Dissenyen una vacuna experimental contra el virus d’Epstein-Barr, el culpable de la malaltia del petó

Hi ha un virus que ja ha infectat més del 90% de la població mundial i que, a diferència de la gran majoria dels patògens, es queda al cos de la persona de per vida i pot arribar a alterar el seu sistema immunitari fins dècades després de la infecció. Es tracta del virus d’Epstein Barr; un microorganisme que es transmet per la saliva i que, en un primer moment, causa la malaltia del petó però, en alguns casos, amb el pas del temps es relaciona amb un risc més alt de desenvolupar esclerosi múltiple així com certs tipus de càncer. Segons anuncia aquest dimarts la revista ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors australians ha aconseguit desenvolupar una vacuna experimental contra aquest virus que, almenys en les primeres proves en ratolins, sembla tenir una alta eficàcia.

La fórmula, desenvolupat pels investigadors Vijayendra Dasari i Rajiv Khanna, està dissenyada per dirigir-se directament als ganglis limfàtics i, a partir d’aquí, activar diferents mecanismes del sistema immune que servirien de barrera tant per prevenir tant la infecció primària causada per aquest virus com per esquivar el desenvolupament de la malaltia del petó per si mateix (una patologia, també coneguda com a mononucleosi, que provoca fatiga extrema, dolor de coll, granissades i inflamació dels ganglis de coll i axil·les).

Experiment en ratolins

Els primers prototips d’aquesta vacuna contra la malaltia del petó han aconseguit un bon resultat en un grup de 36 ratolins modificats genèticament per emular algunes característiques dels humans. Segons apunten les primeres anàlisis, els rosegadors que van rebre la punxada van produir anticossos i cèl·lules immunitàries específicament enfocades a fer front a aquest virus durant almenys set mesos. També es va observar que els animals vacunats podien controlar el creixement i la propagació d’alguns tumors que, segons revelen recents estudis, podrien estar associats a aquesta infecció.

En aquests moments no existeix cap vacuna contra el virus d’Epstein-Barr. Alguns gegants farmacèutics com Sanofi estan desenvolupant les seves respectives fórmules experimentals contra aquest virus tot i que, per ara, només han demostrat eficàcia en models cel·lulars o en grups d’animals de laboratori. Moderna també disposa d’una fórmula contra aquest patogen i ja l’està testant en un grup reduït de voluntaris. Els Estats Units han posat en marxa un assaig independent en 40 voluntaris d’entre 18 i 29 anys i que durarà al voltant de quatre anys.

Vincle amb altres malalties

El virus responsable de la malaltia del petó havia sigut considerat com una cosa totalment inofensiva durant dècades fins que, recentment, diversos estudis han suggerit un vincle entre aquest virus i el risc de desenvolupar diferents malalties. El gener del 2022, per exemple, una investigació liderada per la Universitat de Harvard va apuntar a un possible vincle entre la malaltia del petó i l’esclerosi múltiple. Aquesta anàlisi, publicada a ‘Science’, va revelar que les persones que havien estat infectades per aquest virus tenien fins a 32 vegades més risc de desenvolupar esclerosi múltiple que els seus companys que no havien entrat en contacte amb el virus.

Notícies relacionades

¿Per què els mosquits piquen més unes persones que d’altres?

"Sense virus, el nostre cervell no seria tan gran"

També hi ha estudis independents que apunten a un possible vincle entre la mononucleosis i malalties com, per exemple, el limfoma de Hodgkin, càncer d’estómac, del sistema limfàtic o del tracte nasofaringi i la malaltia de Parkinson així com diferents malalties de la pell com la síndrome de Gianotti-Crosti, l’eritema multiforme i leucoplasia vellosa. I són justament aquests vincles els que estan motivant el desenvolupament d’una vacuna o un tractament contra aquest virus aparentment innocu que, a la llarga, pot portar complicacions greus.

Segons expliquen els investigadors que han desenvolupat aquesta vacuna experimental contra el virus d’Epstein-Barr, en futurs treballs caldrà estudiar si aquesta fórmula funciona bé en animals que han sigut infectats per aquest patogen; quant aguanta la immunitat generada després de la punxada; i, sobretot, si els bons resultats aconseguits en rosegadors poden replicar-se en humans. Només el temps, i la recerca, ho diran.