Estudi científic
Viatge al ‘planeta cotó de sucre’, un món pròxim que fa olor de llumins cremats
¿Sabien que a tan sols 200 anys llum de nosaltres, al cor de la constel·lació de Verge, hi ha un «planeta cotó de sucre»? Abans que vagin preparant les maletes per viatjar cap a aquest insòlit i fascinant món situat al nostre veïnat estel·lar els adverteixo, això sí, que no es tracta d’un lloc fet de gominoles. Els científics l’anomenen així perquè, segons apunten diversos estudis, es tracta d’un planeta extremadament esponjós. És a dir, amb la mateixa densitat que un núvol de cotó de sucre. El telescopi espacial James Webb l’ha estat observant, des de la distància, durant un bon temps. I gràcies a això, ara podem endinsar-nos en la seva atmosfera i saber, per exemple, quin aire es respira (i fins i tot quina olor fa) aquest fascinant món.
El ‘planeta cotó de sucre’ es coneix, en realitat, pel nom científic de WASP-WASP-107b. Es tracta d’un exoplaneta gasós que orbita a una estrella lleugerament més freda i menys massiva que el nostre sol. Els experts afirmen que es tracta d’un món «extremadament esponjós» ja que té la mateixa massa que Neptú però té una mida més gran que gegants com el nostre Júpiter. I és justament gràcies a aquesta ‘esponjositat’ que, fins i tot estant a centenars d’anys llum de distància, podem endinsar-nos en profunditat en la seva atmosfera i descobrir elements amb un detall sorprenent.
En aquest llunyà món es registren temperatures pròximes als 500 graus centígrads
Les dades recopilades pel telescopi espacial James Webb (considerat l’instrument científic més poderós mai llançat per la nostra espècie) revelen que l’atmosfera d’aquest planeta conté grans quantitats de vapor d’aigua, núvols de sorra i diòxid de sofre. Aquest últim seria el component que, en un eventual viatge a aquest exoplaneta pròxim, provocaria la característica olor de llumí cremat. Altres estudis apunten que es tracta d’un món molt càlid, amb temperatures de fins a 500 graus centígrads. També va ser el primer exoplaneta en el qual es va detectar la presència d’heli.
Revolució científica
Les observacions del telescopi James Webb han permès als investigadors endinsar-se en l’atmosfera d’aquest fascinant planeta i, al seu torn, marcar una «fita fonamental en l’estudi de la formació i evolució d’aquests mons». «Aquest telescopi està revolucionant la nostra comprensió dels exoplanetes, i proporciona coneixements a una velocitat sense precedents. Tot això ens ajuda a entendre millor el nostre propi sistema solar», afirma Leen Decin, investigadora de la Universitat de Leuven (Bèlgica) i primera autora d’aquesta nova anàlisi sobre el ‘planeta cotó de sucre’.
«Aquest telescopi està revolucionant la nostra comprensió dels exoplanetes»
Investigadora
Fa gairebé dos anys que el Webb va abandonar el seu planeta mare i va emprendre el seu viatge per estudiar el cosmos. Després d’uns mesos de viatge i altres de posada a punt, aquest instrument espacial d’última generació va començar a donar informació inèdita sobre l’univers que ens envolta. A la seva primera campanya d’observació va captar, per exemple, la imatge d’unes espectaculars nebuloses, estrelles moribundes i galàxies xocant violentament entre si. Poc després va descobrir l’existència de galàxies que no haurien d’existir, es va endinsar en les formacions estel·lars més antigues mai detectades i va descobrir el forat negre supermassiu actiu més distant descobert fins ara.
Ara, segons expliquen entusiasmats els científics, el Webb està aconseguint perfilar amb cada vegada més detall la composició de mons llunyans en els quals, qui sap, si algun dia trobarem alguna forma de vida. El telescopi ja ha dedicat almenys un quart del seu temps a aquesta tasca. Ara està en mans de la comunitat científica internacional analitzar les dades recopilades per aquest sofisticat instrument i desentranyar els misteris descoberts.
