Estudi internacional
El món està perdent les seves estrelles: més de la meitat han ‘desaparegut’ per la contaminació lluminosa
La brillantor de les llums nocturnes ha augmentat un 10% anual en l’última dècada, segons un estudi de la revista ‘Science’
Un de cada sis europeus són incapaços de veure la banda lluminosa de la Via Làctia
El món està perdent les seves estrelles. En tan sols deu anys, més de la meitat dels astres visibles des de la superfície terrestre han ‘desaparegut’ rere l’estela de la contaminació lluminosa. Perquè es facin una idea del que significa, fixin-se en aquest exemple. Un nen nascut fa tan sols vint anys en una àrea on eren visibles 250 estrelles ara, dues dècades més tard, en aquest mateix lloc tan sols veuria un centenar de punts lluminosos. Un dels principals estudis fins avui sobre aquest fenomen alerta sobre com l’augment de les llums artificials està ocultant la brillantor de les estrelles.
Fa dotze anys que la plataforma de ciència ciutadana ’Globe at night’ recopila informació sobre com es veu el cel nocturn en diferents punts del planeta. A partir d’aquestes dades, un equip internacional de científics ha aconseguit estudiar, d’una banda, l’augment de la contaminació lluminosa i, de l’altra, la progressiva ‘desaparició’ de les estrelles. Les conclusions, publicades aquest mateix dijous a la revista ‘Science’, suggereixen que la brillantor de la llum artificial ha augmentat prop d’un 10% anual en l’última dècada i això, al seu torn, ha esborrat del firmament milers d’estrelles.
A Europa, segons un estudi Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la contaminació lluminosa està tan estesa que sis de cada deu ciutadans són incapaços de trobar al cel nocturn la característica banda lluminosa de la Via Làctia. Als Estats Units s’estima que més del 80% de la població és incapaç de veure les estrelles a causa de la intensa llum de les ciutats. En molts llocs de la Terra fins i tot s’ha observat que el cel mai arriba a enfosquir-se del tot a causa del «crepuscle artificial causat per la dispersió de la llum antropogènica en l’atmosfera».
El perill de la llum nocturna
Segons alerten els experts, l’impacte de la contaminació lluminosa va molt més enllà del que podem observar a les grans metròpolis il·luminades a tot arreu. I és que la brillantor dels llums artificials no només crea els edificis i els carrers sinó que, a més, crea una resplendor al cel que impregna l’atmosfera en un radi de diverses desenes de quilòmetres. Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va calcular que per observar la brillantor de la Via Làctia des de Barcelona cal allunyar-se uns 30 quilòmetres de la costa.
La intensa i constant brillantor del cel nocturn està provocant tota mena d’efectes perjudicials. Els astrònoms, per exemple, alerten que la contaminació lluminosa torpedina (o directament impedeix) algunes observacions astronòmiques. La presència de llums artificials durant la nit també està alterant el cicle de vida d’animals i ecosistemes arreu del món. Diversos estudis alerten que la brillantor de les ciutats provoca que tortugues i aus marines nounades es desorientin, perdin el rumb i acabin morint fins i tot abans d’arribar al mar. En el cas dels humans, el ‘boom’ de llums nocturns s’ha associat amb l’aparició de diversos problemes de salut (des de l’insomni fins a algunes malalties).
«La brillantor nocturna –també coneguda com a ‘skyglow’– està destruint part del nostre patrimoni cultural’, destaca la investigadora Constance Walker, una de les científiques que ha liderat aquesta anàlisi. Segons destaca l’estudi de ‘Science’, al llarg de la història els humans sempre han tingut una vista impressionant del cel nocturn estrellat i això també s’ha convertit en un pilar clau per al desenvolupament de les nostres societats. Ara, l’increment de la contaminació lluminosa no només ens està robant una a una les estrelles. També està privant-nos d’una de les imatges que durant milions d’anys ha inspirat la nostra espècie.
