EN ELS PRÒXIMS 45 ANYS
Alba Badia, enginyera: «En uns anys veurem una dona a la Lluna»
La jove enginyera Alba Badia (Sant Llorenç Savall, 2000) parla amb entusiasme del futur del sector aeroespacial. Amb tan sols 23 anys, ja ha començat a obrir el seu camí en aquest fascinant món, treballa en una consultora centrada en el desenvolupament de ‘software’ per a coets espacials i, a més, lidera una associació d’estudiants també dedicada a la construcció de vehicles suborbitals. Amb els seus companys de Cosmic Research i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Badia va aconseguir llançar el coet supersònic més potent de tot Catalunya i ara continua treballant per desenvolupar nous i ambiciosos projectes en un sector que, segons augura, «portarà grans notícies en els pròxims anys».
L’enginyera Alba Badia es fotografia al costat de diversos prototips de coet desenvolupats per la plataforma Cosmic Research. /
Fa 50 anys, en ple auge de la carrera espacial, es parlava amb molt entusiasme d’aquest tipus de missions però després, a poc a poc, l’interès per l’espai va anar decaient. ¿Creu que la gent a peu de carrer torna a estar interessada per aquest tipus de qüestions?
Sí, la gent torna a estar molt interessada en temes de l’espai. Però a diferència del que va passar fa 50 o 60 anys, quan l’objectiu ‘només’ era anar a la Lluna, ara la gent reclama entendre-hi una mica més sobre aquest tipus de projectes. Ja no és tan senzill com dir ‘anirem a la Lluna i ja està’. Ara la ciutadania vol saber què ens aportaran, per què ho fem i qui liderarà aquest tipus d’iniciatives i amb quina finalitat.
És curiós que hi torni a haver tant entusiasme a la Lluna.
Sí. Perquè és el que tenim més a prop i el que més interès ens causa com a humans. La gent no es queda amb la part tècnica de les missions, sinó amb el fet que això d’explorar el cosmos sona espectacular. En els últims anys s’han anunciat molts projectes per tornar a explorar la Lluna. L’Índia hi va llançar una sonda fa poc. Rússia ho va intentar. Grans agències espacials com la NASA planegen tornar-hi a enviar astronautes però, a diferència del que es va fer mig segle enrere, ara es busca la col·laboració de tots els països. Espanya, per exemple, ja ha firmat un acord de col·laboració per participar en el programa Artemis.
«La gent no es queda amb la part tècnica de les missions, sinó amb el fet que això d’explorar el cosmos sona espectacular»
Per portar a terme aquest tipus de missions extraterrestres necessitarem una nova generació de coets. ¿Com s’està avançant en aquest sentit?
Exacte. I ara mateix tenim totes les agències espacials del món i les empreses més grans del sector treballan-hi. SpaceX està treballant en el desenvolupament d’un coet que pugui arribar a la Lluna i, algun dia, pugui fins i tot arribar a Mart. Els coets actuals poden transportar entre quatre i sis persones a tot estirar. L’Starship, en canvi, aspira a portar-ne més de 100. La diferència és increïble.
També es parla del futur de coets suborbitals com, per exemple, l’espanyol ‘Miura’.
Així és. De la mateixa manera que hi ha empreses que s’estan centrant en el desenvolupament de coets gegants capaços d’assolir altres planetes, també n’hi ha moltes d’altres que estan desenvolupant llançadors suborbitals més petits que permetin ‘accelerar’ l’enviament de satèl·lits i missions espacials que necessitin arribar a una òrbita més baixa. Ara mateix hi ha una veritable carrera per veure qui aconsegueix el millor vehicle i qui, finalment, es quedarà amb les necessitats del mercat.
Instant del llançament del ‘Miura 1’. /
En l’última dècada hem vist una veritable explosió de projectes relacionats amb satèl·lits. ¿Seguirà aquest sector en auge en els pròxims anys?
Sí. I crec que cada vegada anirà a més. La humanitat cada vegada depèn més dels serveis satel·litaris. L’exemple més clar són els satèl·lits que proporcionen connexió a internet. En tan sols uns anys passem de la tecnologia 3G i 4G al 5G i ara ja s’està parlant del 6G. El mateix passa amb els serveis de GPS. També és cert que els satèl·lits s’estan utilitzant cada vegada més per monitoritzar coses com, per exemple, l’avanç del canvi climàtic.
«Els satèl·lits s’estan utilitzant cada vegada més per monitoritzar coses com, per exemple, l’avanç del canvi climàtic»
¿Quina és la notícia espacial que espera amb més ànsies en els pròxims anys?
La tornada de la humanitat a la Lluna. Ja s’està dient que en els pròxims anys es portarà la primera dona a la Lluna. Hi ha qui diu que la missió es podria retardar uns anys però, encara que així fos, estic segura que en tan sols uns anys veurem una dona a la Lluna. També s’està parlant de construir una base permanent allà. Encara no sabem quan passarà però estic segura que en els pròxims anys tindrem grans notícies sobre el tema.
Notícies relacionadesI parlant de dones. En aquests moments en el sector espacial continuen sent una minoria. ¿Si parléssim dins de 45 anys creu que la situació podria haver millorat?
És clar que partim d’una desigualtat històrica i que, a poc a poc, els números van millorant. No sé si en unes dècades haurem assolit la igualtat o no. El més important és crear un entorn en el qual les nenes se sentin acollides i, sobretot, que trobin referents de dones en què inspirar-se si desitgen emprendre una carrera en aquest sector. Necessitem demostrar que hi ha espai per a totes.
