La península Ibèrica va ser el refugi dels últims supervivents de l’edat de gel

La investigació arrenca amb la història d’un individu que va viure fa 23.000 anys a la zona que ara coneixem com a cova de Malalmuerzo de Granada. L’anàlisi genòmica d’aquest espècimen revela, per exemple, que aquest antic poblador del sud d’Espanya portava el llegat genètic d’altres cultures europees. Segons expliquen els científics que han liderat aquesta anàlisi, això apunta a una certa connexió entre diferents poblacions que van habitar el continent europeu durant aquell període. També suggereix que la península Ibèrica va ser un punt clau en els moviments migratoris, així com en les contraccions i expansions que es van produir abans i després de l’última edat de gel.

Un estudi paral·lel, també publicat aquest dimecres, reconstrueix la història d’un centenar d’individus que van viure en diferents punts d’Europa durant aquest període en què gran part del terreny estava cobert de gel. Entre aquests també s’inclouen els antics habitants dels jaciments catalans de Mollet i Reclau Viver (Girona). Les anàlisis suggereixen una certa connexió genètica entre, per exemple, un individu que va viure a Bèlgica fa 35.000 anys i d’altres que van viure a la península Ibèrica i França. Això evidencia, d’una banda, les dinàmiques de migracions en aquell període i, d’altra banda, la continuïtat genètica entre les diferents poblacions europees de l’època.

La diàspora dels primers humans moderns

Per entendre una mica més la importància d’aquestes troballes, fem un pas enrere i anem al principi d’aquesta història. Fa uns 100.000 anys, el continent europeu estava immers en una gran glaciació. Just durant aquest període, els primers humans anatòmicament moderns van arribar aquí. Es tractava de grups de caçadors-recol·lectors que, mentre vagaven pel territori, van desenvolupar les seves pròpies pràctiques culturals i artístiques. Aquestes poblacions van anar migrant durant milers d’anys fins que la glaciació va convertir el continent en una zona inhabitable. Quan el clima es va temperar, fa uns 9.000 anys, van sorgir les primeres cultures que depenien de l’agricultura.

Notícies relacionades

La recepta definitiva per momificar algú (a l’antic Egipte)

Els neandertals ja feien mariscades fa 90.000 anys

Els estudis presentats reconstrueixen la història dels últims supervivents de l’edat de gel. «El període més fred de l’edat de gel es correlaciona amb grans desplaçaments i reemplaçaments de poblacions a Europa central», destaca Vanessa Villalba-Mouco, autora d’aquests articles i investigadora de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva. Segons explica la investigadora, la península Ibèrica no només va ser el refugi en què es van emparar els últims supervivents de l’edat de gel sinó que, a més, van ser l’epicentre a partir del qual després es van tornar a expandir per Europa.

Un detall curiós de tot aquest procés de migracions, també revelat ara, té a veure amb la falta de connexió genètica entre Europa i el nord de l’Àfrica durant aquest període. Les anàlisis genètiques apunten que les poblacions de caçadors-recol·lectors no van creuar l’estret de Gibraltar. Ni tan sols quan la gran glaciació va provocar un descens del mar de 150 metres i, almenys teòricament, travessar el bassal devia ser molt més fàcil. «Això demostra que l’estret de Gibraltar continuava sent una barrera geogràfica formidable per als moviments de les poblacions humanes», explica Carles Lalueza Fox, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva i actual director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).