La història de superació darrere l’èxit de Katalin Karikó, guanyadora del Nobel

El món sencer aplaudeix avui Katalin Karivó (1955, Hongria) després de ser nomenada, juntament amb Drew Weisseman (1959, Estats Units), com a guanyadora del premi Nobel de medicina 2023 pel desenvolupament de la tecnologia que va permetre crear en temps rècord una primera generació de vacunes contra la covid-19. Però el que molta gent no sap és que, abans d’arribar a aquest punt, Karikó va estar treballant durant dècades a les ombres, rebutjada una vegada i una altra en innombrables convocatòries de beques i subvencions i fins i tot patint el rebuig d’una comunitat científica que, en el seu moment, creia que les seves investigacions mai arribarien a res. Ara, la història d’aquesta bioquímica no només és un referent en la ciència sinó que, a més, s’ha convertit en un veritable en un exemple de superació.

«Fa deu anys vaig ser acomiadada i degradada del meu lloc a la universitat i avui rebo el Nobel pels meus treballs», comenta emocionada Karikó després d’una carrera marcada per rebutjos i desafiaments que culmina, ara, coronant-la com la tretzena dona a aconseguir el guardó de la categoria de medicina. 

“Ten years ago I was kicked out and forced to retire.”

Our new medicine laureate Katalin Karikó (@kkariko) told us how much it means to be awarded the Nobel Prize after a scientific career that has been full of challenges.

Ten years ago, Karikó was still doing all her… pic.twitter.com/Eufy0fJG0u

— The Nobel Prize (@NobelPrize) 2 de octubre de 2023

Inicis humils

Filla d’un carnisser i d’una bibliotecària, Karikó va néixer en una petita ciutat hongaresa en el si d’una família molt humil i treballadora. «A casa no teníem ni aigua corrent ni frigorífic ni televisió», explica la bioquímica en una entrevista amb la reportera Gina Kolata al diari nord-americà ‘The New York Times’. «El meu interès per la ciència va començar veient com el meu pare disseccionava els animals a la seva carnisseria. Després, vaig tenir la sort que a la meva escola hi havia unes magnífiques professores que em van contagiar encara més l’amor per la ciència que m’ha acompanyat al llarg de la meva vida», comenta aquesta bioquímica sobre els seus inicis.

Karikó estava a l’institut quan va sentir parlar per primera vegada sobre el descobriment d’una «molècula revolucionària» amb un potencial pràcticament infinit: l’ARNm, un petit ‘missatger’ capaç de transmetre informació entre l’ADN i les cèl·lules. A la universitat va seguir amb entusiasme els avenços en l’estudi d’aquesta molècula i, a l’acabar els seus estudis, va decidir centrar el seu treball a intentar entendre com produir-la i, sobretot, com utilitzar-la per a aplicacions terapèutiques. Malgrat el seu entusiasme al laboratori, el seu treball aviat es va quedar sense fons i Karikó va haver d’abandonar la seva Hongria natal per buscar més oportunitats als Estats Units. «Va ser una decisió difícil, però vaig seguir el meu instint perquè sabia que el meu treball algun dia podria salvar vides», explica la científica en el pòdcast ‘The daily’.

Innombrables rebutjos

Ja als Estats Units, Karikó va continuar desenvolupant les seves investigacions a la Universitat de Philadephia. Però just quan els seus experiments ‘in vitro’ van començar a funcionar, el seu treball va tornar a quedar-se sense fons. Llavors va haver de compaginar el seu treball al laboratori amb una veritable odissea burocràtica per aconseguir fons. «Recordo que una vegada vaig passar la nit de final d’any treballant en una proposta de beca», diu. En aquesta ocasió, explica, va postular per a una beca que comptava amb sis places. «Aquell any només es van presentar set propostes i la meva va ser l’única que va ser rebutjada», rememora.

Congratulations to one of our new medicine laureates: Katalin Karikó (@kkariko)! 🎉

An interview with her will be coming soon. pic.twitter.com/n3oltlM1zG

— The Nobel Prize (@NobelPrize) 2 de octubre de 2023

La vida de Karikó va patir, en aquell temps, diversos revessos. A causa de la falta de fons i al rebuig institucional, la científica no només va ser expulsada d’un laboratori sinó que, a més, va ser degradada del seu lloc a la universitat. Per aquella època, la investigadora es va veure fins i tot obligada a vendre el seu cotxe per poder arribar a final de mes. «Tot i així, vaig continuar intentant-ho. No volia que els rebutjos em definissin ni a mi ni a la meva feina», comenta.

Èxit científic

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La seva vida va canviar quan, de pura casualitat, un dia va coincidir amb Drew Weisseman en una fotocopiadora de la universitat. Va ser allà on aquests científics, ara guardonats amb el Nobel, es van conèixer i van decidir començar a col·laborar per continuar estudiant l’ús terapèutic d’aquesta molècula. El 2005, després de molts esforços, els dos científics van aconseguir publicar un article amb tots els prometedors avenços que havien aconseguit fins al moment. Més tard van decidir fundar la seva pròpia companyia biomèdica per continuar investigant en la qüestió i, finalment, la patent dels seus descobriments va acabar en mans de les farmacèutiques Pfizer i Moderna.

Karikó i Weissman van estar anys testant amb èxit l’aplicació de l’ARNm en vacunes contra, per exemple, la grip. Però no va ser fins a principis del 2020 que, després de les primeres notícies sobre l’explosió de casos de covid-19 a la Xina, es van adonar de la importància d’«accelerar» els seus treballs i dissenyar una fórmula específica contra aquest virus emergent. El treball d’aquests científics va permetre desenvolupar en temps rècord la primera generació de vacunes contra la covid-19 i, segons expliquen entusiasmats des del comitè del Nobel, «a fer front a una de les amenaces més grans a la salut humana en els temps moderns».