Descoberts 59 exoplanetes, dels quals almenys 10 serien habitables

Després de quatre anys de recerca, més de 20.000 observacions realitzades i centenars d’estrelles analitzades amb lupa, un equip de científics espanyols anuncia el descobriment de 59 nous exoplanetes al nostre veïnat estel·lar. Es tracta de mons fins ara desconegudes que orbiten al voltant d’altres astres veïns i que, segons apunten les anàlisis realitzades fins ara, en almenys una desena de casos serien potencialment habitables. És a dir, que compleixen les condicions per allotjar vida. Almenys teòricament. 

Aquesta sorprenent troballa ha sigut possible gràcies a les observacions realitzades des de l’Observatori de Calar Alto, a Almeria, per científics d’onze institucions científiques espanyoles i alemanyes. El centre allotja un espectrògraf d’última generació conegut amb el nom de CARMENES que és capaç de mesurar tant la llum visible com la infraroja dels objectes que observa. Les dades captades per aquest instrument permeten estudiar amb una precisió fins ara inaudita tant el moviment de les estrelles com les variacions de la seva brillantor i, a partir d’allà, pot detectar la presència de planetes al seu voltant. 

Mons rocosos

Els resultats d’aquesta minuciosa anàlisi, publicats aquest mateix dimecres a la prestigiosa revista científica ‘Astronomy & Astrophysics’, apunten a l’existència d’una desena planetes similars a la Terra, de terra rocós i clima, amb possibilitat d’allotjar aigua a la seva superfície i situats a l’anomenada «zona habitable» de la seva estrella. Segons explica l’equip de científics que ha liderat aquest descobriment, la publicació d’aquest nou (i ampliat) mapa d’exoplanetes permetrà a la comunitat científica aprofundir en l’estudi de cada un d’aquests intrigants mons llunyans per esbrinar si algun d’ells allotja signes de vida. 

«Des que va entrar en funcionament, CARMENES ha proporcionat noves dades sobre 17 planetes ja coneguts i ha descobert i confirmat l’existència de 59 nous planetes més al veïnat del nostre Sistema Solar, i ha contribuït notablement a ampliar el cens d’exoplanetes pròxims», comenta Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i primer autor de l’article en el qual es presenta aquesta impressionant troballa espacial. 

Cens planetari

Des que l’espectrògraf espanyol va entrar en funcionament, cap al 2016, el nombre de mons descoberts alredor d’estrelles fredes pròximes s’ha multiplicat per dos. Ara coneixem el doble d’exoplanetes que fa tan sols set anys. A més, es calcula que fins ara CARMENES ja ha pogut observat pràcticament la meitat de totes les estrelles petites pròximes al nostre Sistema Solar. Gràcies a això, el cens estel·lar i planetari del nostre veïnat espacial s’ha ampliat i completat amb un nivell de detall fins ara inèdit.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

¿Però quan tindrem més informació sobre els enigmàtics mons descoberts per CARMENES? Segons expliquen els responsables del projecte espanyol, ja s’ha posat en marxa un programa complementari per continuar estudiant les dades captades per l’espectrògraf espanyol anomenat CARMENES Legacy-Plus. «Per poder determinar l’existència de planetes entorn d’una estrella, l’observem un mínim de 50 vegades», explica Juan Carlos Morales, investigador de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai (HISSI-CSIC). L’equip espanyol calcula que portarà a terme aquestes observacions complementàries fins a almenys finals d’aquest any. 

Segons els últims balanços espacials, fins ara s’han descobert entorn de 5.000 planetes més enllà del nostre Sistema Solar. Entre aquests destaquen des de mons rocosos, com el nostre planeta, a gegants de gas semblants al nostre Júpiter i mons en miniatura similars al nostre Neptú. En aquesta apassionant recerca de planetes llunyans s’han identificat diversos candidats que, almenys sobre el paper, podrien complir les condicions per allotjar vida. Els dos més coneguts són Pròxima Centauri b (un planeta que orbita al voltant de l’estrella més pròxima a la Terra)  i TRAPPIST-1e (situat a la constel·lació d’Aquari). De moment, encara no s’ha confirmat l’existència de vida en cap d’ells però, tot i així, la recerca continua.