Catalunya desplega la seva xarxa de telescopis per saber si l’asteroide 2024 YR4 xocarà contra la Terra el 2032

L’astrònom Josep Maria Trigo, referent en l’estudi d’asteroides, lidera un grup de recerca especialitzat en el seguiment d’aquests objectes. A l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’equip d’aquest científic està recopilant dades per intentar respondre algunes preguntes clau sobre aquest asteroide com, per exemple, quina serà la seva trajectòria en els pròxims anys,de què està compost exactament i, sobretot, quina és la millor manera de destruir-lo o esquivar-lo en cas que s’acosti a nosaltres. En aquests moments hi ha almenys dos grans telescopis catalans dedicats a l’estudi d’aquesta gegantina roca espacial; el telescopi robòtic Joan Oró, de l’Observatori del Montsec, i el telescopi Guillé i de Solà, de l’Observatori de Pujalt.

Segons explica Trigo, el seu equip també està realitzant «experiments pioners» per entendre les propietats fisicoquímiques de les roques que formen aquest tipus d’asteroides. Aquests treballs, argumenta l’expert, són essencials de cara a dissenyar futures missions enfocades a desviar o destruir els asteroides que vinguin cap al nostre planeta. Sobretot perquè, en funció de si l’asteroide és més o menys compacte, o d’un material més o menys dens, la manera d’esquivar-lo pot ser molt diferent. Perquè ens entenguem: no és el mateix haver de colpejar l’equivalent a una pilota de beisbol o a una bola de bitlles. «Per ara sabem que la majoria d’asteroides són piles de runes,miríades de roques apilades després d’impactes colossals», afirma l’especialista en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Ja fa dos anys que el telescopi Joan Oró s’utilitza per seguir asteroides potencialment perillosos per al nostre planeta. Segons explica Trigo, un dels grans impulsors d’aquest projecte, les nits amb bona visibilitat aquest telescopi és «capaç de captar magnituds +20/+22 que ens permeten seguir asteroides petits i ràpids». A més, fa una dècada que els investigadors de l’IEEC col·laboren amb l’Oficina de Defensa Planetària de l’Agència Espacial Europea per seguir asteroides propers a la Terra.

Vigilància internacional

En aquests moments, totes les agències internacionals i centres de recerca relacionats amb temes de l’espai estan dedicant recursos a estudiar aquest asteroide que podria col·lidir contra el nostre planeta el 2032. A Espanya, a més dels instruments catalans, les Canàries també està utilitzant el seu Gran Telescopi (GTC) i l’Observatori del Teide per estudiar la composició d’aquest asteroide i mirar de dirimir-ne l’òrbita. L’Agència Espacial Europea (ESA), per la seva banda, està recopilant dades a través de la seva xarxa de projectes i centres de recerca. La NASA ha afirmat que, a més de tots els seus recursos terrestres, també utilitzarà el telescopi espacial James Webb,el més potent mai llançat a l’espai, per estudiar amb tot detall aquesta gegantina roca espacial.

Notícies relacionades

Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones

Si el nostre cervell és gairebé idèntic al dels micos, ¿per què nosaltres escrivim poesia i ells no?

Les dades recopilades fins ara indiquen que aquest asteroide 2024 YR4 serà visible per a nosaltres des d’ara mateix fins al mes de maig, per la qual cosa urgeix a recopilar com més dades possibles durant aquesta primera finestra d’observació. Després, tot apunta que la trajectòria d’aquest cos rocós l’ocultarà de la nostra mirada durant diversos anys i no serà fins al 2028 quan tornarà a passar a prop del nostre planeta i tindrem una segona finestra d’oportunitat per estudiar-lo. Els especialistes creuen que serà llavors quan podrem obtenir dades més fidedignes sobre la seva trajectòria i, sobretot, refinar els càlculs sobre el risc d’impacte de cara al 2032. Per ara, segons explica Trigo, «la bona notícia és que ja s’han activat tots els protocols» i que, en definitiva, «estem en plena era de defensa planetària». 

Les últimes estimacions apunten que ara mateix les probabilitats d’impacte d’aquest asteroide contra el nostre planeta el 2032 ronden el 2%. De moment, el gruix de les tasques se centren en estudiar i monitorar aquesta roca espacial però, en un futur, si les possibilitats d’impacte augmentessin de significativament, no es descarta dissenyar missions específiques per desviar aquest asteroide. Fa uns anys ja es va realitzar la primera prova de la història d’una missió de defensa interplanetària i es va aconseguir desviar la trajectòria d’un asteroide. Arribat el cas, la comunitat científica assegura que es podrà tornar a fer.