La ciència no confirma que fer exercici aporti beneficis cognitius

Científics de la Universitat de Granada qüestionen en un estudi que fer exercici de manera regular tingui beneficis cognitius, com habitualment s’ha pensat, o almenys suggereixen que les afirmacions sobre aquesta suposada relació causa-efecte no estan avalades per l’evidència científica disponible fins ara.

Els investigadors, pertanyents al Centre d’Investigació Ment, Cervell i Comportament, van revisar 24 metaanàlisis per posteriorment centrar-se en 109 estudis controlats per aleatorització, que se solen utilitzar per determinar relacions causals, cosa que va permetre incloure 11.266 participants sans i de totes les edats.

L’estudi, que publica aquest dilluns la revista científica ‘Nature Human Behaviour’, ha demostrat que els efectes positius originals, petits i estadísticament significatius de l’exercici físic sobre la cognició desapareixien en totes les edats i funcions cognitives després de tenir en compte els possibles efectes moderadors (com les línies de base dels estudis i les diferències entre els grups de control, un aspecte fonamental dels dissenys d’intervenció per controlar problemes metodològics, com l’efecte placebo), informa la Universitat de Granada.

L’article destaca, a més, que la literatura científica respecte als efectes de l’exercici sobre les funcions cognitives ha crescut de forma exponencial en els últims anys basant-se en missatges «exagerats», sense tenir en compte troballes contradictòries i l’aparició de veus crítiques.

Segons aquest estudi, la majoria de les metaanàlisis mostren importants deficiències metodològiques, com per exemple baixa potència estadística, falta de solapament en les fonts d’evidència o biaix de publicació.

Per tant, ressenyen els científics, els seus resultats «no representen necessàriament l’efecte real de l’evidència acumulada al llarg del temps».

Els autors remarquen que les seves troballes no suggereixen que l’exercici físic no pugui tenir efectes positius en el funcionament cognitiu en absolut, ni que pugui ser perjudicial per a la cognició.

Però sí que emfatitzen la necessitat de tenir «cautela» a l’hora d’establir una relació causal entre l’exercici i la cognició, ja que actualment les proves causals no són sòlides.

Notícies relacionades

La IA i el nobel Acemoglu

Què és l'antropocè: 5 coses que hauries de saber sobre la nova era geològica en què vius

Per exemple, l’Organització Mundial de la Salut recomana actualment l’exercici regular com a mitjà per mantenir un estat cognitiu saludable en la infància i en les persones grans, una recomanació que, segons l’estudi de la Universitat de Granada, no estaria avalada per l’evidència científica disponible fins ara.

Malgrat aquests resultats, els investigadors conclouen que els beneficis de l’exercici físic, especialment respecte a la salut física, són suficients en si mateixos per justificar polítiques de salut pública basades en proves per promoure la pràctica d’esport de manera regular en la vida quotidiana de les persones, sense haver d’apel·lar als suposats efectes cognitius.