¿Què són els estranys objectes voladors que estan solcant el cel d’Espanya?

Des del 19 d’abril i fins al 28 de maig, solquen el cel nocturn els eta-Aquàrids, uns meteors ràpids que deixen una estela llarga i brillant i que són un dels fenòmens astronòmics més bonics que es poden veure al maig. No en va és la pluja d’estrelles més important de la primavera.

Els meteorits eta-Aquàrids poden viatjar a uns 238.000 quilòmetres per hora cap a l’atmosfera de la Terra, segons la NASA. Una de les curiositats d’aquest fenomen és que el punt des d’on apareixen és la constel·lació d’Aquari.

Els Aquàrids es produeixen a causa del pas de la Terra per una zona de restes del cometa Halley, que tindrà la proxima òrbita al voltant del Sol l’any 2061. Tenen una taxa d’activitat que ronda entre els 40 i 85 meteors per hora a l’hemisferi nord (on és Espanya) i 100-120 a l’hemisferi sud.

Malgrat que la pluja de meteors serà visible fins al dia 28, el pic tindrà lloc la nit del 5 al 6 de maig. I és els dies pròxims a aquesta data quan són més visibles. És per això que aquests dies s’han pogut veure –i gravar– meteors o bòlids a diferents zones de Catalunya i Andorra, sobretot, com el que s’ha pogut registrar aquest dijous de matinada a Andorra –en concret, i tal com publica en el seu compte de Twitter la Xarxa d’Investigació de Bòlids i Meteorits, a les 2.30 hores TUC (o UTC), que són les 4.30 hores peninsulars:

PRECIOSO BÓLIDO #SPMN040523D DE LAS ETA ACUÁRIDAS REGISTRADO HOY SOBREVOLANDO #ANDORRA a las 2h30m31s TUC. Así lo captó David Molner @dmolner desde Breda, #Girona evolucionando a 66 km/s. Este vídeo muestra su estela persistente de color verdoso por la recombinación de ozono 😲👇 pic.twitter.com/7d1X8TvOav

— Red Investigación Bólidos y Meteoritos (SPMN)-CSIC (@RedSpmn) 4 de mayo de 2023

Notícies relacionades

Un estudi en ratolins suggereix que l’aspirina «té potencial» per frenar la metàstasi

La crisi climàtica incentiva l’arribada de microbis africans a Catalunya: «Detectem bacteris resistents als antibiòtics a l’aire»

El compte explica que va ser gravat per David Molner des de Breda (Selva, Girona) «evolucionant a 66 km/s». Però també ha penjat imatges gravades des de les localitats valencianes de Barx i la Drova a les 5.46 hora peninsular o «3 brillants eta-Aquàrids» captats en només un minut (entre les 6 hores i 23-24 minuts hora peninsular) «per Antonio Fernández des de [el Parc Nacional de] Monfragüe, Càceres».

Però ja dies abans el mateix compte de Twitter ha penjat imatges gravades a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental, Barcelona), el dia 2 de matinada, poc abans de l’albada (a les 6.04 hora peninsular).

3) A TODO COLOR REGISTRADO DESDE SANT FOST DE CAMPSENTELLES, #Barcelona por Lina Aguasca @Linaguasca de @MeteoSantFost. Vemos que la perspectiva es similar y aparece entre la Luna y el curioso reflejo óptico que causa la luminosidad lunar a su izquierda pic.twitter.com/brIXtXBJI4

— Red Investigación Bólidos y Meteoritos (SPMN)-CSIC (@RedSpmn) 2 de mayo de 2023