La música aconsegueix sincronitzar (literalment) els cors

Hi ha vegades que la ciència aconsegueix oferir una imatge més que poètica. I l’estudi que encapçala aquesta notícia n’és, efectivament, un exemple. És ben sabut que els assistents a un concert s’emocionen a l’uníson pel fluir de les notes. ¿Però sabien vostès que, a més d’això, també sincronitzen literalment el seu cor? Una investigació publicada aquest dijous a la revista ‘Scientific Advances’ revela que la música en directe pot provocar una sincronització de la freqüència cardíaca i respiratòria, així com de la conductivitat elèctrica de la pell dels assistents.

La investigació, liderada per un panel d’experts de la Universitat de Berna (Suïssa), va monitoritzar la reacció de 132 espectadors a un concert de música clàssica. Per fer-ho es va fer servir una petita constel·lació de càmeres aèries i sensors per observar, des de les altures de l’auditori, els moviments de les persones davant les notes interpretades per un quintet de cordes. Així mateix, també van demanar als participants que responguessin a una breu enquesta sobre el seu estat d’ànim abans i després de l’esdeveniment. 

¿El resultat? Segons expliquen els investigadors, liderats pel psicòleg suís Wolfgang Tschacher, la música pot induir a una «sincronització de la resposta física» d’una audiència. Això es pot observar, per exemple, amb el batec del cor o la respiració (sent aquest últim el tret que, curiosament, més es compassava en funció de la música). Aquest fenomen resulta especialment interessant perquè, fins ara, gairebé sempre s’havia observat en interaccions humanes. En aquest cas, doncs, es demostraria que també és possible sincronitzar el cora partir d’un factor extern com unes notes musicals.

Cervell sincronitzat

Notícies relacionades

Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar més de 200 morts per contaminació a l’any

Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones

No és la primera vegada que un estudi mostra com la música aconsegueix sincronitzar diferents persones. Fa uns anys, per exemple, una investigació publicada a la revista ‘NeuroImage’ va demostrar que durant un concert també s’observa una certa sincronització entre el cervell dels músics i el dels oients que estan disfrutant de les notes. Això suggereix que els estímuls auditius podrien ’encendre’ a l’uníson un determinat conjunt de neurones i això, al seu torn, podria provocar una reacció sincronitzada. 

¿I sabien que això no només passa entre els humans? Fa només uns mesos, un altre estudi de la revista ‘Science Advances’ demostrava que les rates també són capaces de moure els seus caparrons al ritme de la música. Això, d’una banda, suggereix que l’habilitat de sincronitzar-se amb la música no és una cosa exclusiva de la nostra espècie. I d’altra banda, també indica que la capacitat de percebre el ritme i moure el cos en sincronia amb aquest podria ser inherent a la dinàmica neuronal que conserven totes les espècies.