Calendari de missions espacials del 2023: fins a Júpiter i més enllà

Una de les missions científiques més importants de l’any s’enlairarà l’abril rumb a les llunes de Júpiter, el gegant gasós del Sistema Solar. El projecte, liderat per l’Agència Espacial Europea (ESA), es proposa enviar una potent sonda per explorar els satèl·lits Ganimedes, Cal·listo i Europa per indagar, entre d’altres, la possibilitat que brolli vida en aquests mons gasosos. Mantinguin-se atents al nom de JUICE (l’acrònim de JUpiter ICy moons Explorer) perquè acapararà titulars al llarg de l’any. 

Tot apunta que aquest any els asteroides també protagonitzaran l’actualitat científica. D’una banda, al setembre s’espera que la missió OSIRIS-REx de la NASA, que va viatjar fins a l’asteroide Bennu, porti de tornada a la Terra mostres d’aquest cos celeste. D’altra banda, a l’octubre s’espera l’enlairament de la missió Psyche rumb a l’asteroide homònim. Totes dues missions, encapçalades per l’agència espacial nord-americana, aspiren a millorar el nostre coneixement d’aquests cossos celestes que orbiten pel Sistema Solar.

La ‘reconquesta’ de la Lluna segueix endavant aquest 2023. L’Índia, la Xina, el Japó, Rússia i els Emirats Àrabs preveuen llançar diverses sondes lunars al satèl·lit i, si tot va bé, algun mòdul d’aterratge. En els pròxims mesos també s’espera el llançament inaugural del coet Starship que, algun dia, aspira a portar la següent generació d’astronautes a la Lluna (i qui sap si a Mart i més enllà). 

Una de les grans incògnites té a veure amb el futur de l’Estació Espacial Internacional. En els últims mesos, Rússia ha anunciat (i reiterat) la seva intenció d’abandonar la plataforma internacional. No està clar si aquest any hi haurà algun avenç en aquest aspecte, perquè, segons va anunciar Roscosmos, els russos preveuen acomiadar-se definitivament de l’estació el 2024. La Xina, per la seva banda, preveu finaliazar l’acoblament de la seva estació espacial pròpia. A més, aviat llançarà un telescopi espacial que s’acoblarà periòdicament a les seves instal·lacions.

Aquest 2023 són diverses les agències espacials i companyies privades que posaran a prova els seus nous coets. Europa estrenarà el seu Ariane 6. Japó, el seu H3. L’empresa aeroespacial del magnat Jeff Bezos, Blue Origin, llançarà el seu New Glenn. També s’enlairaran coets privats com el Vulcan Centaur i Terran. A finals d’any, si tot va bé, Espanya espera realitzar el llançament de Miura: el primer coet suborbital espanyol de la història. 

Fa anys que es diu que l’«espai s’ha democratitzat» i que a partir d’ara qualsevol (que pagui) pot fer una excursió fora del planeta. Aquest any hi ha diverses missions privades que van en aquesta línia. Al març, per exemple, està previst el llançament del projecte Polaris Dawn que, durant cinc dies, orbitarà el planeta a una altura de rècord. El viatge, liderat per l’empresa nord-americana SpaceX, preveu aconseguir el primer passeig espacial privat de la història.