Missió Hakuto-R: la primera sonda privada a la Lluna perd connexió amb la Terra

La primera missió privada a la Lluna ha perdut la connexió amb el seu planeta mare. Després de diversos mesos de viatges i maniobres espacials, la sonda japonesa Hakuto-R sembla que s’ha endinsat amb èxit en l’atmosfera lunar però no està gaire clar què li ha passat. El centre de control de la missió ha perdut el contacte amb la nau just mentre se situava sobre el polsós terra del satèl·lit terrestre. Per ara es desconeixen les causes dels fets. No està clar si és un problema de connexió o si és la nau la que ha acabat feta miques. «Seguim els fets», ha anunciat un portaveu de la companyia després de l’allunatge fallit. «El que hem après en aquesta missió ens ajudarà a millorar de cara a les següents», ha afegit. 

La sonda japonesa havia d’aterrar aquest dimarts al voltant de les 18.15 (hora peninsular espanyola) al cràter Atles, un punt fins ara inexplorat de la geografia lunar. El seu objectiu més immediat era transportar dos petits robots sobre el terra lunar. El primer, de tot just vuit centímetres de diàmetre i 250 grams de pes, havia sigut fabricat per l’Agència Espacial Japonesa i l’empresa de joguines Takara Tomy. El segon, de 10 quilograms, havia sigut creat pels Emirats Àrabs. De moment es desconeix l’estat d’aquests dos instruments a bord de la sonda japonesa.

Més enllà de la missió d’aquest dimarts, Ispace esperava inaugurar una «nova era de l’economia espacial». «La Lluna podria revolucionar des de la construcció d’edificis i l’extracció d’energia fins a l’agricultura, la medicina i el turisme», van afirmar des de l’empresa japonesa en la presentació d’aquest projecte. En aquest sentit, la companyia nipona planejava oferir la possibilitat de transportar missions científiques que requereixin condicions de microgravetat fins a projectes artístics, educatius o comercials que vulguin passejar-se sobre el terra lunar.

Futur de la carrera

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La història de Hakuto-R no sorprèn tant per la missió per si mateixa sinó per qui la protagonitza. Fins ara, totes les grans missions cap a la Lluna, així com a altres cossos del nostre veïnat còsmic, estaven liderades per les agències espacials més potents del planeta. Però en l’última dècada alguna cosa ha canviat. Ara, més enllà de les agències governamentals, cada vegada són més les empreses privades que volen protagonitzar els projectes extraterrestres i quedar-se amb un ‘tros del pastís’ de l’exploració espacial. En un futur, hi ha qui argumenta que també seran les empreses privades les que podran protagonitzar les missions espacials de llarg abast.

Fa uns dies, sense anar més lluny, vam poder presenciar un altre exemple de la carrera espacial de les empreses del sector. La companyia privada SpaceX, fundada pel magnat sud-africà Elon Musk, també va intentar llançar sense èxit el coet més poderós de la història. El vehicle es va desintegrar tan sols uns minuts després de l’enlairament per una fallada que encara es desconeix. En aquest cas, Starship també aspirava a inaugurar una nova era de missions cap a la Lluna, Mart i, qui sap, si més enllà.