Estudi científic

Creen una tècnica capaç de ‘llegir la ment’ i transcriure els pensaments

Un equip d’investigadors nord-americà ha desenvolupat una tècnica per descodificar els senyals cerebrals

  • Un home totalment immobilitzat torna a comunicar-se gràcies a un ordinador connectat al cervell

  • La predicció de ‘Blade runner’ sobre memòria artificial és cada vegada més a prop

Creen una tècnica capaç de ‘llegir la ment’ i transcriure els pensaments

Nolan Zunk/University of Texas at Austin

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

¿Alguna vegada ha fantasiejat de poder llegir la ment d’una altra persona? ¿O de poder transcriure de forma automàtica els seus propis pensaments? Fa segles que els humans somien poder endinsar-se en els racons del cervell per descobrir quines idees, sentiments i records s’amaguen en la nostra matèria grisa. Un estudi publicat aquest mateix dilluns a la revista ‘Nature’ ens acosta a aquest somni, ja que un grup d’investigadors han aconseguit crear una tècnica experimentalcapaç de ‘llegir la ment’ i transcriure els pensaments amb una precisió sorprenent.

Es tracta d’un nou mètode desenvolupat per científics de la Universitat de Texas, a Austin, en el qual s’entremesclen, d’una banda, anàlisi d’imatges cerebrals i, d’una altra, eines d’intel·ligència artificial similars que, per exemple, utilitzen ChatGPT. Segons expliquen els investigadors Jerry Tang i Alex Huth, els investigadors a càrrec d’aquest treball, la combinació d’aquestes tècniques ha permès «descodificar» de forma precisa el pensament d’un petit grup de voluntaris.

Els científics van utilitzar eines d’intel·ligència artificial similars a les de ChatGPT

No és la primera vegada que s’aconsegueix crear una connexió entre el cervell d’una persona i un ordinador. De fet, són cada vegada més els estudis que intenten crear un ‘traductor’ de pensaments d’aquest tipus. Fins ara, els treballs més prometedors s’han centrat en pacients amb problemes de mobilitat i en l’ús d’implants cerebrals (microxips) per captar idees (o frases) senzilles. La tècnica presentada aquest dilluns a ‘Nature’ seria la primera que aconsegueix reproduir pensaments complexos sense la necessitat d’intervencions quirúrgiques.

Els investigadors Alex Huth, Jerry Tang i Shailee Jain treballen en una tècnica per descodificar senyals cerebrals. 

/ Nolan Zunk / University of Texas at Austinn.

Tècnica per ‘llegir la ment’

¿Però com van aconseguir aquests científics descodificar els pensaments d’altres persones? Prestin atenció perquè el procés és més complex del que es podria pensar (i no, no és una cosa que funcioni de forma instantània). L’estudi va arrencar introduint els voluntaris en màquines de ressonància magnètica. A partir d’aquí els van posar a escoltar un pòdcast durant diverses hores per, d’una banda, estudiar-ne l’activitat cerebral davant aquest tipus d’estímuls i, d’una altra, per entrenar una eina d’intel·ligència artificial per aprendre a ‘llegir’ les seves idees.

Els voluntaris van haver de passar més de 15 hores sota un escàner per poder ser ‘estudiats’ per la interfície

Llavors va arribar el moment de la veritat. Van agafar aquests mateixos voluntaris, els van tornar a introduir als escàners i els van demanar que pensessin en una història. Va ser llavors quan la màquina, que prèviament havia après a interpretar com funciona el cervell de cada participant, va començar a ‘traduir’ els senyals neuronals en textos escrits. «No vam aconseguir una transcripció exacta de paraula per paraula, però sí capturar l’essència dels pensaments», expliquen els científics que han liderat aquest treball.


Segons s’explica a l’article publicat aquest dilluns, la tècnica va funcionar en almenys la meitat dels casos. En alguns voluntaris es va aconseguir una transcripció gairebé exacta dels seus pensaments. En d’altres, en canvi, no es va aconseguir captar pràcticament res. «Alguns van aconseguir resistir activament als intents de descodificació cerebral amb tàctiques com, per exemple, pensar en animals o imaginar-se a si mateixos en silenci», expliquen els autors d’aquest treball.

Els investigadors Alex Huth, Jerry Tang i Shailee Jain posen al costat d’un dels escàners utilitzats en aquest estudi.

/ Nolan Zunk / University of Texas at Austin.

¿Podrien llegir els vostres pensaments?

Aquesta nova tècnica per ‘descodificar pensaments’ es presenta, per ara, com un èxit tècnic. De fet, segons insisteixen els seus propis creadors, aquesta eina només ha funcionat en persones que havien passat més de 15 hores sota un escàner sent ‘estudiades’ per aquesta interfície d’intel·ligència artificial. El sistema també va ser provat amb persones que no havien passat per aquest procés i el resultat, tal com s’esperava, va ser una cosa inintel·ligible. És a dir, que la màquina no va ser capaç de llegir-los la ment.

Notícies relacionades

Encara queda un llarg camí perquè aquest tipus d’eines puguin utilitzar-se en la vida real però, tot i així, els científics demanen cautela en els futurs experiments d’aquest tipus. «En aquests moments, tot i que aquesta tecnologia es troba en un estat tan inicial, és important ser molt proactiu i començar a preguntar-nos sobre els eventuals usos d’aquesta tecnologia», afirma Tang. «Hem d’assegurar-nos que les persones només utilitzin aquest tipus de tecnologies quan vulguin i per al seu propi benefici», afegeix l’expert.

«Hem d’assegurar-nos que les persones només utilitzin aquest tipus de tecnologies quan vulguin i per al seu propi benefici»

Aquesta «advertència a la responsabilitat» també la recolza David Rodríguez-Arias Vailhen, subdirector de FiloLab i professor de Bioètica a la Universitat de Granada. «Que una màquina pugui acabar llegint-te la ment una vegada entrenada obre la porta al fet que, de manera involuntària i sense el teu consentiment (per exemple, mentre dorms), pugui anar traduint retalls del teu pensament», reflexiona aquest expert en declaracions al Science Media Center España. «Aquesta troballa podria ser el primer pas perquè en el futur aquesta llibertat es veiés compromesa. Més ens valdria llavors somiar només boniques melodies», afegeix el científic.

Temes:

Estudi