Dos eclipsis, dues pluges d’estrelles i tres llunes plenes: tots els esdeveniments astronòmics d’aquesta primavera

Al poc d’iniciar-se la primavera, l’últim dia de març –el 31–, es produirà la conjunció entre Venus i Urà. Urà, el planeta que fa olor d’ous podrits, és un planeta exterior i no és fàcil de veure a simple vista, però la proximitat amb Venus el fa una mica més visible. La conjunció de Venus i Urà es produeix quan aquests dos planetes apareixen molt a prop al cel nocturn des de la perspectiva a la Terra, tan a prop que la conjunció entre dos planetes es coneix també com a petó. A causa que Venus i Urà tenen òrbites diferents i velocitats diferents, aquestes conjuncions no es produeixen amb gaire freqüència. De fet, l’última conjunció de Venus i Urà va tenir lloc el 3 de març del 2021. Durant aquest esdeveniment, Venus i Urà van aparèixer a només 0,4 graus de distància l’un de l’altre al cel nocturn, cosa que va permetre als observadors del cel veure tots dos planetes junts en el mateix camp de visió. I la pròxima conjunció de Venus i Urà es produirà el 6 de febrer del 2024, tot i que no serà tan pròxima com la conjunció del 2021.

Aquesta Setmana Santa ens arriba la primera lluna plena de la primavera, també coneguda com a lluna rosa. En aquesta ocasió, el satèl·lit es percebrà més gran i lluminós, tot i que amb el mateix color blanquinós de sempre. Els nadius americans van ser els que van posar aquest nom a la quarta lluna plena de l’any. El motiu no és precisament el seu color, sinó que aquesta fase lunar coincideix amb el floriment del Flox Molsós, una espècie de planta que sí que és rosa. La Lluna rosa també és coneguda com a ‘lluna de Pasqua’. En aquest cas, la raó és que les dates de Quaresma i Setmana Santa es decideixen en funció del calendari lunar. Així, el dia de la primera lluna plena de la primavera, que en aquesta ocasió cau el 6 d’abril –Dijous Sant–, indica que al següent diumenge se celebra la Pasqua. I aquest 6 d’abril començarà a les 6.35 hora peninsular.

La següent lluna plena de la primavera, de les tres que hi ha en total, serà el 5 de maig i comença a les 19.34 hora peninsular. Aquesta és la coneguda com a lluna plena de les flors o lluna en flor, ja que el maig és el mes de les flors. La primavera ens deixa encara una altra lluna plena, que serà el 4 de juny a les 5.42 hora peninsular. Serà el dia previ a la segona Pasqua o Pasqua granada, que aquest any cau el dia 5.

La primavera d’aquest any deixa dos eclipsis. El primer serà un esdeveniment especial, perquè es tracta d’un eclipsi mixt o híbrid, una cosa que passa molt poques vegades cada segle. En aquest cas, comença com a eclipsi anular, es converteix en total i torna a ser anul·lar poc abans d’acabar. La llàstima és que no serà visible des d’Espanya i només serà visible al sud-est asiàtic, les illes Filipines i Oceania. L’eclipsi parcial s’iniciarà a les 2.34 hora peninsular a l’oceà Índic i acabarà a les 7.59 hores a l’oceà Pacífic. La durada total del fenomen serà de 325 minuts (una mica menys de 5 hores i mitja). L’eclipsi mixt s’iniciarà a les 3 hores i 37 minuts en un punt de l’oceà Índic a l’est de les illes Kerguelen a les Terres Australs i Antàrtiques Franceses. Travessarà l’oceà Índic de sud-oest a nord-est i tocarà terra a Austràlia Occidental, Timor Oriental i Indonèsia. Finalitzarà a les 6 hores i 57 minuts a l’oceà Pacífic. El màxim de l’eclipsi mixt es prdouirà a les 5 hores i 17 minuts al sud-est de Timor Oriental. La magnitud màxima serà 1,01 i la seva durada màxima 1 minut 16 segons.

El segon eclipsi serà un eclipsi lunar penumbral, que passarà el 5 de maig i serà visible a l’Àfrica, Àsia i Oceania. L’eclipsi penumbral es produeix quan la lluna passa a través de la penombra terrestre. La penombra ocasiona un subtil enfosquiment a la superfície lunar, per la qual cosa no són gaire fàcils d’entreveure a simple vista.

L’Institut Geogràfic Nacional defineix el meteor com el «fenomen resultant de la penetració d’una partícula de matèria (meteoroide) a l’atmosfera a gran velocitat». En certes èpoques de l’any hi ha un ritme d’aparició de meteors més gran que l’habitual, cosa que comunament es coneix com a pluja de meteors. I a la primavera n’hi haurà dos d’importants, que tindran el seu zenit la nit del 22 al 23 d’abril (Sant Jordi) i la del 6 al 7 de maig. El Dia del Llibre tindrà el seu màxim la pluja de Lírids, un dels espectacles més bonics que poden veure’s al cel el mes d’abril. Se sol donar tots els anys entre el 16 i el 25 abril, coincidint amb la primavera de l’hemisferi nord de la Terra. Durant aquestes dates, el nostre planeta s’acosta a la zona de rebutjos del G1 Thatcher, un cometa descobert el 1861 que deixa darrere seuun rastre de fragments que, a l’entrar en contacte amb l’atmosfera terrestre, s’encén i dona el bonic efecte visual de les estrelles fugaces.

El pic de les eta-Aquàrids serà el 7 de maig. Els eta-Aquàrids són una pluja de meteors que aquest any serà entre el 19 d’abril i el 28 de maig. Els Aquàrids, que reben el seu nom per l’estrella Eta Aquarii de la constel·lació d’Aquari, es produeix a causa del pas de la Terra per una zona de restes del cometa Halley, la pròxima òrbita del qual al voltant del Sol serà el 2061. Tenen una taxa d’activitat que ronda entre els 40 i 85 meteors per hora a l’hemisferi nord (en el qual es troba Espanya) i 100-120 a l’hemisferi sud.