¿Quin temps fa a Mart? Espanya en presenta l’informe més exhaustiu fins ara

Comencem per l’essencial. El planeta vermell és un món molt hostil. És el segon planeta més pròxim a la Terra però, malgrat això, les seves condicions són molt més extremes de les que tenim per aquí. A l’hemisferi nord de Mart, on els ‘meteoròlegs espacials’ han recopilat més de 8.000 hores de dades i més de 1.700 imatges del cel marcià, la temperatura és gèlida. «Cal emportar-se un bon abric», fa broma l’investigador espanyol José Antonio Rodríguez Manfredi, enginyer del Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC), creador de l’instrument meteorològic MEDA i un dels autors d’aquesta última radiografia del temps marcià.

«Ara mateix, en plena primavera, les màximes són de -10 graus i les mínimes de -70. En els moments més càlids de l’any hem observat màximes de -5 graus i en els més freds els termòmetres han baixat fins a gairebé -100», explica l’expert en una entrevista amb EL PERIÓDICO. En altres latituds del planeta, com a l’equador, la xarxa meteorològica espanyola ha detectat temperatures que van des dels vuit graus fins als 80 sota zero.

Pols marcianes

Aquests canvis dràstics de temperatura es deuen, en gran part, a la fina atmosfera marciana, que, a causa de la seva composició, no produeix l’‘efecte hivernacle’ necessari per estabilitzar els termòmetres. Un altre factor que influeix en aquestes temperatures extraterrestres és el mateix terra del planeta vermell. «Hi ha zones on el terra reflecteix el canvi dràstic de les temperatures i d’altres on, en canvi, la mateixa composició del terra esmorteeix la inèrcia tèrmica. És a dir, que si la temperatura cau de cop el terra reté part de la calor que tenia i es resisteix a refredar-se de manera tan dràstica com en altres regions», comenta Manfredi.

Un altre factor a tenir en compte per preparar-se per a unes vacances marcianes és el vent. Al planeta vermell, de fet, les ratxes de vent poden disparar finíssimes partícules de pols a més de 150 quilòmetres per hora. «En determines condicions, tot això pot donar lloc a remolins de pols. Fins i tot hem observat tempestes de pols tan grans que afecten tot el planeta», destaca el científic. «Aquest fenomen és el més difícil de predir però, en un futur, serà molt important entendre com funciona per garantir la seguretat dels astronautes que viatgin a Mart, preparar les missions d’exploració i fins i tot dissenyar els hàbitats que allotjaran els futurs habitants del planeta vermell», afegeix.

Núvols de cristall de gel

Els futurs exploradors del planeta vermell no només hauran d’aguantar el fred, el vent i la pols de Mart. Si tenen sort, també hi podran observar fenòmens meteorològics únics. «A Mart, tot i que hi ha molt poc vapor d’aigua, s’hi formen núvols de petits cristalls de gel. S’observen sobretot durant l’alba. És una cosa tremendament curiosa i bonica», explica Manfredi. Aquest fenomen marcià és l’equivalent als cirrocúmulus (o altocúmuls) terrestres: aquest tipus de formació en la qual es pot observar una extensa capa de núvols dividida en petits pedaços (tot i que, en el cas de Mart, tenen el seu propi encant).

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Una altra de les postals més espectaculars de Mart, captada per primera vegada pel Perseverance, és la formació d’halos solars: el fenomen òptic pel qual quan observem el sol veiem una espècie d’anell acolorit que contorneja l’astre. Aquest fenomen només s’havia pogut veure des de la Terra però ara, gràcies a l’anàlisi de l’equip espanyol, s’ha pogut rastrejar fins al planeta vermell. «És un dels descobriments més sorprenents d’aquests anys a Mart», afirma Daniel Toledo, un dels investigadors a càrrec de l’instrument meteorològic espanyol al planeta vermell.

Totes aquestes dades, publicades aquest mateix dilluns a la revista ‘Nature Geoscience’, suposen una de les anàlisis més completes fins a la data de la dinàmica atmosfèrica de Mart. Segons explica l’equip d’investigadors que ha liderat aquest estudi, les dades recopilades per MEDA aporten una «valuosa informació» per entendre els cicles de temperatura i pols, la radiació solar i els fenòmens meteorològics en un món on, algun dia, la humanitat preveu deixar la seva empremta.