Ishiguro i Hagita, pioners en avatars cibernètics: «El 2050 podràs enviar a treballar un robot de tu mateix»

«Imaginin un món on puguem enviar a treballar un robot que sigui una còpia exacta de nosaltres mateixos. Seríem més productius, contaminaríem menys i tindríem més temps per a nosaltres mateixos», expliquen entusiasmats els investigadors Hiroshi Ishiguro i Norihiro Hagita, pioners en el desenvolupament d’aquests avatars cibernètics.

El Japó és el país que més està invertint en aquest tipus de programes d’investigació. Fa uns anys, per exemple, es va llançar el ja famós ‘Moonshot project’: un projecte que recull l’esperit i l’ambició del programa espacial amb què la humanitat es va proposar trepitjar per primera vegada la Lluna. «L’èxit d’aquest programa era si una sola persona arribava a la Lluna. Nosaltres ens proposem aconseguir una cosa que pugui ajudar tothom a augmentar les seves capacitats», comenta Nohiro Hagita, director d’aquest programa d’investigació que reuneix més de 140 científics de primer nivell i, just ara, acaba de sumar entre les seves files l’investigador català Albert Sanfeliu.

«Facilitar la vida» dels humans

La idea d’aquest programa és crear avatars cibernètics que puguin, en la mesura possible, «facilitar la vida dels humans». Sobretot en el cas de les persones amb discapacitat, problemes de mobilitat o que simplement no vulguin desplaçar-se més del que ho han de fer. «No es tracta de crear una competició entre androides i humans. Es tracta més aviat d’imaginar una societat on el cos, el temps i l’espai no siguin un problema. On, per exemple, puguis estar en diversos llocs alhora utilitzant diversos avatars idèntics a tu. O on puguis utilitzar robots per realitzar diverses feines alhora», explica Ishiguro. 

Ishiguro està considerat un dels pioners en aquest àmbit. El 2006, aquest investigador va crear un avatar cibernètic de si mateix. Després d’uns primers prototips una mica rudimentaris, que fàcilment podien identificar-se com un robot, l’investigador japonès va aconseguir dissenyar un prototip pràcticament indistingible de si mateix. El robot no només tenia la seva mateixa aparença, sinó que es movia amb els seus mateixos gestos i parlava amb els seus mateixos deixos. Tant va ser així que, segons explica, la seva pròpia filla esclafia a plorar quan veia el seu pare al costat del seu avatar. Vint anys més tard, aquest projecte ha avançat fins al punt que fins i tot s’ha creat un avatar idèntic al primer ministre japonès, Fumio Kishida. 

Acceptació social dels robots

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Segons expliquen els investigadors japonesos, protagonistes del primer simposi internacional de la coneguda com a ‘Avatar Symbiotic Society’, en aquests moments s’està treballant tant en el desenvolupament tècnic d’aquests robots com en estudis enfocats a entendre com es podrien integrar a la societat. «Tot depèn de la societat i del context social. Al Japó els robots ja estan molt integrats a la societat i la gent els percep com a amics. En altres contextos com Europa, per exemple, encara no sabem com la gent podria percebre aquest tipus d’androides», explica Sanfeliu, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya(UPC) i l’únic expert internacional a participar en aquest programa. 

Per endinsar-se en aquest debat, la universitat catalana organitza aquest divendres un simposi per reflexionar, per exemple, sobre els aspectes ètics i legals en l’ús d’androides així com els reptes de cara a implementar una societat totalment simbiòtica en la qual humans i androides es vegin obligats a conviure. En el marc d’aquest projecte, els investigadors també es disposen a instal·lar un avatar robòtic en una de les seves cafeteries universitàries per veure com interactua amb els alumnes i altres curiosos que s’acostin als seus circuits.