Això és el que passa al cervell d’una persona amb trastorn obsessiu compulsiu

Les persones amb trastorn obsessiu compulsiu (també conegut com a TOC) solen repetir una sèrie de comportaments com per exemple, rentar-se les mans, ordenar els objectes de manera molt estricta o revisar una vegada i una altra si han tancat una porta o apagat un llum. Fa molt que la comunitat científica investiga aquest tipus de conductes per entendre el seu origen i, sobretot, com abordar-les. Aquest dimarts, un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge publica un estudi en què, per primera vegada, s’aconsegueix desentranyar els mecanismes cerebrals darrere d’aquest tipus de conductes compulsives que tant malestar causen entre els que les pateixen.

¿Però què passa exactament al cervell d’una persona amb trastorn obsessiu compulsiu? Per esbrinar-ho, un equip d’investigadors britànics va fer escàners cerebrals de 31 persones diagnosticades amb aquest trastorn i 30 persones més sense aquesta afectació. Durant les proves es va mesurar el nivell de neurotransmissors a dues regions cerebrals diferents (l’escorça cingular anterior i l’àrea motriu suplementària) i, a partir d’aquí, es van comparar els resultats obtinguts entre els dos grups de pacients per esbrinar quin tipus de mecanismes podien estar relacionats amb els trastorns compulsius.

L’estudi, publicat aquest mateix dimarts a la revista ‘Nature Communications’, suggereix que les persones amb comportaments compulsius habituals tenen més nivells de glutamat (un dels principals neurotransmissors encarregats d’estimular l’activitat de les cèl·lules cerebrals) a l’àrea motriu suplementària (la regió del cervell encarregada del moviment). Aquest mateix patró també s’ha trobat a l’escorça cingular anterior (una regió encarregada de la regulació emocional, la presa de decisions i el control cognitiu).

Desequilibri de neurotransmissors

Notícies relacionades

Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar més de 200 morts per contaminació a l’any

Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones

Segons explica l’equip que ha liderat aquest treball, dirigit pels investigadors Marjan Biria i Trevor Robbins, tot apunta que l’origen dels comportaments compulsius podria estar en un «desequilibri dels neurotransmissors» en algunes regions cerebrals. Aquesta troballa no només ajudaria a entendre la base d’aquests trastorns, sinó que, a més, podria aplanar el camí en la recerca de nous tractaments neuromoduladors que permetin, entre d’altres, reequilibrar els circuits cerebrals afectats.

No és la primera vegada que un estudi se centra a indagar els mecanismes cerebrals darrere de les conductes compulsives. Investigacions anteriors havien apuntat a fenòmens com, per exemple, una alteració de les connexions neuronals entre diferents regions del cervell (com, per exemple, les encarregades de la regulació del pensament). També hi ha treballs que apunten a una sèrie de disfuncions del sistema límbic (responsable de les emocions), l’escorça prefrontal (que regula la presa de decisions i la regulació emocional) i els ganglis basals (unes estructures encarregades de regular els patrons de pensament i de comportament).