"Sense virus, el nostre cervell no seria tan gran"

Carlos Briones, bioquímico y divulgador científico. / JORDI OTIX

L’astrobiòleg (i poeta) burgalès Carlos Briones ha guanyat el Premi de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya a la Difusió de la Ciència 2024. O sigui, que a més a més d’estudiar l’origen, l’evolució i la possible distribució de la vida a l’univers, és qui millor ho explica. Al seu últim llibre A bordo de tu curiosidad (Crítica), defensa la importància de cultivar l’esperit crític.

El seu esperit crític l’ha portat lluny. Vol que la RAE canviï la definició de vida.

No és una definició satisfactòria des del punt de vista científic. En vista dels últims avenços en biologia molecular vida és un sistema químic capaç d’autoreproduir-se i evolucionar. Un bacteri és un ésser viu.

¿Què no ho és?

Tot i que és un tema que encara es discuteix, una línia d’interfase entre el viu i el no viu són els virus. Quan no tenen una cèl·lula per infectar, s’acaben comportant com un agregat de molècules que es trenca.

El que es comporta de manera preocupant és el de la grip aviària.

El virus H5N1 està infectant cada vegada més mamífers. S’ha trobat en vaques lleteres dels EUA, en pingüins de l’Antàrtida i s’han donat casos en humans. Té una mortalitat de més del 40% (la de la covid va ser del 3%). Els nostres controls veterinaris són excel·lents, però hi ha països que no es poden permetre el luxe de tenir viròlegs i epidemiòlegs.

No obstant, diu que els virus no són només brivalls.

Més de la meitat del nostre genoma no és d’Homo sapiens. Està format per fragments d’altres organismes –bacteris, fongs, arqueus– que van arribar a través dels virus i ens van fer com som.

Un exemple, sisplau.

Fa uns 170 milions d’anys, els mamífers alimentaven les seves cries per mames, però ponien ous (encara és així en ornitorrincs i equidnes). La infecció per un retrovirus –semblant al de la sida– va transformar una de les membranes de l’ou en una de les capes de la placenta. Va permetre un temps de gestació molt més llarg. Sense virus, el nostre cervell no seria tan gran. Hem de ser més humils.

Una clatellada a l’ego.

Copèrnic ens va treure del centre de l’univers; Darwin, del centre de la biologia, i les dades genòmiques i microbiològiques ens diuen que som una suma de microorganismes diferents.

I ben aviat la intel·ligència artificial ens arrabassarà l’últim ceptre.

S’està externalitzant la intel·ligència. Jo estic a favor d’una IA respectuosa amb els drets i llibertats de les persones, però em preocupen els drets d’autor i les deepfakes. Per això és fonamental l’esperit crític.

Té una croada contra les pseudociències.

Posen en perill la nostra vida. El 2018, vaig estar amb el meu fill a un centre de salut públic amb una infecció de coll i la doctora li va receptar homeopatia. Em vaig quedar amb la recepta, vaig posar una denúncia i vaig pujar un fil de Twitter que va aixecar una gran polseguera.

També càrrega contra l’astrologia.

Des que els astròlegs de la Babilònia de Nabucodonosor II van dividir el cel en 12 sectors iguals, de 30 graus, i els van assignar la constel·lació que els tocava, s’ha desplaçat l’angle de l’eix de rotació de la Terra (un moviment anomenat precessió), que ha canviat les dates en què haurien de començar tots els signes. El 95% de les persones no van néixer sota el signe que creuen.

És vostè un esgarriacries. ¿En què es pot creure?

En les capacitats del nostre cervell, que ens permet canviar el món per bé. Quan hem analitzat els genomes, hem vist que és fals que hi hagi races. Uns quants gens marquen la tonalitat de pell i amb això s’ha construït el discurs xenòfob. Tots els masclismes, integrismes i fanatismes es poden desmuntar de manera racional.

Dit això, ¿hi ha vida allà fora?

Notícies relacionades

Zero, zero, zero. No hi ha cap prova que hi hagi vida fora de la Terra. De moment estem sols a l’univers. Un científic nord-americà es va mostrar partidari que unes formes trobades en un meteorit caigut de Mart, l’ALH 84001, eren bacteris, però les propostes extraordinàries requereixen proves extraordinàries.

¿No el frustra tanta espera?

Treballo molt en biologia molecular en ambients extrems de la Terra, com el riu Tinto, on en principi no hi pot haver vida, però a uns 600 metres de profunditat hi ha comunitats de bacteris vivint felices, sense llum, sense oxigen. Hi ha filaments d’algues i fongs. Les conclusions podrien servir per a l’estudi de l’adaptació fora del planeta i de la vida exterior.

Temes:

Intel

Inicia sessió 0 Comentaris