La IA i el nobel Acemoglu
La intervenció pública ha de dirigir el canvi tecnològic
El professor Daron Acemoglu, a qui li han atorgat recentment, juntament amb James A. Robinson i Simon Johnson, el premi en ciències econòmiques en memòria d’Alfred Nobel, ha analitzat, en diversos treballs, els efectes de la intel·ligència artificial (IA) sobre la productivitat i les desigualtats.
En relació amb el primer, nombrosos acadèmics han pronosticat que la IA farà augmentar la productivitat, augurant una nova era de creixement. Com a exemples, podem citar Goldman Sachs, que prediu que la IA generativa impulsarà el PIB mundial un 7% en la pròxima dècada; McKinsey Global Institute, que preveu que la taxa de creixement anual del PIB podria augmentar entre 3 i 4 punts fins al 2040; i Vanguard, l’empresa de fons d’inversió més gran del món, que estima que el PIB real mitjà podria superar el 2,3% entre els anys 2028 i 2040.
Acemoglu considera que aquestes previsions sobreestimen els guanys de productivitat vinculats a l’impacte de la IA. Els seus estudis assenyalen que les eines d’IA generativa permetran estalviar el 27% en mà d’obra en tasques senzilles, tals com resumir documents o serveis d’atenció al client i el 14,4% en conjunt, cosa que traduït a nombre de tasques reemplaçables equival al 4,6% del total. El professor del MIT calcula que la IA només augmentarà la productivitat un 0,66% en 10 anys, això és el 0,06% a l’any. I fins i tot que si la IA provoqués un auge de les inversions, l’augment en el creixement del PIB podria arribar a situar-se entre l’1 i l’1,5% en total, una fracció del que pronostiquen Goldman Sachs o McKinsey.
Per augmentar aquests números s’haurien de veure afectades més tasques, cosa que Acemoglu veu poc probable, ja que un quart del 4,6% de tasques reemplaçables pertanyen a la categoria d’"aprenentatge difícil" (diagnòstic de problemes de salut, decisions, assessorament financer...), les quals no estan encara a l’abast a la IA, ja que impliquen variables que depenen del context.
En relació amb els efectes sobre les desigualtats, Acemoglu considera que la IA permet fer moltes coses, però pot ser perjudicial per a l’ocupació i els salaris i, per tant, augmentar les desigualtats.
La investigació d’aquest autor mostra que més de la meitat de l’augment de la desigualtat d’ingressos als EUA des de 1980 està relacionada amb la pressió salarial a la baixa en els treballs que un robot pot fer amb la mateixa facilitat que un humà. Hi ha molts factors que han impulsat la desigualtat d’ingressos com, per exemple, la transferència de llocs de treball en la indústria manufacturera al sud global, però l’automatització és dels més importants. En concret, l’economista del MIT calcula que la deslocalització és la responsable d’entre un 5% i un 7% dels canvis en l’estructura salarial, mentre que l’automatització ho és del 50-70%.
Notícies relacionadesLes grans disrupcions tecnològiques anteriors, com la Revolució Industrial, van comportar dècades de condicions de treball més dures per a la immensa majoria de treballadors, salaris reals més baixos... i es van superar, només parcialment, no per una llei econòmica, sinó per les lluites socials, en les quals van jugar un paper essencial els sindicats i les polítiques progressistes.
Una societat igualitària en la qual el canvi tecnològic s’utilitzi per satisfer necessitats socials requereix que sigui la intervenció pública qui el dirigeixi i no la indústria tecnològica. Les empreses orienten la investigació, també en IA, cap al que augmenta la seva rendibilitat, però no a la productivitat de l’economia en conjunt, a la creació de llocs de treball de qualitat o a la satisfacció de les necessitats socials.
