Dubte raonable
¿Són perillosos els satèl·lits Starlink d’Elon Musk?
Consulta quan pots veure avui els satèl·lits Starlink a la teva ciutat

Starlink satellites in the night sky over Austria /
Des d’aquest diumenge, un conjunt d’‘estels’ –satèl·lits– Starlink travessen el cel d’Espanya, una ‘constel·lació’ que ha pogut ser detectada per nombrosos ciutadans a diversos punts de la Península.
Starlink és una xarxa satel·litària desenvolupada per SpaceX, empresa fundada per Elon Musk, que té com a objectiu portar internet a cada racó del planeta. La idea de Starlink és col·locar a l’òrbita terrestre baixa un total de 12.000 satèl·lits en una primera fase –per als quals ja té autorització als EUA–, dels quals ja estan operatius a l’espai prop de 3.500.
Els satèl·lits s’eleven en grups nombrosos, normalment més de 50 a cada llançament, i la seva altura orbital és d’uns 550 quilòmetres. En el moment d’enlairament és quan els podem veure brillants i en grup –alineats, de fet.
Reflex del sol
Això passa perquè quan s’eleven tarden un temps a arribar a la seva posició definitiva en òrbita i durant unes hores naveguen junts. La llum que veiem és el reflex del sol i és que els raig reboten contra la seva estructura; per aquest motiu només els veiem quan es fa fosc o just abans de la sortida del sol.
SpaceX va llençar amb èxit aquest diumenge la seva desena missió de l’any– és a dir, en menys d’un mes i mig, ja hi ha hagut deu missions similars–. El d’aquest diumenge va posar en òrbita 55 satèl·lits Starlink a bord del coet Falcon 9.
El llançament es va fer des de l’estació espacial de Cap Canaveral i el Falcon va ser l’encarregat de fer-ho; es tracta del coet més segur i únic certificat per poder transportar humans a l’Estació Espacial Internacional.
En altres missions
SpaceX ja havia utilitzat aquest Falcon en sis missions Starlink; a més, serà utilitzat en dos vols històrics d’astronautes privats, els primers llançaments turístics.
Notícies relacionadesAl principi, el llançament de satèl·lits a l’espai no ha de suposar un problema, tot i que alguns científics es queixen que entorpeixen l’observació d’astres naturals i que l’excés d’escombraries espacials sí que pot generar, a la llarga, problemes.
Com, de fet, ja ha causat problemes en diverses ocasions l’entrada a l’atmosfera de les restes de coets descontrolats, en aquest cas, de nacionalitat xinesa.
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Els bojos són ells, ells
- Final de la Copa del Rei Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Kounde decideix una final apoteòsica
- Flick despulla el Madrid (cap. III)
- «UNA NIT PERFECTA» Flick, l’amo de les finals, despulla el Madrid (capítol III)
- Futbol Un Barça feliç es classifica per a la seva cinquena final de la Champions consecutiva (1-4)
- La caixa de ressonància ¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?
- Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»
- Loteries Números premiats a la Grossa de Sant Jordi 2025: primer, segon i tercer premi