A Portugal
Els neandertals ja feien mariscades fa 90.000 anys
Un estudi del jaciment portuguès de la Gruta de Figueira Brava troba les restes d’un tiberi de bous de mar que va tenir lloc fa desenes de milers d’anys
Poques coses creen tanta cohesió de grup com reunir-se al voltant d’una taula i compartir un plat de menjar en companyia. Aquesta premissa és tan certa ara com fa desenes de milers d’anys. Mostra d’això, la sorprenent troballa realitzada al jaciment portuguès de la Gruta de Figueira Brava, on, segons revela un grup d’arqueòlegs espanyols, s’han trobat les restes d’una gran mariscada que uns neandertals van organitzar fa ni més ni menys que 90.000 anys.
L’anàlisi de les restes arqueològiques revela diverses curiositats de la vida d’aquests antics habitants de la Península Ibèrica. En primer lloc, per si a algú li pica la curiositat, resulta que els neandertals es posaven les botes amb bous de mar (aquests crancs de carn tendra semblants a les cranques). Aquests animals eren recollits en grans quantitats, cuinats al foc i servits en el punt de trobada comunitari de la cova.
Segons revelen les restes trobades al jaciment portuguès, les mariscades eren una pràctica habitual per a les poblacions neandertals de la zona. Així ho demostra l’acumulació de restes de diferents espècies de mariscos que s’ha trobat a la Gruta de Figueira Brava. Sorprèn, sobretot, la gran quantitat de closques i pinces de bous de mar (Cancer pagurus) trobades a la cova: un possible indicador que aquests animals eren considerats veritables menges per als neandertals ibèrics.
Com cuinar marisc com un neandertal
Si aquesta història encara no els ha deixat bocabadats, preparin-se per a aquesta segona part del relat. L’estudi d’aquestes restes prehistòriques de marisc ha revelat que els neandertals capturaven exemplars especialment grans. D’uns 16 centímetres. Amb fins a 200 grams de carn per exemplar. Almenys el 8% de les closques recuperades tenen signes d’haver estat exposades de manera directa al foc (i, per tant, d’haver sigut cuinades) a entre 300 i 500 graus centígrads. En alguns casos, fins i tot s’han recuperat restes de marisc ‘socarrimats’.
Altres estudis també han revelat que, lluny de la creença popular, els neandertals no només s’alimentaven a partir de les grans batudes de caça. També capturaven musclos, cloïsses i una gran varietat de peixos i els transportaven durant diversos quilòmetres per consumir-los en un mateix punt de trobada. En el cas de jaciment portuguès, de fet, es calcula que els antics neandertals recorrien més de dos quilòmetres des de la costa fins a la cova per recollir i consumir els mariscos.
Segons expliquen els científics que han liderat aquesta anàlisi, encapçalat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-A PROP), una de les grans conclusions de l’estudi és la prova definitiva que l’explotació intensiva de recursos marins no només és patrimoni de la nostra espècie. Les antigues poblacions de neandertals ja cultivaven el bon costum d’organitzar grans mariscades en grup.
