De l’edat mitjana a avui: per què la desigualtat de gènere s’hereta en gran manera en algunes ciutats

La investigació, publicada aquest mateix dilluns a la revista científica ‘PNAS’, presenta les següents dades. D’una banda, analitza més de 10.000 restes dentals recopilades en gairebé 140 jaciments medievals de diferents punts d’Europa i, a partir d’aquí, estudia la discriminació de gènere que hi havia durant l’edat mitjana en aquests llocs. D’altra banda, rastreja estudis per veure quin tipus de desigualtats de gènere persisteixen en aquestes mateixes ciutats en l’actualitat. ¿El resultat? Segons apunta l’anàlisi, les persones que viuen en àrees on històricament s’han afavorit els homes per sobre de les dones continuen mostrant més desigualtats de gènere respecte a les ciutats on hi ha hagut un tracte més igualitari entre gèneres.

Valors heretats

«Molts dels biaixos de gènere que hi havia durant l’edat mitjana encara es reprodueixen en les actituds contemporànies», destaca la investigadora Margit Tavits, primera autora d’aquest estudi. Això explicaria per què, malgrat els avanços aconseguits pel feminisme en els últims segles, hi ha llocs on la discriminació cap a les dones està més ‘enquistada’ que en d’altres. Els autors d’aquesta anàlisi argumenten que, «de la mateixa manera que heretem l’ADN dels nostres avantpassats», també heretem un conjunt de costums i valors que caracteritzen una determinada societat.

Un exemple molt clar, i completament oposat al de la ciutat d’Ístria, és el de la localitat lituana de Kėdainiai (abans coneguda com a Plinkaigalis). L’estudi de 157 esquelets de l’any 550 dC revela que la societat de l’època dispensava un tracte bastant igualitari per a homes i dones. La recerca de senyals de desnutrició o trauma no destaca una incidència més gran en un gènere que en un altre i, a més, altres estudis bibliogràfics destaquen l’existència de polítiques per emparar els drets de les dones a l’edat mitjana. Més de 15 segles després, els índexs d’igualtat continuen tenint bona salut a la ciutat. Homes i dones tenen taxes similars d’ocupació i d’accés a la política i, segons destaquen alguns estudis, hi ha bastant consens ciutadà sobre la necessitat d’impulsar mesures contra la discriminació.

L’anàlisi troba una clara relació entre els nivells de discriminació de gènere en l’antiguitat i els que persisteixen en el dia d’avui. «Aquests biaixos van sobreviure a canvis socioeconòmics i polítics monumentals, com la industrialització i les guerres mundials», destaca l’estudi. L’única excepció a aquesta regla es troba en aquells llocs on es va experimentar un «reemplaçament de població abrupte i a gran escala», com una pandèmia o un desastre natural. En aquests llocs no només s’observen canvis abruptes en la població sinó que, a més, les dinàmiques entre homes i dones també canvien.

L’estructura del patriarcat

Notícies relacionades

Elles també caçaven

¿Què són les tempestes solars?

¿Significa això que la transmissió de valors és l’únic que justifica la persistència de les desigualtats de gènere en la nostra societat? Tavits, com a autora d’aquesta anàlisi, argumenta que en part sí i que, justament per això, de vegades és tan complicat fer front a unes «creences sexistes profundament arrelades» en una determinada societat. El «nostre missatge és que, més enllà de les polítiques concretes per fomentar la igualtat de gènere, hem d’abordar les forces culturals que canalitzen aquestes creences», destaca l’experta després de la publicació d’aquesta última investigació.

Sobre aquest debat es mostra molt més escèptica la historiadora Almudena Hernando, catedràtica de Prehistòria i membre de l’Institut d’Investigacions Feministes de la Universitat Complutense de Madrid. Segons explica aquesta científica en declaracions al Science Media Center España, parlar d’aquestes discriminacions només com una «relíquia» de l’antiguitat podria enfosquir explicacions més estructurals com, per exemple, el rol que han jugat les normes de gènere (i el patriarcat) en la construcció de l’ordre social.