Tres superllunes, dues pluges d’estrelles i el triangle de l’estiu: tots els esdeveniments astronòmics d’aquest estiu

Malgrat que les nits són més curtes perquè hi ha més hores de llum i contràriament a la lògica, l’estiu és una estació perfecta per veure fenòmens astronòmics. Pocs, això sí, precisament per això: perquè com que hi ha més llum i més hores diürnes, és més difícil que es produeixin.

Però els pocs que hi ha solen veure’s amb claredat perquè l’estiu, que va començar el 21 de juny a les 16.58 hores de manera oficial, sol estar acompanyat de cel espaiós.

Així doncs, després del canvi d’estació i el solstici d’estiu –el dia més llarg de l’any– ha arribat la primera lluna plena que és, a més, la primera superlluna d’estiu. Coneguda com la lluna del cérvol, va tenir lloc el 3 de juliol.

Manhattanhenge

El 12 de juliol es produeix el Manhattanhenge, una contracció entre Manhattan (districte de Nova York, als EUA) i Stonehenge (Regne Unit), lloc on el sol s’alinea amb les pedres en els solsticis. I com el seu nom indica, es tracta d’això: alineació del sol en l’hora de l’ocàs en direcció est-oest amb els carrers del traçat urbà principal a Manhattan. És un esdeveniment que es produeix només dues vegades a l’any i les ubicacions recomanades per a la seva visualització són els carrers 14, 34, 42, 57 i 79.

El 30-31 de juliol es produeix el moment àlgid de la pluja de meteors dels delta-Aquàrids. Els delta-Aquàrids són estels fugaços visibles a una altura mitjana de 100 quilòmetres, i que poden disfrutar-se des de zones de baixa contaminació lluminosa. La zona d’on sembla que provenen les fugaces és a la constel·lació d’Aquari.

Menys intensa i menys visible

En comparació amb els Perseids, és una pluja menys intensa quant a quantitat de meteors observats, però com que són més lents, més llargs i amb deixants més persistents poden produir un impacte visual més gran en l’observador. La nit de l’últim dia de juliol la lluna serà plena al 95,6% (el 17 de juliol estarà en fase nova), cosa que dificultarà l’observació de la pluja d’aquàrids.

L’1 d’agost arriba la segona superlluna de l’estiu, la lluna de l’esturió. Es diu ‘de l’esturió’ perquè és l’època en què els nadius dels Estats Units pescaven amb més facilitat aquest peix de gran mida als grans rius i llacs del país.

Mercuri en la seva màxima esplendor

El 9 d’agost, just després de la posta de sol es podrà capturar Mercuri en la seva màxima elongació est. En aquell moment, les condicions d’observació seran les òptimes i aquest planeta es veurà en la seva màxima esplendor. I tot, malgrat que és un dels més difícils d’observar a simple vista perquè, al ser un planeta inferior, com Venus, té l’òrbita molt pròxima al Sol.

La nit del 12 al 13 d’agost té lloc el punt àlgid d’una altra pluja de meteors espectacular, els Perseids, conegudes popularment com a llàgrimes de sant Llorenç, una pluja d’estrelles que es produeix a l’estiu com a conseqüència de l’entrada de cossos celestes en l’atmosfera terrestre. En el cas concret dels Perseids, els fragments procedeixen del cometa 109P/Swift-Tuttle que, en un determinat moment, entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra. Tot i que no s’ha pogut comprovar científicament, s’especula que el terme ‘Perseids’ podria tenir relació amb la constel·lació de Perseu. El fet que la lluna es trobi al 10% de la seva fase possibilitarà que, si el cel és espaiós, la pluja pugui ser fàcilment observable.

Saturn i els seus anells, visibles

La nit del 27 d’agost Saturn arribarà a la seva oposició i serà més brillant que en qualsevol altre moment de l’any. Aquesta serà la nit perfecta per veure i fotografiar el planeta i els seus anells.

L’última superlluna de l’estiu es produeix el 31 d’agost i és una superlluna molt especial. Es diu lluna blava i només s’anomena així quan un mes de l’any té dues llunes plenes, per la qual cosa només es pot entreveure una lluna blava cada dos o tres anys, amb petites excepcions. L’últim precedent va ser també a l’agost, però del 2021.

La següent superlluna, la quarta i última de l’any, serà el 29 de setembre, ja a la tardor.

Neptú i Mercuri tanquen l’estiu

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Finalment, a finals d’estiu, Neptú arribarà a la seva oposició i apareixerà més brillant que en qualsevol altre moment de l’any (el 19 de setembre) i el 22, hores abans que comenci la tardor 2023 –que comença el 23 de setembre a les 8.50 hores–, Mercuri arribarà a la seva màxima elongació oest.

A més, i durant gran part de les nits a l’estiu, es pot veure l’anomenat triangle d’estiu, format per les estrelles Vega (de la constel·lació de la Lira), Deneb (de la constel·lació del Cigne) i Altair (de la constel·lació de l’Àguila). Cada una d’aquestes tres estrelles és la principal de la seva constel·lació.