The Conversation

L’enigmàtic Planeta 9 i la hipòtesi del missatger interestel·lar

En els últims 20 anys hem fet importants passos en l’exploració del sistema solar exterior. Estem parlant del que es coneix com l’espai transneptunià, la nit eterna més enllà del regne dels planetes gegants. I en aquesta exploració hem topat amb una sorprenent població d’habitants, els anomenats ‘transneptunians extrems’. Les seves característiques peculiars han originat un intens debat en la comunitat científica.

Alguns investigadors veuen en aquesta població la manifestació d’una presència invisible, un nou planeta encara no descobert als foscos i freds confins del nostre sistema solar. D’altres, tanmateix, pensen que aquest planeta no existeix i que aquestes peculiaritats dels transneptunians extrems són degudes a la incompletesa de les nostres limitades observacions, els anomenats ‘biaixos observacionals’.

Un hipotètic món enorme i llunyà

A aquest hipotètic planeta, i mentre es confirma o descarta que existeix, se’l coneix provisionalment com a Planeta 9. Recordem que el sistema solar es va quedar amb només vuit planetes el 2006, quan a Plutó se li va treure aquesta categoria.

El Planeta 9 no seria un objecte petit com Plutó o com molts altres transneptunians que s’han anat descobrint en els últims anys. S’han fet simulacions detallades sobre quines característiques tindria el cos que produís els efectes observats i la conclusió és que hauria de ser un planeta molt gran, amb entre quatre i vuit vegades la massa de la Terra. A més seria extremadament lluny del Sol: alguna cosa així com 10 vegades la distància a Plutó. Probablement fins i tot més.

Si existís, seria un tipus de planeta nou, diferent dels altres que coneixem al sistema solar. Els nostres veïns planetaris es classifiquen bàsicament en dos tipus. O bé són petits mons rocosos amb una superfície sòlida (Mercuri, Venus, la Terra i Mart), o bé són gegants gasosos (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú).

El Planeta 9 es trobaria en un punt intermedi entre aquestes categories. Podria ser el que es coneix com una superterra, un planeta rocós més gran que el nostre, o un subneptú, un món gasós menys massiu i lleugerament més petit que Neptú.

Hem localitzat planetes així en altres estrelles però, sent tan lluny, sabem molt poc sobre ells. Descobrir-ne un al nostre propi sistema solar ens obriria les portes a estudiar en detall una categoria de planetes que en el dia d’avui és gairebé desconeguda.

El llarg viatge de l’asteroide CNEOS14

¿Com podríem detectar aquest Planeta 9? No és fàcil. Al ser tan lluny, la seva brillantor seria extremadament feble i necessitaríem telescopis potents. El problema és que aquests telescopis solen tenir un camp de visió molt reduït. És com utilitzar un microscopi per buscar en una superfície molt gran una cosa petita que hi ha caigut. En els últims anys s’han fet importants esforços observacionals per mirar de descobrir aquest esmunyedís món, fins ara sense èxit.

Fa uns mesos es va publicar un article científic de dos investigadors de Harvard afirmant que un meteorit (CNEOS14) caigut al Pacífic el 2014 no era un objecte del nostre sistema solar. Es tractaria del primer objecte interestel·lar que hem detectat, un petit asteroide d’aproximadament un metre de diàmetre que va impactar amb el nostre planeta mentre viatjava pel sistema solar a 60 quilòmetres per segon.

Aquesta velocitat tan alta és precisament el que va portar els investigadors a determinar la seva procedència com a visitant d’altres estrelles. Per a això, primer van haver de descartar que l’objecte hagués sigut accelerat o desviat per la gravetat d’algun planeta del sistema solar, cosa que és fàcil de comprovar reconstruint-ne la trajectòria i veient que no havia passat a prop de cap dels planetes coneguts.

Ara bé, ¿i si CNEOS14 hagués interactuat amb un planeta encara desconegut durant el seu recorregut pel sistema solar? Va ser la pregunta que nosaltres ens vam fer i que va obrir una nova línia de treball.

Una sorprenent coincidència

La primera pista que podia haver-hi una connexió entre el meteorit CNEOS14 i el Planeta 9 va aparèixer quan vam representar en un mapa del cel l’òrbita que hauria de tenir aquest planeta segons les simulacions més detallades i hi vam superposar l’origen de CNEOS14. Vam trobar una sorprenent coincidència (vegeu la figura de sota) entre l’origen del meteorit i la regió on les simulacions prediuen que és més probable que es trobi el Planeta 9. La probabilitat que una coincidència així sigui fruit de l’atzar és de l’ordre de l’1%.

Estirant aquest fil vam fer simulacions reconstruint la trajectòria de CNEOS14 i hi vam trobar tres anomalies estadístiques que serien altament improbables en un objecte que arriba directe del medi interestel·lar. Combinant la probabilitat d’aquestes irregularitats obtenim que o bé hi ha una cosa que no entenem sobre els objectes al medi interestel·lar, o bé hi ha un 99,9% de probabilitat que CNEOS14 hagi topat amb un planeta desconegut al sistema solar exterior. I aquest nou món estaria localitzat just a la regió predita per les simulacions.

Aquestes coincidències i anomalies estadístiques ens han portat a formular la ‘hipòtesi del missatger’, amb referència a l’ús del terme ‘missatger’ en astrofísica per denotar partícules que ens porten informació de cossos celestes, tals com neutrins, rajos còsmics o ones gravitacionals. Segons aquesta hipòtesi, CNEOS14 hauria sigut desviat en la nostra direcció per un objecte massiu desconegut al sistema solar exterior, possiblement el Planeta 9, fa entre 30 i 60 anys.

Si la conjectura és correcta, traçant la trajectòria de CNEOS14 cap enrere en el temps trobaríem la ubicació del Planeta 9, que, segons els nostres càlculs, seria actualment molt a prop del punt d’unió de les constel·lacions Àries, Taurus i Cetus. Tenim en marxa una campanya d’observació a l’Observatori de Javalambre (Terol) per portar a terme aquesta recerca. La tasca continua sent difícil i portarà temps i feina perquè el camp a escombrar continua sent gran i l’objecte buscat molt feble, però ara ja és abastable.

Per descomptat, en el dia d’avui la nostra hipòtesi no passa de ser una especulació, igual com ho és la mateixa existència del Planeta 9. No obstant, es tracta d’una especulació ben fonamentada i que compleix els tres requisits perquè es prengui seriosament en la ciència: a) és físicament plausible; b) està ben motivada; i c) és comprovable empíricament.

Notícies relacionades

CNEOS14 podria estar assenyalant-nos la posició del Planeta 9. O potser es tracta d’una gran coincidència còsmica. En qualsevol cas es tracta d’una història bonica de la qual podríem dir allò de ‘se non è vero è ben trovato’ (‘si no és veritat, està ben buscat’), expressió que, per cert, s’atribueix a un astrònom, el frare renaixentista Giordano Bruno.