La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

"És una reacció lògica al nombre d’usuaris que autopubliquen llibres escrits automàticament, sense edició, amb ànim de lucre, sobre temes d’actualitat", explica Jorge Carrión. "Durant més de vint anys, Amazon ha creat el camp ideal per a aquests excessos. Però són monstruosos fins i tot per a Amazon, un monstre", opina l’autor de la novel·la Membrana (Galaxia Gutenberg), que alerta sobre un nou fenomen: resums de llibres aliens fets amb IA i, per tant, "al límit de la legalitat". I és que fa temps que a la botiga de llibres d’Amazon proliferen autors que tenen dotzenes de títols autopublicats. Perfils com el de Juan Manuel Nuño, autor de títols com Chistes de abogados, ¿Qué pasa después de la muerte?, Recetas para la gastritis, Cuentos para niños, Arquitectura cuántica, Cómo usar Twitter, Leyendas de Jalisco i un llarg (i sospitós) etcètera.

La setmana passada, durant un congrés sobre IA i literatura organitzat a Madrid per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, el sector del llibre reconeixia preocupació pel "biaix ètic" de l’algoritme i la "dependència excessiva" de la IA per a la selecció i recomanació de llibres, que pot acabar promovent "l’homogeneïtzació". La directora d’Innovació del grup Editis i presidenta de la Comissió Digital del Syndicat National de l’Edition a França, Virginie Clayssen, va reconèixer sense fissures que "el món editorial es troba en un punt crucial de la seva evolució". I és que un dels principals desafiaments rau en la propietat intel·lectual: no només en la protecció de les obres dels autors, sinó en "el risc que la IA, al produir contingut de manera autònoma, pugui plagiar obres existents", un fenomen que gairebé tothom assumeix (de manera més o menys explícita) que està passant en massa.

La guerra pels drets d’autor entre escriptors i la IA, que es preveu llarga, va viure una de les primeres batalles al setembre, quan uns 9.000 escriptors nord-americans es van unir per presentar una demanda col·lectiva a OpenAI per "robatori a escala sistemàtica". Els escriptors, agrupats en el sindicat Author’s Guild, encapçalat per figures tan rellevants com John Grisham i George R. R. Martin, van reclamar que les seves obres literàries no puguin ser utilitzades per entrenar motors com ara ChatGPT sense el seu permís i van demanar una reclamació per danys i prejudicis de fins a 150.000 dòlars per títol. El més inquietant és que, segons el sindicat, ja s’estan intentant generar de manera artificial seqüeles i preqüeles de títols tan cèlebres com Cançó de gel i foc, la saga en què està basada Joc de trons, de George R. Martin.

Catàlegs sencers

La necessitat de material literari per entrenar l’algoritme és tan voraç que res es posa per davant de les grans tecnològiques que l’estan desenvolupant, ni les demandes als jutjats ni els diners. Segons ha revelat The New York Times, executius de Meta van mantenir reunions amb el grup editorial Simon & Schuster l’any passat per adquirir el seu catàleg i entrenar la seva IA. En les negociacions es va parlar de comprar tot el grup, una de les Big Fives del món editorial amb un catàleg en el qual es troben F. Scott Fitzgerald, Stephen King, Walter Isaacson, John Irving i Ernest Hemingway. En les negociacions també es va parlar de pagar 10 dòlars per cada nou títol publicat. Segons la informació, filtrada per un treballador de Meta, el vicepresident de la companyia, Ahmad Al-Dahle, va reconèixer que ja havien utilitzat tots els llibres en anglès que hi ha a internet per entrenar la IA i que estaven buscant "nou material".

Es parla molt de protegir els drets d’autor, però, ¿què passa amb les obres lliures de drets com El Quixot o Stefan Zweig, que l’any passat va quedar lliure per al domini públic? "Entrem en un món nou i desconegut en el qual tots els textos amb ús legal entren en una nova escala", apunta Carrión. "Amazon ha propiciat aquest nou ecosistema amb la seva lògica extractiva i sense mediació, sense edició. L’autopublicació, de la manera com l’ha projectat Amazon, està en la base d’aquest sistema. Assistim a la desaparició en part del panorama cultural de la figura de l’editor. Es publicaran moltes edicions del Quixot o de Guerra i pau que no hauran sigut revisades, editades, ni corregides", pronostica l’autor de Los campos electromagnéticos (Caja Negra). "Pensem en llibres en els quals s’ha copiat i enganxat directament d’arxius de biblioteques públiques, per exemple textos on apareixen errates, i tot això es publica", apunta. "Hi haurà qui, per evitar el fet d’haver de copiar i enganxar, demanarà a la IA que li reprodueixi el Quixot, i això serà possible. Hi haurà variants borgianes a l’estil Pierre Ménard, interessants des del punt de vista del glitch, de l’error i del concepte, i autèntiques aberracions", acaba dient Carrión.

Per a Pablo Sanguinetti, professor associat a la School of Humanities de la IE University i autor de Tecnohumanismo (La Huerta), el límit d’Amazon (el de no permetre que un autor publiqui més de trs llibres al dia) és "absurd". "Imagina el que s’estava produint perquè ara posin aquest límit", apunta. "És clarament insuficient, però estem assistint al naixement d’una tecnologia nova i això ens obligarà a prendre decisions interessantíssimes. Crec que la IA ens farà mirar d’una manera diferent la nostra creativitat, el valor que té un llibre i tot el treball que hi ha al darrere, perquè es pot trigar anys a escriure’l o tota una vida", reflexiona.

Novel·les a la carta

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Ens encaminem cap a un futur en què es pugui demanar a la IA una novel·la a la carta? ¿Una barreja, per exemple, d’Anna Karènina i Rebel·lió a la granja ambientada al Nova York d’Andy Warhol? "El temps ho dirà. Ja veurem si la gent comença a llegir novel·les personalitzades o si serà un fracàs, que potser és el més probable. Fins ara, el que llegíem estava escrit per un ésser humà. A partir d’ara no, i aquest detall, al qual potser no prestàvem tanta atenció, passarà a un primer pla en les nostres teories estètiques", pronostica aquest expert en IA, que veu l’arribada de la creació artificial com un nou capítol en la història de l’art.

"Fins que es va inventar la fotografia, la pintura era importantíssima. Quan va arribar una màquina que capturava la realitat perfectament, la pintura realista es va convertir en un gènere més lateral, però va ser llavors quan va sorgir l’impressionisme i, més tard, la pintura abstracta. Tots dos van revolucionar la història de l’art. Necessitem crear, som creatius i no crec que a partir d’ara ens conformem amb cedir tota la nostra creativitat a una màquina", assenyala.