Miguel García-Sancho, historiador de la ciència: «La clonació a gran escala seria impossible»

Si un dia Elon Musk es fa clonar, un no s’hauria d’espantar: tot i que ho aconseguís en un cas, seria impossible generar un exèrcit de còpies del magnat. A més, un Musk clonat amb una altra educació sortiria diferent de l’actual. Així ho assegura Miguel García-Sancho, historiador de la ciència de la Universitat d’Edimburg, la mateixa en què el 1996, a l’Institut Roslin, es va clonar per primera vegada un mamífer: l’ovella Dolly.

No han passat ni tres dècades d’aquesta fita i les pors i esperances que va generar estan apagades. La clonació reproductiva d’animals és anecdòtica i la clonació terapèutica a partir d’embrions ha sigut superada.

Vostè afirma que la Dolly no era l’objectiu que perseguien els científics.

La Dolly era un pas intermedi per aconseguir un altre objectiu: la modificació genètica d’ovelles. Era un prototip per crear una altra ovella, que a més de ser clonada era modificada genèticament: la Polly, que es va aconseguir el 1997, però ningú la recorda. El projecte inicial pretenia modificar ovelles perquè expressessin proteïnes terapèutiques en la seva llet. Això es va aconseguir amb la Polly, però no va tenir més recorregut perquè no s’expressaven prou proteïnes.

¿Quin paper juga la Dolly en aquesta història?

El 1990, l’Institut Roslin va produir la Tracy, que era una ovella genèticament modificada. Però el sistema utilitzat fracassava molt: la majoria d’embrions no eren viables. Va ser llavors quan van pensar en la clonació: esperaven que amb aquesta tècnica seria més senzill que les modificacions genètiques s’expressessin en les ovelles. El 1995 es van produir la Megan i la Morag, dues ovelles clonades a partir de cèl·lules embrionàries. I el 1996 la Dolly, la primera que es va clonar a partir de cèl·lules d’una ovella adulta. Després d’assajar la clonació amb la Dolly, van procedir a afegir la modificació genètica, a la Tracy.

¿Per què l’impacte de la Dolly va ser tan gran?

La Dolly va crear la fascinació que era possible crear una còpia exacta d’un individu adult, potser fins i tot un humà. L’atenció es va posar en la clonació i no en la modificació genètica. L’existència de la Dolly s’havia d’anunciar el 27 de febrer de 1997, però el 22, el diari ‘The Observer’ va avançar la notícia. La sorpresa va generar moltíssima atenció. D’altra banda, l’Institut Roslin tenia interès a publicitar el seu descobriment, com un mitjà per aconseguir finançament.

¿Li faltaven diners?

Als anys 80, Reagan i Thatcher van tallar l’aixeta del finançament públic a investigació agrícola: es considerava que aquest sector havia de finançar-lo la indústria. El somni de la modificació genètica [d’animals] prometia atraure finançament del sector privat que compensés aquestes retallades.

¿Es va complir l’expectativa generada?

La clonació va ser molt important durant diversos anys, però no com a tecnologia reproductiva, sinó terapèutica: la idea era clonar embrions i treure’n cèl·lules mare que es poguessin utilitzar en teràpia cel·lular [per exemple, per reemplaçar teixits fets malbé]. No obstant, el 2007 es van descobrir les cèl·lules mare pluripotents induïdes: una tècnica per derivar cèl·lules mare a partir de cèl·lules adultes, en lloc d’embrions, que no necessita clonació.

¿Què ha passat amb la idea de clonar animals?

La clonació reproductiva s’utilitza molt poc. Hi ha empreses que ofereixen la clonació de mascotes. Però en ramaderia no ha triomfat perquè és difícil d’aplicar a gran escala. La tècnica tradicional d’aïllar i creuar el bestiar amb les característiques desitjades és més convenient.

Això no exclou que a algun magnat se li acudi clonar-se.

En teoria es podria intentar, però hi ha barreres ètiques: generar una ovella inviable és més acceptable que generar un humà amb deformacions o tares. A més la fisiologia de l’ésser humà és molt complexa i potser no funcionaria. En tot cas, no es podria produir un nombre gaire gran de còpies.

¿I si es fes, el clon seria igual a l’original?

Físicament, dos bessons idèntics són molt semblants, però a pel que fa a la personalitat, poden ser molt diferents. El determinisme genètic està superat. Els teus gens et poden donar una predisposició per a la música, però si ningú et regala un piano no seràs músic.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿La clonació és una tècnica acabada?

L’àmbit en el qual es continua utilitzant de manera molt estesa és per reproduir grans quantitats de l’ADN a partir d’unes cèl·lules. S’utilitza la clonació amb virus i bacteris per multiplicar l’ADN i seqüenciar-lo, per exemple. Això no planteja problemes ètics.