Diana Morant: «No hi pot haver ciència d’excel·lència sense garantir la igualtat»

Efectivament. Per això, abans que res, s’ha de ser molt clar i dir que la desigualtat de gènere existeix i és una evidència científica. Negar-ho és negar la ciència mateixa. A més, hem de tenir en compte que les desigualtats socials soscaven la meritocràcia. No podem mesurar el mèrit real de les persones si no combatem les desigualtats que no et permeten arribar al mateix lloc que una altra persona. Necessitem impulsar polítiques públiques per combatre les discriminacions que afecten la meitat de la població pel simple fet de ser dones.

¿Quina mena de mesures han posat en marxa per construir una ciència més inclusiva?

Tenim molt clar quina mena de problemes i discriminacions es reflecteixen en les institucions científiques. A partir d’aquí proposem diverses solucions. La nova llei de la ciència obliga tots els centres de recerca a crear plans d’igualtat i a revisar-los anualment. També crearem un distintiu d’igualtat per als centres de recerca, perquè no hi pot haver ciència d’excel·lència si no es garanteix la igualtat. Amb la nova llei de paritat, a partir d’ara, en els tribunals científics hi haurà d’haver una presència paritària d’homes i dones per evitar la discriminació de gènere.

Un dels projectes científics espanyols més importants dels últims anys ha sigut el desenvolupament de la vacuna contra la covid-19 d’Hipra. Tot apunta que aquesta fórmula s’aprovarà ben aviat. ¿Quin balanç fa d’aquest projecte?

Ens hem de sentir molt orgullosos de la vacuna d’Hipra. Sigui quan sigui que s’aprovi, és una raó d’orgull saber que som un dels set països capaços de desenvolupar una vacuna contra la covid-19. Aconseguir una immunització en tres anys continua sent un temps rècord. Recordem que continuem estant en pandèmia i que si avui podem tenir una vida normal és gràcies a les vacunes.

¿Creu que hem après alguna cosa d’aquest projecte?

La necessitat d’estar més preparats davant les crisis sanitàries que vindran. A part de la vacuna contra la covid-19, l’experiència amb Hipra ha demostrat la importància de la col·laboració publicoprivada. Ara som un país més resilient i més ben preparat davant les crisis sanitàries que podrien sorgir en un futur.

Aquests dies també s’ha obert un gran debat sobre el cost i el benefici de les energies renovables. ¿Com es posiciona vostè en aquest sentit?

Notícies relacionades

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar més de 200 morts per contaminació a l’any

Sobre aquest tema hem de ser molt clars i hem de dir que el canvi climàtic és una evidència científica, malgrat el que diguin els negacionistes. Quan parlem del canvi climàtic i del mal que fem al planeta i a tots els éssers vius que l’habitem. Salvar el planeta també és salvar la humanitat. Perquè no hi ha un planeta b i qui està esperant una nau espacial per anar-se’n a un altre planeta ho té clar. Per això mateix, Espanya ha dedicat el 30% dels fons de recuperació a la transició verda. Hem d’apostar per les energies renovables perquè són més netes, més barates, ens ajuden a tenir cura de la nostra salut perquè descarbonitzen i, per tant, respecten l’aire i l’entorn.

¿Considera que està avançant prou ràpidament en aquest camí de transició ecològica?Espanya és un dels països més avançats en el procés de transició ecològica. Això és una bona notícia, perquè significa que arribarem abans al futur. Estic convençuda que aquest serà el gran llegat que deixarem a les generacions futures. El fet de ser un país exportador d’energies netes. Ara els països rics són els que tenen petroli o carbó, en un futur ho seran els que saben aprofitar el sol, l’aire i les ones del mar per fabricar energia.