3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Tres petits robots espacials de la mida d’una maletaes disposen a embarcar-se en una ambiciosa missió. L’agència espacial nord-americana NASA acaba d’anunciar un pla per enviar tres ‘rovers’ totalment autònoms a l’equador de la Lluna. ¿L’objectiu? Cartografiar una regió del terra lunar fins ara inexplorada però, sobretot, demostrar que aquests exploradors robòtics poden treballar de manera coordinada i eficaç sense que un humà els hagi de dictar pas per pas què fer (un fet que, fins ara, sí que passa en la gran majoria de missions robòtiques a l’espai).

La missió té previst enlairar-se el 2024. El desenvolupament està dissenyat gairebé com una gimcana de reptes, proves i desafiaments. La dinàmica serà la següent. Des del centre de control de la missió s’enviarà un senyal a la base lunar i es dictarà una ordre com, per exemple, «explora aquesta regió» i «mesura aquest paràmetre». A partir d’aquí els robots elegiran un líder, es repartiran les diferents tasques necessàries per completar la tasca i treballaran de manera conjunta per complir l’objectiu. La idea és que els ‘rovers’ funcionin de manera totalment autònoma i trobin la millor manera de fer la tasca assignada sense necessitat d’intervenció humana.

«Nosaltres només els donarem la instrucció general però seran ells els que hagin de determinar com fer-ho»

«Nosaltres només els donarem la instrucció general però seran ells els que hagin de determinar com fer-ho», explica Jean-Pierre de la Croix, l’investigador principal darrere del projecte CADRE (Cooperative Autonomous Distributed Robotic Exploration) i científic del Jet Propulsion Laboratory de la NASA. «Els ‘rovers’ hauran de decidir quan conduiran, quin camí agafaran, com maniobraran al voltant dels perills locals», afegeix l’expert durant la presentació d’aquesta missió.

Desafiaments tècnics

Una vegada a la Lluna, aquest trio de robots haurà d’enfrontar-se a una sèrie de desafiaments que, tot i que des de la Terra puguin semblar trivials, en contextos espacials es converteixen en reptes titànics. El primer serà conduir de manera perfectament alineada, sense desviar-se l’un de l’altre i, sobretot, sense encallar-se en cap obstacle. La segona gran prova consistirà a deixar que cada robot s’allunyi de manera autònoma en una direcció diferent per explorar una àrea d’almenys 400 metres quadrats i crear un mapa topogràfic en tres dimensions. També s’avaluarà com reacciona l’equip si un ‘rover’ deixa de funcionar de manera sobtada.

Aquests petits exploradors lunars només portaran un instrument científic a bord. Es tracta d’un sistema de radars multiestàtics que, conjuntament, permetran crear una imatge en 3D del subsol lunar de fins a 10 metres de profunditat. Aquesta imatge serà molt més precisa i completa que la que està construint el tot terreny Perseverance a Mart, on també ha desplegat un radar d’exploració del subsol. 

«Això podria canviar de manera radical l’exploració espacial»

«Això podria canviar de manera radical l’exploració espacial», explica Subha Comandur, gerent d’aquest projecte. «Potser en futures missions ja ens comencem a preguntar quants robots enviem i què volem que estudiïn de manera conjunta», afegeix. Aquesta opció es planteja com una alternativa molt prometedora per explorar «terrenys perillosos però científicament gratificants» on els astronautes no poden accedir del seu propi peu.

Migdiades de 30 minuts

Notícies relacionades

L’altre gran repte d’aquest projecte serà veure com sobreviuen aquests petits robots, molt més modestos que els seus homòlegs marcians, a les hostils condicions de l’equador lunar. En aquesta regió els termòmetres poden arribar fins a 114 graus centígrads durant el dia i descendir fins a 170 graus sota zero durant la nit. Per evitar que aquests vehicles se sobreescalfin i deixin de funcionar durant les hores més caloroses, els seus creadors han ideat un enginyós sistema de migdiades.

«Cada mitja hora els ‘rovers’ s’apagaran, es refredaran a través de radiadors i recarregaran les bateries. Quan despertin simultàniament, compartiran el seu estat de salut mitjançant una xarxa interna (semblant al wifi) i emprendran una altra ronda d’exploracions a la Lluna», comenten els creadors d’aquests robots, que prendran el vol d’aquí ben pocs mesos com a part del programa CLPS (Commercial Lunar Payload Services) de la NASA.

Temes:

NASA