5 mites sobre prevenir i curar un refredat

Abans d’entrar en el debat, el metge i preventivista Vicente Baos posa totes les cartes sobre la taula. «Quan parlem de refredats parlem d’una infecció vírica que afecta les vies respiratòries altes», puntualitza el doctor. L’origen dels mocs, el mal de cap i el malestar general dels refredats, doncs, no és res més que un virus. O més ben dit, un ampli ventall de patògens que circulen en aquestes èpoques de l’any. «Aquests virus s’aprofiten que a la tardor i a l’hivern, quan el clima és més fred i sec, fem més vida en interiors i els ‘bitxos’ poden passar d’una persona a una altra», comenta Baos.

L’especialista explica que l’època de refredats, que es concentra en els mesos de fred de cada hemisferi, forma part d’un procés natural de circulació de virus (que, per cert, l’any passat va quedar interrompuda per l’expansiva presència de la Covid-19). De mitjana, es calcula que una persona adulta passa entre dos i cinc refredats a l’any i que els nens en sumen entre quatre i vuit. En la majoria de casos, aquests virus provoquen símptomes lleus i es curen amb temps i paciència. «La millor prevenció són les mesures d’higiene i prevenció, i el millor remei és l’alleujament. Totes les altres coses són tonteries», resumeix Baos.

El fred

Una de les creences més esteses sobre la causa dels refredats és el fred. Però segons explica la metge i comunicadora Esther Samper, no hi ha res més erroni que el típic «abriga’t, que et refredaràs». «Els causants de grips i refredats són els virus i no el fred, ni els canvis bruscos de temperatura ni els corrents d’aire», explica Samper. Segons recull la doctora al llibre ‘Si escuece cura: 50 malas prácticas de salud al descubierto, podries ser a la Sibèria mateixa a -40 graus i amb banyador que, si no estàs en contacte amb cap virus, no patiràs cap refredat. Per contra, podries portar més capes que una ceba i agafar un refredat per estar en contacte amb un virus».

El fet que relacionem els refredats amb el fred, explica Samper, es deu a una combinació de circumstàncies. D’una banda, els virus sobreviuen (i es transmeten) millor en ambients freds i secs. De l’altra, les baixes temperatures d’aquestes èpoques «disminueixen la capacitat defensiva de les mucoses de les vies respiratòries, cosa que facilita la infecció per virus». Finalment, com també deia Baos, el fet que a la tardor i hivern passem més temps en interiors crea el caldo de cultiu perfecte perquè el virus passi d’una persona a l’altra. Exactament igual que passa amb el coronavirus responsable de la Covid-19.

 

Suplements vitamínics

¿Serveix d’alguna cosa prendre suplements vitamínics per prevenir un refredat? El nutricionista Julio Basulto, tota una eminència per desmentir notícies falses sobre alimentació, respon amb un rotund no. «Prendre suplements vitamínics no evitarà que agafis un refredat. Tampoc un suc de taronja ple de vitamina C, un actimel o unes pastilles que s’anuncien dient que són el millor escut per a les defenses», comenta el divulgador. El principi, explica, és senzill. Només hi ha un compost que està dissenyat per reforçar les defenses; les vacunes. «Totes les altres coses són mentides», esgrimeix Basulto.

Segons explica Basulto, no hi ha cap fórmula màgica per reforçar el sistema immune. Sobre el paper, per mantenir unes defenses sanes cal seguir un estil de vida saludable que inclogui una alimentació sana i equilibrada, una correcta pauta de son i una bona rutina d’exercici físic. Però, segons argumenta el divulgador, ni tan sols aquests bons hàbits serveixen per prevenir els refredats.

«Menjar millor o dormir més en aquesta temporada no farà que esquivis un refredat. Tot i que soc el primer que vol promoure hàbits de vida saludable, no puc dir que menjar bé ajuda davant els refredats, perquè seria donar falses esperances», conclou Basulto.

 

Mel, gingebre i all

Tots hem sentit allò que una culleradeta de mel, una infusió de gingebre o una pasta d’all és oli en un llum contra els refredats. Basulto refuta tots aquests remeis casolans de la mà de l’evidència científica. «S’han fet diversos estudis sobre aquests temes i cap ha trobat proves sòlides per demostrar l’efectivitat d’aquests compostos», comenta el divulgador. El nutricionista també descarta l’ús del propoliol, l’equinàcia i els complements alimentaris naturals, ja que tampoc compten amb el suport de l’evidència científica.

Segons explica Basulto, el millor truc per reconèixer aquest tipus de notícies falses és el sentit crític. «Si sona massa bonic per ser veritat és que no és veritat», conclou l’expert.

 

Medicaments

«En el dia d’avui no hi ha cap medicament o teràpia que escurci la durada d’un refredat. El que sí que existeix és un arsenal de productes per alleujar-ne els símptomes», explica el farmacèutic Roi Cal, portaveu de la plataforma Farmaciencia. «A les farmàcies es venen coses que van molt bé per alleujar els refredats i coses que no funcionen per a res, com l’homeopatia», il·lustra l’expert.

Segons explica Cal, «el millor medicament és el que et recomani el teu metge o el teu farmacèutic i no el que anuncien per la tele dient que fa miracles per a tothom». L’expert desaconsella l’automedicació perquè, lluny de ser una pràctica innòcua, la barreja de fàrmacs pot generar efectes adversos. Per exemple, no s’aconsella combinar un mucolític amb un antitussigen (perquè mentre un dissol la tos l’altre inhibeix l’instint de tossir). Cal també explica que alguns antigripals estan contraindicats per a persones que prenen medicaments per a la depressió o amb malalties anticoagulants.

Casa i manteta

Notícies relacionades

Llegendes urbanes i falsos remeis per 'prevenir i curar' el coronavirus

No, no hi ha cap aliment que serveixi per prevenir o curar el càncer

La millor cura per als refredats, resumeix el doctor Vicente Baos, és «quedar-se uns dies a casa i descansar». «No hi ha cap remei màgic que en faci desaparèixer els símptomes, però si et quedes uns dies a casa evites que el malestar vagi a més i, a més, no contribueixes al caldo de cultiu per contagiar altres persones», comenta l’especialista, que recorda que en països com Alemanya «està mal vist anar a treballar malalt».

Una vegada a casa, Baos aconsella actuar amb sentit comú, posar-se sota una manteta i tenir una mica de paciència fins que els símptomes s’esvaeixin. «Un te amb mel no et curarà el refredat, però si tens el coll irritat et resultarà més agradable això que un tros de pa aspre i sec», exemplifica el doctor. «El procés víric va per dins i avança al seu ritme, independentment dels teus desitjos i necessitats. ¿Saps allò que la naturalesa actua pel seu compte? Doncs s’aplica tant als astres com als limfòcits», diu bromejant Baos.