Científics troben la «cura a un cor trencat»: pegats de cèl·lules mare per tractar insuficiències cardíaques

En aquests moments, la insuficiència cardíaca destaca com una de les principals causes de mort al món. En els casos més greus, els pacients requereixen un trasplantament per continuar vivint tot i que, a causa de la disponibilitat limitada d’òrgans, no sempre és fàcil aconseguir un donant. ¿Però què passaria si en comptes de substituir el cor es pogués simplement reparar-lo? Fa més de 30 anys que l’investigador Wolfram-Hubertus Zimmermann, de la Universitat de Göttingen, investiga tècniques per «curar cors trencats» mitjançant, per exemple, l’ús de pegats que permetin reparar l’estructura mateixa del múscul i aconseguir així que l’òrgan torni a bategar amb relativa normalitat.

Després de dècades de treball, l’equip de Zimmermann ha aconseguit desenvolupar pegats d’entre 4 i 9 centímetres que es cultiven a partir de cèl·lules mare pluripotents i s’estructuren en petites plaques de gel de col·lagen. Segons expliquen els investigadors que han desenvolupat aquesta tecnologia, aquestes estructures, que contenen centenars de milions de cèl·lules musculars, s’implanten directament sobre els cors malalts i, a poc a poc, es fusionen amb l’estructura mateixa del múscul i l’ajuden a reparar-se gairebé per complet. En els experiments realitzats fins ara s’ha vist que aquesta tècnica és compatible amb el funcionament normal de l’òrgan, ja que els vasos sanguinis del pacient no rebutgen l’implant i el mantenen proveït de reg sanguini, oxigen i nutrients.

Assaig clínic prometedor

Els primers experiments amb aquests pegats es van dur a terme en models d’animals. Segons reporta l’article publicat a ‘Nature’, aquesta eina es va provar en primera instància en grups de macacos durant períodes d’entre 3 i 6 mesos. Aquestes proves van demostrar l’eficàcia d’aquesta tecnologia per tractar la insuficiència cardíaca i, específicament, per «millorar la funció cardíaca, l’augment del gruix de la paret cardíaca i la contractilitat del múscul». A partir d’aquí, els bons resultats d’aquests experiments en animals van obrir la porta a realitzar les primeres proves clíniques centrades en voluntaris humans. Sobretot, en pacients que havien tingut un infart greu o que patien una insuficiència cardíaca en estat molt avançat.

Notícies relacionades

Les astronautes de la missió catalana Hypatia estudiaran els efectes d’un viatge a Mart al cos de la dona

La IA i el nobel Acemoglu

Les primeres proves en humans d'aquests pegats basats en cèl·lules mare van començar el 2021 i, fins a dia d’avui, es reporten almenys 15 pacients que han rebut aquest tractament experimental. Tots ells amb resultats positius. «El seu èxit ens indica que estem en el camí correcte», afirma el professor Ingo Kutschka, un dels impulsors d’aquesta tecnologia, qui augura que «en un futur l’ús de pegats cardíacs podria convertir-se en un tractament habitual,reduint així la necessitat de trasplantaments de cor i millorant significativament la qualitat de vida dels pacients amb malalties cardíaques avançades».

En aquests moments, l’assaig clínic amb què s’està estudiant l’efectivitat i seguretat d’aquests «pegats per a cors trencats» ha entrat en la següent fase del procés d’investigació i ja s’ha està testant en grups més grans de pacients. Tot apunta que a finals d’aquest mateix any es publicarà la següent tanda de resultats sobre l’ús d’aquestes eines per reparar cors malalts. Encara falta molt perquè aquests tractaments estiguin disponibles en centres de salut i hospitals de tot el món però, per ara, almenys sabem que la investigació avança a bon ritme.