Un equip de científics ‘ressuscita’ molècules de l’edat de pedra de fins a 100.000 anys d’antiguitat

Un equip internacional de científics de diferents disciplines ha unit forces i, per primera vegada en la història, ha aconseguit ‘ressuscitar’ molècules de fins a 100.000 anys d’antiguitat. Segons publiquen els autors d’aquest èxit en un article de la revista ‘Science’, la unió de coneixements d’arqueòlegs, bioinformàtics, biòlegs moleculars i químics ha permès convertir els laboratoris en veritables màquines del temps, viatjar fins a l’edat de gel i descobrir, per exemple, diverses espècies de microorganismes extintes que fins ara es desconeixien.

La investigació, publicada aquest dijous, es basa en restes dentals de 12 neandertals que van viure fa entre 100.000 i 40.000 anys, 34 humans moderns d’entre 30.000 i 150 anys i 18 humans contemporanis. Els científics es van centrar, concretament, en l’estudi de la tosca dental: l’única part del cos que es fossilitza rutinàriament durant la vida i que, al seu torn, es converteix en una mena de cementiri de bacteris mineralitzats.

Una de les mostres dentals que més va sorprendre els experts va ser de la coneguda com a ‘Dama vermella d’El Mirón’, una dona adulta que va viure fa 19.000 anys a les escarpades muntanyes de Cantàbria. L’estudi de les seves dents va permetre trobar les restes d’un bacteri oral fins ara desconegut del gènere ‘Chlorobium’. El mateix microbi també es va trobar en uns altres set humans paleolítics i neandertals.

Com ressuscitar una molècula

Una vegada recuperades les restes d’aquests bacteris antics, els científics van fer servir eines de biotecnologia molecular sintètica per ‘ressuscitar-les’. Van començar agafant bacteris vius actuals, els hi van introduir part d’aquests gens antics i, a partir d’aquí, els ‘van reactivar’ perquè tornessin a funcionar. Es tracta de la primera vegada que s’utilitza aquest tipus d’eines en bacteris antics. «Aquest és el primer pas per accedir a la diversitat químicaoculta dels microbis del passat de la Terra», explica Martin Klapper, investigador de la Universitat de Leibniz-HKI i coautor de l’estudi.

Notícies relacionades

Els neandertals ja feien mariscades fa 90.000 anys

La IA i el nobel Acemoglu

Segons argumenten els experts que han liderat aquest treball, la nova tècnica afegeix una nova i emocionant dimensió al descobriment de compostos del passat. «Ara podem començar a treballar amb milers de milions de fragments d’ADN antics desconeguts i ordenar-los sistemàticament en genomes bacterians perduts tan llunyans com de l’edat de gel», comenta Alexander Hübner, investigador postdoctoral a MPI-EVA i coautor del treball.

Aquesta fita científica, liderada per experts de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva i la Universitat de Harvard, podria obrir una nova àrea d’estudi centrada, per exemple, a estudiar la diversitat genètica, microbiana i química del nostre passat. «El nostre objectiu és traçar un camí per al descobriment de compostos antics i informar sobre les seves possibles aplicacions futures», explica, entusiasmat, l’equip d’experts que ha aconseguit aquesta fita.