Trenta-tres anys del Hubble: el telescopi miop que va aprendre a fotografiar les estrelles

El Hubble va ser llançat un bonic matí de primavera des del centre espacial Kennedy de Florida (els Estats Units). El telescopi es va posar en òrbita a uns 540 quilòmetres d’alçada. Molt poc després del desplegament d’aquest instrument científic, un dels més cars de construïts fins aquell moment, l’equip de la missió va descobrir una cosa espantosa. Les primeres imatges enviades pel Hubble eren borroses i no complien ni de lluny el que s’esperava d’un aparell així. La comunitat científica internacional va observar amb espant aquelles fotografies espacials perquè, contra tot pronòstic, eren d’una qualitat espantosa i no servien per a les investigacions científiques que s’havien plantejat. 

Després d’una exhaustiva anàlisi de la situació, l’equip tècnic de la missió va aconseguir trobar un diagnòstic. El Hubble tenia un greu defecte de fabricació. ¿El culpable? Un error al polir un dels miralls principals del telescopi que havia provocat un defecte de tot just un mil·límetre. Aquest detall, que a priori podia semblar insignificant, havia posat totalment en perill la visió del Hubble. Els experts van explicar que aquesta ‘aberració òptica’ provocava tal nivell de distorsió que cada vegada que el telescopi intentava captar la llum d’una estrella acabava creant una imatge en què la llum s’escampava per tota la lent. A la pràctica, era com si tingués miopia perquè ho veia tot borrós i no era capaç d’enfocar correctament els objectes distants.

Unes ulleres per al Hubble

La notícia que el Hubble era miop va sortir a la llum l’agost de 1990, tan sols quatre mesos després del llançament de la missió. La bona notícia, segons van anunciar els investigadors que havien enllestit el diagnòstic, era que ja quedava clar quin era el problema que afectava el telescopi. Només faltava trobar-hi una solució. Llavors va començar una veritable odissea científica en la qual experts de tot el món van posar fil a l’agulla per intentar curar la miopia del Hubble. Els treballs van ser liderats per la NASA i per l’Agència Espacial Europea (ESA), els dos impulsors d’aquest projecte, però també es va comptar amb l’assessorament d’experts independents de tot el globus. 

¿Què farien vostès si volguessin ajudar una persona amb miopia a veure més bé? ¿Li posarien ulleres, oi? Doncs això es va fer amb el Hubble. L’equip científic de la missió va acabar desenvolupant una sèrie de correctors òptics perquè el telescopi pogués millorar la seva visió. La creació i el desenvolupament de les ‘primeres ulleres’ del Hubble va trigar gairebé tres anys. La idea era acoblar un conjunt de miralls i lents capaços de «compensar» la distorsió que tenia aquest telescopi espacial. La lent principal d’aquest aparell gegant tenia gairebé dos metres i mig de diàmetre així que no es podia canviar. L’objectiu era aconseguir la manera de superposar-li una mena d’’ulleres’ per curar la miopia. 

El desembre de 1993, més de tres anys després del llançament, un equip d’astronautes va viatjar a l’espai per posar-li ulleres al Hubble. La missió, coneguda com a STS-61, va ser liderada per Jeffrey Hoffman i Story Musgrave (aquest últim, per cert, a més d’astronauta, també era metge). L’operació va durar sis hores i 47 minuts. Durant aquest temps, Hoffman i Musgrave van instal·lar un joc de miralls correctors del diàmetre d’una moneda. Un mes després, el 13 de gener de 1994, el Hubble va enviar la primera imatge captada amb les noves ulleres. I llavors sí que es va veure que, per fi, era capaç de capturar les estrelles amb una claredat i un detall sense precedents.

Mirada espacial

Després d’un inici una mica caòtic, el telescopi espacial Hubble ha dedicat els últims trenta anys de la seva vida a l’estudi de l’Univers. La seva mirada ha aconseguit revelar secrets fins ara inèdits del nostre cosmos. Va ser ell que, a partir de les seves observacions, va aconseguir calcular l’edat del nostre Univers (que se situa en uns 13,8 mil milions d’anys); descobrir l’existència tant de la matèria fosca com dels forats negres; aportar proves sobre l’expansió de l’Univers; observar la formació i l’evolució de milers de galàxies llunyanes; i descobrir exoplanetes en els quals, qui sap, hi podria haver alguna forma de vida com la nostra. 

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

El Hubble també és el responsable d’algunes de les imatges més icòniques que tenim sobre el nostre Univers. ¿Recorden l’espectacular fotografia coneguda com ’els pilars de la creació’ en la qual es veuen tres columnes de pols i gas interestel·lar envoltades d’estrelles? Doncs va ser captada pel Hubble l’1 d’abril de 1995. ¿I aquesta imatge coneguda com ’l’ull de Déu’ (o ‘l’ull de Sàuron’) en la qual es veu una espectacular nebulosa plena de colors? També és obra d’aquest telescopi espacial, que la va capturar pels volts del 2003. La carrera d’aquest telescopi espacial ha sigut tan prolífica que la mateixa NASA ha creat un repositori en el qual pots consultar quina imatge va captar el Hubble el dia del teu aniversari. 

La missió d’aquest prodigi espacial havia de durar uns quinze anys però, gràcies a nombroses ‘operacions’ i maniobres tècniques, el Hubble ha pogut doblar la seva esperança de vida. En aquests moments, el telescopi continua actiu i en plena forma. Això sí, és possible que en els pròxims anys es jubili definitivament. Sobretot després del llançament del James Webb, un instrument fins i tot cent vegades més potent que el Hubble. Només el temps dirà com acaba la història d’aquest miop espacial que va aprendre a fotografiar les estrelles.