Quatre anys de pols posen fi a la missió d’InSight a Mart

La missió va arribar a Mart el 26 de novembre del 2018. En la seva època gloriosa, els panells solars de l’InSight produïen prou energia per alimentar un forn elèctric durant més d’una hora i mitja. A l’estiu amb prou feines aconseguia encendre el forn durant deu minuts. Ara, amb les seves últimes forces, ha enviat una fotografia per acomiadar-se oficialment dels seus seguidors. El diagnòstic oficial indica que el mòdul «està perdent potència gradualment». Tot apunta que d’aquí uns dies s’apagarà per sempre.

L’odissea espacial d’InSight finalitza per culpa de la pols marciana: el veritable enemic de les missions al planeta vermell. «El dia que la missió va aterrar a Mart ja tenia els seus dies comptats», explica l’astrofísic i divulgador científic Juan Ángel Vaquerizo. «El pobre InSight va aterrar en una plana, Elysium Planitia, un lloc fantàstic per estudiar sismes, però horrible per protegir-se de la pols. A més, va tenir la mala sort de no agafar cap ratxa de ‘ventet marcià’ que li tragués la pols de sobre», relata el científic.

My power’s really low, so this may be the last image I can send. Don’t worry about me though: my time here has been both productive and serene. If I can keep talking to my mission team, I will – but I’ll be signing off here soon. Thanks for staying with me. pic.twitter.com/wkYKww15kQ

— NASA InSight (@NASAInSight) 19 de desembre del 2022

Mala sort

L’excés de pols marciana també va ser el que el 2019 va truncar la missió del tot terreny espacial Opportunity després de més de 15 anys de recorregut pel planeta vermell. En aquest cas, explica Vázquez, el vehicle d’exploració espacial va aconseguir durant anys desfer-se de la sorra que s’acumulava sobre les seves plaques solars. Per exemple, pujant costes i aprofitant el pendent per treure’s la pols. La seva estratègia de neteja va funcionar a la perfecció fins que, un bon dia, una tempesta global de pols el va deixar completament sepultat i sense bateries. 

«Amb InSight es van provar diverses estratègies per treure-li la pols de sobre», explica el divulgador científic. Per exemple, en una ocasió es va utilitzar el braç mecànic de l’instrument per recollir un grapat de pols marciana i tirar-la a sobre de la caperutxa del sismògraf a bord per veure si així aconseguien ‘netejar’ la superfície. «A diferència del que passa a la Terra, a Mart la sorra no s’espesseix. Si llances sorra sobre sorra, la pols s’escorre i cau», comenta Vaquerizo. En el cas d’InSight, tanmateix, la mateixa estructura del mòdul va provocar que la sorra, lluny de lliscar, s’acumulés progressivament fins a tapar per complet els panells solars.

«Si hagués passat un remolí de vent o gas prou a prop per treure-li una mica de sorra de sobre, pot ser que InSight hagués pogut allargar la seva missió uns anys més», comenta Vaquerizo. «És cert que ha tingut mala sort. Però també és cert que la pols marciana és molt ‘punyetera’, perquè és tan fina que es pot infiltrar als circuits i és molt difícil treure-se-la de sobre», sentencia l’astrofísic, autor de ‘Marte y el enigma de la vida’.

1.445 dies marcians

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

L’aventura marciana d’InSight arriba a la seva fi després de més de 1.445 dies marcians. I, tot i que el desenllaç pugui trencar el cor de molts terrícoles, també és cert que el seu camí s’ha estès molt més enllà del que estava previst. InSight va sortir del seu planeta mare, va viatjar durant sis mesos pel Sistema Solar i va arribar a Mart amb l’objectiu d’explorar el planeta vermell durant dos anys. Aquesta era, al principi, la vida útil de la missió. El mòdul, finalment, ha funcionat durant més de quatre anys. I s’ha apagat únicament per un problema al subministrament d’energia.

«Totes les missions són una oportunitat per aprendre dels errors i trobar solucions alternatives. Els vehicles marcians de nova generació com el Perseverance, per exemple, porten un petit reactor nuclear a bord, així, tot i que s’omplin de pols, poden continuar funcionant», explica Vaquerizo. Així, la història d’InSight sembla que acabarà aviat. Però la dels seus altres companys marcians continua.