¿Què són i de què serveixen els nanosatèl·lits catalans ‘Menut’ i ‘Enxaneta’?

Tant el ‘Menut’ com l’‘Enxaneta’ són dos nanosatèl·lits de la mida d’una capsa de sabates i amb un pes de només 10 quilograms. Estan encadellats a partir de petits cubs predissenyats (d’uns 10 centímetres cada un) que es poden programar per desenvolupar tota mena de funcions. Aquest tipus d’aparells també es coneixen com a CubeSats i des del seu llançament, fa gairebé vint anys, han revolucionat la indústria aeroespacial. Els primers prototips de nanosatèl·lits, per cert, van ser proposats per l’enginyer català Jordi Puig-Suari.

El primer nanosatèl·lit català enviat a l’espai es va enlairar amb l’objectiu de millorar la connexió 5G al territori a través de l’anomenada internet de les coses (IdC). El segon, desenvolupat per l’empresa Open Cosmos, es proposa ajudar els programes d’observació terrestre, per exemple, per millorar la gestió del territori i ajudar a mitigar l’avanç de la crisi climàtica. En tots dos casos, aquests aparells poden efectuar les seves respectives tasques a qualsevol part del món, però, segons expliquen els impulsors d’aquest projecte, la seva missió està especialment enfocada al territori català.

La missió del petit ‘Menut’ inclou recopilar dades per millorar la gestió del territori, planificar el desenvolupament urbà, millorar la producció dels cultius i estudiar l’impacte dels desastres naturals en una regió. La informació aportada per aquest projecte ajudarà a monitoritzar, per exemple, els efectes de les sequeres als cultius, el risc d’incendis als boscos o l’estat dels recursos hídrics en un territori. Després del seu llançament, el ‘Menut’ també té previst incorporar-se a la flota internacional de satèl·lits d’observació terrestre coneguda com Open Constellation. 

Segons explica l’enginyer aeroespacial Miquel Sureda, de la Universitat Politècnica de Catalunya (ESEIAAT - UPC), aquests aparells són «petites meravelles de la tecnologia» que, a diferència dels satèl·lits tradicionals, permeten llançar a l’espai prodigis tecnològics a un preu molt inferior a l’habitual. En el cas del ‘Menut’, per exemple, el nanosatèl·lit incorpora una càmera multiespectral d’última generació que permet capturar des de l’espai imatges d’uns 20 quilòmetres d’ample. L’aparell té una resolució de cinc metres de resolució per píxel.

Els nanosatèl·lits catalans llançats a l’espai viatgen per l’espai a una velocitat d’uns vuit quilòmetres per hora i a uns 500 quilòmetres d’altura. Tarden uns cinc dies a pegar la volta a la Terra. Això implica que apunten a Catalunya unes sis vegades al mes. La resta del temps, de la mateixa manera que passa amb altres constel·lacions de nanosatèl·lits, aquests aparells estan enfocats a altres racons del planeta.

Amb el llançament de l’‘Enxaneta’ i el ‘Menut’, Catalunya ja disposa de dos nanosatèl·lits en òrbita. En tots dos casos, l’enlairament d’aquests aparells ha sigut impulsat per la Conselleria de Polítiques Digitals de la Generalitat en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, l’Internet Research Center (i2CAT) i altres entitats del sector. Amb això, Catalunya desplega la seva estratègia New Space per fomentar la indústria aeroespacial al territori. L’objectiu final és disposar d’«una constel·lació de més de vuit nanosatèl·lits» per al 2026 (tot i que, de moment, no han transcendit més detalls sobre els llançaments següents).