Calendari lunar del febrer del 2023

La lluna, el satèl·lit natural de la Terra, és un astre que orbita al seu voltant i reflecteix la llum del sol. Té diferents fases, que influeixen en les marees i en els cicles naturals de les persones, marcades per les seves quatre fases més importants: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant, que corresponen a l’instant precís en què la direcció Terra-Lluna i Terra-Sol formen un angle de 0°, 90°, 180° i 270° respectivament.

Al llarg d’aquest 2023, hi haurà un total de 13 llunes plenes. La primera, coneguda com la ‘lluna del llop’, va ser el 7 de gener passat i aquest febrer, el pròxim dia 5, tindrà lloc l’anomenada ‘lluna de neu’, anomenada així perquè el febrer era el mes associat a fortes nevades. La lluna de febrer també es coneix com a lluna d’ossos o lluna de gana, a causa de la falta de menjar disponible a l’hivern.

La lluna plena es dona quan la Terra es troba entre el Sol i la Lluna, de manera que aquesta reflecteix la llum solar amb tota la seva cara visible, arribant a la seva màxima il·luminació. Abans d’arribar fins aquesta etapa, el satèl·lit passa pel quart creixent, que és quan a l’hemisferi nord té la meitat dreta il·luminada i té forma de ‘D’.

Lluna mentidera

Un cop acabada la lluna plena, aquesta passa a quart minvant o decreixent; és a dir, la part esquerra il·luminada i forma de ‘C’. És per això que se sol dir que la lluna és mentidera: perquè quan creix té forma de ‘D’ –lletra per la qual comença el verb ‘decréixer’ i la seva variant adjectivada ‘decreixent’– i quan decreix té forma de ‘C’ –lletra per la qual comença el verb ‘créixer’ i la seva variant adjectivada ‘creixent’–.

Posteriorment, la lluna es converteix en lluna nova, també anomenada noviluni o interluni, que és una fase lunar que té lloc quan la Lluna es troba situada exactament entre la Terra i el Sol, de manera que el seu hemisferi il·luminat no pot ser vist des del nostre planeta.

Aquest febrer s’ha estrenat amb lluna nova –aquest dimecres– i la lluna plena de febrer arribarà al seu punt màxim aquest diumenge a les 19.28, segons l’Institut Geogràfic Nacional (IGN). El quart minvant és el dia 13 a les 17.01; la lluna nova toca el 20 de febrer a les 8.06, i el quart creixent estarà en el seu punt més definit el dia 27 a les 9.05.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Quant a l’apogeu lunar del mes (màxima distància entre el satèl·lit i la Terra) arribarà aquest dissabte 4, amb 406.466 quilòmetres entre tots dos. El perigeu (la distància més curta) serà el 19, amb 358.258 quilòmetres.

Avance astronómico de febrero. Al anochecer se verán Venus, Marte, Júpiter y Saturno, aunque éste solo al principio del mes. Los amaneceres tendrán a Mercurio de único planeta, y solo la primera quincena. El cometa 2022 E3 (ZTF) alcanzará máxima aproximación a la Tierra el día 1. pic.twitter.com/Tj3tFuoUZt

— Real Observatorio (@IGN_RObsMadrid) 1 de febrero de 2023

Totes les llunes plenes de l’any

A banda d’aquest diumenge, que hi haurà lluna de neu, hi haurà 11 llunes més:

1. 7 de març: Lluna de cuc.

2. 6 d’abril: Lluna rosa.

3. 5 de maig: Lluna de flors.

4. 4 de juny: Lluna de maduixa.

5. 3 de juliol: Lluna de cérvol.

6. 1 d’agost: Lluna d’esturió.

7. 31 d’agost: Superlluna blava.

8. 29 de setembre: Lluna de collita.

9. 28 d’octubre: Lluna de caçador.

10. 27 de novembre: Lluna de castor.

11. 27 de desembre: Lluna freda.