Trobades les víctimes d’una gran guerra fins ara desconeguda que es va produir fa 5.000 anys a Espanya

L’anàlisi de més de 300 fòssils trobats a la Rioja Alabesa, al nord d’Espanya, ha tret a la llum els vestigis d’una gran guerra fins ara desconeguda. Segons expliquen els investigadors que han liderat aquest treball, tot apunta que fa més de 5.000 anys hi va haver un gran conflicte bèl·lic que es va concloure amb un gran nombre de morts i ferits. En cas de confirmar-se, això seria la prova que Europa va començar a viure grans guerres més de mil anys abans del que es creia fins ara.

La investigació, liderada per la historiadora Teresa Fernández-Crespo de la Universitat de Valladolid, s’ha centrat a analitzar un lloc funerari en el qual s’havien enterrat les restes de més de 300 individus que van viure al nord d’Espanya durant el Neolític. Les primeres anàlisis ja van apuntar que les restes fòssils van pertànyer a individus que van viure entre 5.000 i 5.4000 enrere. En l’estudi d’aquesta fossa també es van trobar, junt amb les restes humanes, una àmplia gamma de puntes de fletxa de pedrenyal que, majoritàriament, lluïen danys compatibles amb haver patit grans impactes.

Segons expliquen els autors d’aquesta anàlisi en un article publicat aquest dijous a la revista ‘Scientific Reports’, el 23% dels individus analitzats tenien lesions esquelètiques i almenys el 10% presentava ferides sense curar. L’estudi d’aquestes restes revela que la majoria de les contusions es van trobar en homes adolescents o adults i, en menor proporció, entre dones. Els experts argumenten que aquest informe de lesions està molt per sobre de l’esperable per a l’època i que, a més, no coincideix amb les característiques dels altres episodis de mortalitat massiva del Neolític.

Conflicte desconegut

L’anàlisi d’aquestes restes òssies apunta a l’existència d’un conflicte a gran escala fins ara desconegut. Els experts afirmen que, tenint en compte l’alta taxa de lesions trobades en aquest lloc arqueològic espanyol, tot apunta que moltes de les persones allà enterrades van estar exposades a situacions de molta violència. La gran quantitat de ferides no curades, a més, suggereix que el conflicte va poder durar diversos mesos i causar gran quantitat de víctimes mortals.

Notícies relacionades

Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar més de 200 morts per contaminació a l’any

Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones

Aquesta troballa resulta especialment important perquè qüestiona una de les grans hipòtesis sobre els conflictes en el Neolític. Fins ara, de fet, es creia que les guerres d’aquell període consistien en petites disputes que involucraven un màxim de 20 o 30 persones i que amb prou feines duraven uns quants dies. En part perquè, segons afirmen diversos estudis realitzats fins ara, es creia que les societats prehistòriques no tenien la logística per suportar conflictes més llargs i de més escala.

L’anàlisi del lloc arqueològic espanyol, doncs, convidaria a replantejar la imatge que tenim de les guerres prehistòriques que van marcar l’inici de la nostra civilització. També obre la porta a investigar quines van poder ser les raons que van motivar les grans guerres d’abans. De moment, els experts especulen que la primera gran guerra europea va poder originar-se per la «tensió» entre diferents grups culturals a la regió.