actors privats.

Un dels eixos transversals d’aquesta llei és la promoció de la ciència oberta. És a dir, un model d’investigació basat en la transparència. Segons aquest paradigma, tant els científics com els centres d’investigació han de publicar de manera accessible els resultats del seu treball i posar-los a disposició de la ciutadania. Això ajudarà tant a augmentar la visibilitat de les investigacions com per «evitar duplicar esforços» amb altres treballs.

La llei destaca entre els seus principals objectius el foment de la igualtat de gènere entre homes i dones en la carrera científica. Per a això es contempla, entre altres coses, l’aprovació de plans de gènere als centres, la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les fases de la investigació i la inclusió de persones expertes en gènere a tots els òrgans d’avaluació i assessorament.

Una altra de les novetats d’aquesta llei té a veure amb reforçar la col·laboració entre científics i polítics. En aquest sentit, la normativa aprovada aquest dimecres preveu «reforçar l’ús de l’evidència científica» en el disseny de les polítiques públiques. Per a això, amb l’aprovació d’aquesta nova llei, alça el vol oficialment el Consell per a la Retanca i la Innovació de Catalunya (Coricat): un òrgan consultiu d’alt nivell per debatre i assessorar en matèria de R+D+i els òrgans polítics de la Generalitat. 

L’aprovació de la llei dona llum verda a l’anomenat Comitè per la Integritat de la Recerca a Catalunya, un òrgan totalment autònom i dissenyat específicament per garantir l’objectivitat, la imparcialitat i l’ètica de la investigació científica. Aquest òrgan vetllarà per les bones pràctiques en el procés d’investigació. També serà l’encarregat de fer front als possibles conflictes ètics i deontològics que puguin sorgir en el sector científic.