L’epidèmia de grip aviària desconcerta els experts: 5 claus per entendre aquesta crisi

La primera vegada que es va detectar el virus de la grip aviària (H5N1) va ser el 1996 en una granja del sud de la Xina. Un any després, a la ciutat de Hong Kong, es va produir el primer brot massiu d’aquesta malaltia. La infecció va afectar 1,6 milions d’aus. També es van detectar 18 casos de grip aviària en humans (dels quals sis van acabar morint per les seqüeles de la infecció).

Les autoritats sanitàries van intentar contenir el primer brot d’aquesta malaltia sacrificant totes les aus afectades però, tot i així, el virus va aconseguir saltar les barreres de contenció i expandir-se per tot el món. En les últimes dècades s’han detectat centenars de milers de brots de grip aviària en animals i almenys 860 infeccions en humans provocades per aquest virus.

El món viu una explosió sense precedents de casos de grip aviària. Fins ara, el més habitual era detectar brots aïllats d’aquesta malaltia durant la temporada d’hivern. Durant el darrer any, per raons que encara no són gaire clares, el virus està canviant la seva manera d’infectar. La infecció s’expandeix cada vegada més ràpid, afecta un nombre més gran d’individus (i espècies) i fins i tot s’està propagant durant els mesos d’estiu.

«Estem veient unes característiques sense precedents en l’expansió de la grip aviària», destaca Ursula Höfle, investigadora de l’Institut Nacional d’Investigació de Fauna Silvestre de la Universitat de Castella-la Manxa. «Preocupa, sobretot, l’expansió d’aquest virus entre les aus silvestres. Fins ara mai se n’havien detectat brots tan grans i tan mortífers», destaca l’experta.

Per entendre l’expansió de la grip aviària cal recalcar que «no es tracta d’un sol virus, sinó d’un conjunt molt ampli de virus amb els seus respectius llinatges i mutacions», explica Martin Beer, director de l’Institut de Virologia de Diagnòstic (IVD) del Friedrich-Loeffler-Institut d’Alemanya. L’àmplia varietat genètica explicaria, d’una banda, per què les infeccions s’expandeixen tan ràpid i, de l'altra, per què aconsegueixen infectar cada vegada més espècies d’animals.

Una de les hipòtesis per explicar l’actual explosió de casos de grip aviària té a veure amb les rutes migratòries dels animals. Segons suggereix un article publicat a ‘Scientific Reports’, els virus responsables de l’últim ‘boom’ d’infeccions a Europa podrien haver sigut transportats des d’Islàndia, Groenlàndia i l’Àrtic a través de les rutes migratòries de les aus silvestres.

La principal eina per controlar els brots és el sacrifici d’animals afectats. Però, més enllà d’aquesta mesura, els experts demanen reforçar els mecanismes de prevenció. «Necessitem ampliar les tasques de vigilància perquè, si es detecta un brot, es puguin aplicar mesures tan ràpidament com es pugui», comenta Ian H. Brown, cap de Virologia de l’Agència de Sanitat Animal i Vegetal (APHA) del Regne Unit.  L’expert també destaca que, eventualment, pot ser que es necessitin campanyes de vacunació específiques per protegir els animals de granja davant aquesta malaltia.

L’expansió de la grip aviària entre les aus silvestres i de granja també suposa un risc per als humans. Sobretot perquè, segons assenyalen els experts, el virus responsable d’aquesta malaltia ja ha demostrat que pot saltar les barreres entre espècies. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha alertat sobre els contagis entre mamífers. També preocupa la detecció d’algunes infeccions entre humans. De moment, només es tracta de casos puntuals però, en un futur, si el virus continua expandint-se no es pot descartar un augment d’aquesta malaltia entre les persones.