Calb, de pell fosca i ulls marrons: així era realment l’Ötzi, l’’home de gel’ assassinat fa 5.000 anys

S’ha escrit molt sobre l’Ötzi, l’’home de gel’ que va morir assassinat als Alps fa més de 5.000 anys i la mòmia del qual ha sobreviscut fins als nostres dies. El cos va ser trobat a la canal d’una glacera alpina el setembre de 1991. En un primer moment es va pensar que es tractava d’un muntanyenc que havia mort recentment però, després d’exhaustives anàlisis, es va descobrir que es tractava d’un home que va viure fa més de cinc mil·lennis. ¿Però com era realment aquest individu? ¿Quin aspecte tenia aquest misteriós ésser que ha protagonitzat tantes sèries, pel·lícules i llibres? L’anàlisi més detallada fins ara dels seus gens revela que l’Ötzi era calb, de pell fosca i ulls marrons.

Fins ara, les reconstruccions de l’home de gel sempre l’havien dibuixat com un ésser corpulent, de pell clara i cos pelut. Però segons revela un nou estudi dels gens, publicat aquest mateix dimecres a la revista científica ‘Cell Genomics’, l’Ötzi tenia una pell amb alta pigmentació, els ulls foscos i ni un sol cabell al cap. «És probable que les primeres reconstruccions de l’home de gel estiguin esbiaixades per la nostra concepció preconcebuda de com havia de ser un humà de l’edat de pedra a Europa. Però després d’aquesta anàlisi sabem que l’Ötzi s’assemblava més a la mòmia que ha arribat fins als nostres dies que no a les reconstruccions que s’han fet d’ell», expliquen els investigadors del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology que han liderat aquesta última anàlisi.

Estudis anteriors també havien revelat que l’Ötzi, que va morir als 46 anys mentre deambulava pels Alps, feia al voltant d’1,60 d’alçada, pesava prop de 50 quilograms i tenia més de 60 tatuatges al cos. Aquestes marques, majoritàriament en forma de creu o línies paral·leles, li recobrien els genolls, els turmells i la part baixa de l’esquena. La forma i la posició indiquen que probablement no eren marques decoratives o amb finalitats estètiques, sinó més aviat part d’un ritual mèdic per tractar el dolor. Alguns estudis fins i tot apunten que l’home de gel tenia diverses malalties cròniques, problemes estomacals causats per bacteris així com atacs d’artritis.

Víctima d’un assassinat

La mòmia de l’Ötzi és, per ara, la més antiga mai trobada de la nostra espècie. Tres dècades després de la troballa, l’estudi d’aquesta quimera del neolític continua revelant secrets sobre com va ser la vida (i la mort) d’aquest misteriós ésser. Un dels descobriments més impressionants d’aquest cas es va produir l’any 2001 quan, després d’una nova anàlisi del cadàver, es va descobrir que aquest home de gel tenia una fletxa clavada a l’espatlla esquerra i una ferida a la mà dreta. Un estudi de rajos X i una tomografia també van revelar que tenia unes quantes costelles trencades i un traumatisme cranial greu. Segons expliquen els experts, totes aquestes proves apunten al fet que aquest subjecte va ser assassinat per l’esquena, va morir dessagnat i, a poc a poc, va quedar sepultat per la neu dels Alps.

Aquesta hipòtesi està recolzada, curiosament, per les restes de l’últim àpat que va consumir l’Ötzi. Una anàlisi de l’estómac va trobar que, just abans de morir, l’home de gel es va donar un bon tiberi. L’últim àpat va incloure pol·len, carn de cabra salvatge i un bon grapat de cereals d’una antiga varietat de blat. Tot apunta que després d’aquest copiós àpat, especialment alt en greixos i carbohidrats, és probable que l’Ötzi estigués somnolent i busqués un racó solitari on descansar. I aquest va ser el moment que, segons apunten els investigadors, l’assassí de l’home de gel va aprofitar l’ocasió per acabar amb la vida de l’Ötzi.

Arbre genealògic

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Cinc mil·lennis després de la seva mort, l’estudi del cadàver momificat Ötzi continua revelant detalls inèdits sobre com va ser la vida d’aquest enigmàtic home de gel. Es creu que va viure al voltant de l’any 3.200 abans de Crist a la zona que ara es coneix com a Vinschgau, situada a la frontera entre Itàlia i França. Una anàlisi del pol·len trobat a la roba d’aquest individu, així com als arsenals que portava el dia de la seva mort, indiquen que va morir entre finals de la primavera i principis de l’estiu. El descobriment de restes d’espigues de blat també indica que aquest home de gel podria haver-se dedicat a l’agricultura o a la ramaderia. Per això també se’l coneix com ‘el pastor del neolític’.

També són diverses les recerques que han indagat en l’arbre genealògic de l’Ötzi. Fa uns anys, per exemple, un estudi liderat per Walther Parson, de la Innsbruck Medical University, va descobrir l’existència de 19 descendents directes de l’Ötzi que en aquests moments viuen en territori austríac. L’estudi publicat aquest dimecres també revela que l’Ötzi era en realitat descendent directe dels primers agricultors d’Anatòlia que van emigrar cap a Europa fa uns 8.000 anys i que van configurar la barreja genètica que, ara com ara, continua sent present en l’ADN dels habitants actuals del vell continent.